Col·leccions de la institució:

Cadastre d'Aparici

Col·lecció de documents que aplega les dades que Josep Aparici i Fins (1654-1731), geògraf reial i comerciant, va recopilar amb motiu de la implantació del cadastre, especialment a les províncies de Lleida i Tarragona, durant els anys 1714 i fins al 1718. Aquest subfons, que forma part del Fons del Baró de Castellet, està constituït per les declaracions jurades de diverses poblacions de Catalunya, les relacions de béns i habitatges de cada localitat i la forma de pagament de les imposicions. També es fa referència a altres taxes recaptades entre 1713 i 1715 −bagatges, quarter d’hivern, proveïment de l’exèrcit­−. Hi ha memorials, correspondència oficial d’Aparici, informació sobre els treballs de neteja del Rec Comtal, peticions individuals de revisió del cadastre i els rebuts pagats per la pròpia família Aparici.

Veure la col·lecció 

Cartells

Col·lecció d'exemplars de la Guerra Civil Espanyola i d'altres temàtiques (comercials, d'espectacles, etc.) i èpoques. Els més espectaculars són fets amb cromolitografia, però n'hi ha d'interès bàsicament documental que són simplement tipogràfics. Destaca per la seva raresa una àmplia sèrie de cartells polítics i sindicals de l'Anglaterra de començaments del segle XX, donatiu del diplomàtic i erudit Eduard Toda.

Veure la col·lecció 

Catàlegs discogràfics

Col·lecció de catàlegs comercials d'empreses que editaven o distribuïen enregistraments sonors, des de finals del segle XIX fins la meitat de la dècada dels anys cinquanta del segle XX. Són dignes de destacar, entre els catàlegs dels cilindres de cera, el Catálogo de la Sociedad Fonográfica Española Hugens y Acosta; entre els catàlegs de rotlles de pianola, els de la fàbrica de La Garriga Rollos Victoria i, entre els catàlegs de discos de 78 rpm, el segell discogràfic His master's voice i les seves altres formes (La Voix de son maître, La Voz de su amo, etc). Aquests eren tan coneguts que s'ha anat oblidant que pertanyien a la Gramophone Company, empresa britànica que tenia moltes filials, entre d'altres, la Compañía del Gramófono a Barcelona. Pel que fa als discos de 33 i 45 rpm, sovint els catàlegs eren generals: donaven referències de discos de diverses cases discogràfiques i variats segells, perquè s'organitzaven més aviat segons els estils musicals o els artistes.

Veure la col·lecció 

Col·lecció Cervantina

La Col·lecció Cervantina de la Biblioteca de Catalunya és una de les millors col·leccions existents de les obres sobre Cervantes. Va ingressar a la Biblioteca l'any 1915 a través de la donació del bibliòfil Isidre Bonsoms (1849-1922). La col·lecció inicial, formada per 3.367 documents, s'ha continuat desenvolupant i actualment conté al voltant de 9.000 documents. S'hi poden trobar les obres de Cervantes en llengua original, traduccions, obres de caràcter biogràfic i critico-literari cervantí, obres inspirades o adaptades de les seves obres i iconografia.

Veure la col·lecció 

Dibuixos originals de Cesc

La Biblioteca de Catalunya va comprar a la família del dibuixant Francesc Vila Rufas "Cesc" (Barcelona 1927 - 2006), l'arxiu d'originals, estampes, fotografies, diplomes i altres documents relacionats amb la seva activitat que conservà sempre amb ell. En aquest fons hi sobresurten des dels dibuixos que aquest dibuixant emblemàtic, cronista gràfic de la societat catalana del franquisme i de la transició a la democràcia, feia quan era nen fins als que va estar fent per a diaris, revistes, reculls monogràfics, etc. fins el final de la seva vida.

Veure la col·lecció 

Enquadernacions artístiques

La col·lecció d'enquadernacions històriques i artístiques que es conserven a la Biblioteca de Catalunya és una de les més importants de l'estat espanyol. Des dels seus inicis, amb la compra de la Biblioteca Aguiló (1907), i la última, amb la compra del taller dels enquadernadors Brugalla (2008), les enquadernacions artístiques han estat presents en els fons de Reserva de la BC. Aquesta col·lecció d'enquadernacions que presentem dins la Memòria Digital de Catalunya, començada amb l'estudi de les enquadernacions dels Fons Miralles (1951) i Espona (1959), i que continuarà amb altres, conté tots els estils clàssics de les enquadernacions espanyoles i internacionals. La signatura dels enquadernadors més rellevants de Catalunya, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, etc., des del segle XVIII, quan les enquadernacions es comencen a signar, hi seran presents: Miralles, Angel Aguiló, Emili i Santiago Brugalla, Capé, Chambolle-Duru, Belz-Niedrèe, Marius Michel, Bauzonnet i un llarg etc.

Veure la col·lecció 

Etiquetes d’hotels

Aquesta col·lecció presenta un recull d'etiquetes destinades a ser encolades en l'equipatge dels clients com a element publicitari d'establiments hotelers. El conjunt de documents, aplegat per M. Lluïsa Ysern, està format per més de 8000 etiquetes impreses en el s. XX i s'estructura en dos blocs: 1) hotels de l'Estat espanyol i 2) hotels de països estrangers. És un recull molt exhaustiu i rellevant dins el seu gènere, que es va posar de moda durant la primera meitat del s. XX amb l'inici de la popularització dels viatges, gràcies a les línies aèries i el desenvolupament de les tècniques d'impressió.

Veure la col·lecció 

Fem memòria

Fem memòria és una iniciativa de participació ciutadana (crowdsourcing) que vol recollir, conservar i donar a conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya. La memòria familiar és el conjunt de fotografies, cartes, documents, etc. que es troba a les cases i forma part de la seva història privada.

Veure la col·lecció 

Fons de cilindres sonors

La presentació a Catalunya del fonògraf -reproductor de cilindres sonors- va tenir lloc a l'Ateneu Lliure de Barcelona el 12 de setembre de 1878, pocs mesos després que Edison el patentés. Aquells primers documents sonors catalans, enregistrats sobre un full d'estany, no s'han conservat. A la Biblioteca de Catalunya es conserven gairebé quatre-cents cilindres, els més antics en un suport comercialitzat entre 1889 i 1902 conegut com a "cilindre de cera marró". La digitalització d'aquests cilindres de cera marró ens permet aproximar-nos a un fet cultural i sociològic poc estudiat al nostre país, testimoni sonor del tombant del segle XIX. Entre recitats humorístics, flamenc, fragments vocals, corals i instrumentals, destaquen documents singulars, com els únics enregistraments coneguts d'Albéniz al piano, Els Segadors interpretat per l'Orfeó Català, documents supervivents de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya o el Conte de la Cabreta, enregistrat en català a Barcelona el 1899.

Veure la col·lecció 

Fons de la Junta de Comerç de Barcelona

El fons de la Junta de Comerç abraça el període cronològic comprès entre 1268 i 1872 i consta de tres sèries, la de l’arxiu del Consolat de Mar de Barcelona (1268-1715), la de l’arxiu de la Junta de Comerç (1758-1847) i la de l’arxiu la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç que a partir de 1847 va substituir la Junta de Comerç. Es tracta d’un fons fonamental per conèixer l’activitat econòmica, el comerç, la indústria i la navegació de Catalunya des de l’edat mitjana fins al segle XIX. Els documents que es presenten en aquesta col·lecció es corresponen a les sèries del Consolat de Mar i de la Junta de Comerç.

Veure la col·lecció 

Fons fotogràfic Frederic Mompou

Als fons musicals que la Biblioteca de Catalunya ja tenia del compositor Frederic Mompou s'afegiren més endavant altres donacions fetes per la pianista Carmen Bravo, vídua del músic. Aquesta és de clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre. Les fotos són en general fetes cap al 1918-22, per Josep Mompou, el pintor, germà gran i protector de Frederic. A part de fotografies familiars, i d'altres centrades en el negoci que tenien de foneria de campanes, hi ha més clixés d'excursions per la Costa Brava, les Balears i Barcelona mateix, d'exposicions de les Galeries Dalmau de Barcelona, de vols pioners d'aviació i d'altres esdeveniments.

Veure la col·lecció 

Fons fotogràfic Marcel·lí Gausachs

Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931) era membre del Centre Excursionista de Catalunya i prenia part activa en la secció de fotografia. El fons consta de 349 plaques de vidre estereoscòpiques, 119 positives i 230 negatives, de 4'5 x 10 cm. Són imatges de l'entorn paisatgístic, arquitectònic i humà de Catalunya i Espanya, i també d'algun indret de França i Bèlgica a principis del segle XX.

Veure la col·lecció 

Fons fotogràfic Salvany

El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.).

Veure la col·lecció 

Fons fotogràfic sobre les Balears

La col·lecció fotogràfica sobre les Balears és un recull de fotografies que provenen de diferents fons de la Biblioteca de Catalunya i que té el seu origen en l'exposició "La mirada del viatger: les Balears a les col·leccions fotogràfiques de la Biblioteca de Catalunya (1900-1935)" inaugurada el gener de 2009. Oberta a futures incorporacions inicialment consta d'unes 700 fotografies amb imatges de Mallorca, Menorca i Eivissa de principis del segle XX. Els autors són Josep Salvany, Joan Nonell, Guillem Bestard, Juli Soler, Francesc Matheu, Leandre Cervera i Frederic Mompou.

Veure la col·lecció 

Fons històric de l’Hospital de la Santa Creu

A la Biblioteca de Catalunya es guarda una part important de l'arxiu de l'antic Hospital de la Santa Creu. L'antic Hospital és una institució creada el 1401 per la ciutat i el bisbat de Barcelona, que ha perviscut com a principal centre d'assistència a Catalunya fins al començament del segle XX, cosa que el converteix en un dels hospitals generals més antics d'Europa. Els documents que es presenten en aquesta col·lecció es corresponen als Llibres d'entrades de malalts, una de les sèries més rellevants d'aquest fons per la seva extensió cronològica i la riquesa d'informació que conté per a la recerca. Altres sèries com els llibres d'expòsits, els llibres de dides o els de comptabilitat s'afegiran posteriorment per tal d'oferir a l'investigador aquest fons documental essencial per a la història de Catalunya.

Veure la col·lecció 

Fons Isaac Albéniz

Col·lecció de documents relacionats amb Isaac Albéniz i Pascual (Camprodon 1860-Cambo-les-Bains, País Basc francès 1909), reconegut compositor i pianista català. Inclou part del Fons personal Isaac Albéniz donat per la seva vídua, Rosina Jordana Lagarriga, a la Biblioteca de Catalunya l'any 1927. També inclou un bloc de correspondència i partitures que havia restat en possessió de la seva filla, Laura Albéniz. Entre la correspondència, es poden trobar cartes de Paul Dukas, Manuel de Falla, Gabriel Fauré, Enrique Fernández Arbós, Enric Granados, Francis Money-Coutts, Eugeni d'Ors, Felip Pedrell, Maurice Ravel, Blanca Selva i Déodat de Séverac, entre d'altres.

Veure la col·lecció 

Fons Josep Aparici

La documentació de Josep Aparici i Fins (1654-1731), geògraf reial i comerciant, forma part del Fons del Baró de Castellet, que havia entrat a l'Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu l'any 1831. El gruix de la col·lecció correspon a l’activitat professional de Josep Aparici, que va elaborar un conegut mapa que l'any 1720 va dedicar al rei Felip V: Nueva descripción geographica del principado de Cataluña. Destaquen els documents sobre el cadastre, i, especialment la Carta d’Aparici de 1721 sobre Sant Martí de Provençals, on explica el recorregut que va fer amb José Patiño amb motiu de la implantació d’aquest impost. Aquest conjunt inclou, també, la correspondència; els escrits de tipus econòmic, fabril i comercial i els documents privats que l’acompanyen informen sobre l’estament social, els nivells de formació i les relacions de parentiu d’una família de juristes i comerciants que van ocupar càrrecs rellevants a Catalunya durant el segle XVIII.

Veure la col·lecció 

Fons Josep Martí i Cristià

El fons del compositor, pianista i poeta Josep Martí i Cristià (Llinars del Vallès, 1884 - Barcelona, 1918) ingressà a la Biblioteca de Catalunya el 1972, i el 2009 fou incrementat per la família amb nous lliuraments. Aquest conjunt documental comprèn uns dos-cents documents entre partitures, manuscrits, impresos, fotografies, retalls de premsa, programes i altres documents. Josep Martí i Cristià s'inicià ens els estudis de solfeig i piano amb Josep Vallcorba, i els perfeccionà posteriorment amb Enric Granados. També fou deixeble d'harmonia i composició de Felip Pedrell. El 1911 fundà una acadèmia de música on impartí classes fins el 1914. Escriví obres didàctiques, entre les quals s'hi troben diversos estudis de mecanisme, un tractat d'harmonia i un altre d'instrumentació. De les seves composicions, que corresponen a uns vuitanta títols majoritàriament de caire romàntic, en destaca l'obra per a piano.

Veure la col·lecció 

Fons Mini Print Internacional de Cadaqués

El Mini Print Internacional de Cadaqués és un concurs de gravat obert a totes les tendències i tècniques d'estampació, on participen artistes de tot el món. El concurs es convoca des de 1981. Es divulguen les bases a artistes, tallers de gravat, escoles, universitats i mitjans de comunicació especialitzats d’arreu del món. El resultat de la convocatòria acostuma a reunir uns 650 artistes de 50 països de tots els continents. La qualitat tècnica i formal de les obres participants és molt alta i cada any s’hi incorporen artistes nous. A cada convocatòria, un jurat qualificat selecciona sis obres (els primers vuit anys n'eren dotze). Els autors de les sis obres triades són invitats a realitzar una exposició individual a la Galeria Fort de Cadaqués l'estiu següent a la recepció del premi. La gran majoria dels artistes guardonats assisteixen a la inauguració de la seva exposició i, durant l’estada, actuen com a jurat de la convocatòria en curs.­ El Mini Print Internacional no es mostra únicament a Cadaqués; l'exposició ha viatjat per diversos països, entre els quals, els Estats Units, Japó, Corea, França, Anglaterra, Irlanda, Finlàndia, Andorra, Mèxic, Colòmbia i Espanya. Des del 1995, l'exposició es presenta anualment i de forma paral·lela a les galeries­ Fort, de Cadaqués; L'Etang d'Art, de Bages (França), i Wingfield Barns, de Suffolk (Anglaterra). La Biblioteca de Catalunya conserva una col·lecció dels gravats guanyadors de totes les edicions que s’incrementa anualment.

Veure la col·lecció 

Fons Musical de la Catedral de Barcelona

El conjunt de partitures manuscrites que comprèn el fons musical de la Catedral de Barcelona reflecteix la riquesa de la seva capella de música. Inclou unes mil vuit-centes obres: misses, villancets, motets, cantates, oratoris, goigs, himnes, responsoris, antífones i lletanies, entre altres. La rellevància dels mestres de capella, compositors i organistes que en van formar part, com Joan Pau Pujol, Francesc Valls, Francesc Queralt, Carles Baguer, Ramon Vilanova o els Marraco, pare i fill, per citar-ne alguns, fan d'aquest fons un dels més representatius del barroc musical hispànic en general i català en particular.

Veure la col·lecció 

Fons personal d'Àngel Guimerà

El fons d’Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català (1845-1924), ingressà a la Biblioteca de Catalunya l’any 1996, com a donatiu dels seus hereus. Conté correspondència rebuda i altra documentació personal, patrimonial, sobre la seva activitat empresarial a La Renaixensa, obra de creació pròpia i d'altri i recull de premsa. Aquesta col·lecció s’inicia amb la publicació de la seva obra literària i una mostra de la correspondència rebuda. Es poden trobar originals de les seves obres de poesia, en prosa i teatre més emblemàtiques, com són Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra Baixa (1897), entre d’altres.

Veure la col·lecció 

Fons personal de Joan Maragall

Col·lecció que conté les cartes enviades i rebudes per Joan Maragall així com una àmplia mostra dels originals de la seva obra literària: poesies, himnes, elogis, etc. Inclou també documentació gràfica personal i familiar.

Veure la col·lecció 

Fons personal de Marià Aguiló

La correspondència de Marià Aguiló forma part del fons del bibliòfil i erudit, que va ingressar a la Biblioteca de Catalunya el 1985. Es tracta d'una correspondència privada, de tipus personal, que recull cartes enviades i rebudes per Marià Aguiló i els seus familiars i amics; és particularment interessant per a l'estudi de l'obra de Marià Aguiló i de la seva biografia, de la historia de la literatura catalana i del folklore català, de la formació de les col·leccions bibliotecàries catalanes i de les relacions familiars del món mallorquí de finals del s. XIX.

Veure la col·lecció 

Incunables

Mostra del fons d'incunables de la Biblioteca de Catalunya constituït per uns 660 exemplars. Recull obres d'autoria, temàtica i origen tipogràfic divers; hi destaquen edicions notables per la seva raresa o singularitat que són determinants en l'àmbit cultural català.

Veure la col·lecció 

Llibres impresos, Segles XIX-XX

Mostra de la producció editorial d'aquesta època al nostre país, marcada pels avenços tècnics, amb una forta incidència en la reedició d'obres clàssiques de la nostra tradició literària, especialment del període medieval, i en l'edició de creacions literàries coetànies.

Veure la col·lecció 

Llibres impresos, Segles XVI-XVIII

Recull d'obres tipogràfiques de factura plural, de diferent tipologia i llengua, i de contingut molt divers: des de l'àmbit jurídic fins a l'àmbit religiós; des d'obres científiques i humanístiques fins a obres literàries. També inclou impresos de caire popular, relatius essencialment a episodis clau de la nostra història.

Veure la col·lecció 

Manuscrits

La Biblioteca de Catalunya recull una important col·lecció de manuscrits que abasta des de manuscrits medievals a les cartes i els escrits de personalitats del segle XX. La col·lecció de manuscrits digitalitzats permet accedir a textos tant emblemàtics com les Homilies d'Organyà (segle XIII) o a un conjunt de diferents cròniques catalanes medievals i modernes.

Veure la col·lecció 

Mapes

Mapes de tot el món, i especialment de Catalunya, dels segles XVII a la primera meitat del segle XX. L'integren exemplars adquirits per la mateixa Biblioteca i també procedents de la col·lecció de Mn. Ignasi M. Colomer i Preses, gran col·leccionista del mapa català. Majoritàriament són calcogràfics i xilogràfics, però el recull inclou també mapes manuscrits, entre els quals la famosa carta nàutica de Gabriel de Vallseca (any 1439).

Veure la col·lecció 

Materials gràfics

Aquesta col·lecció conté tota mena d'estampes molt miscel·lànies, tant de gravat noble (calcografia, xilografia) com de tècniques més populars (litografia, fotogravat). Destaca la col·lecció completa de proves d'estat dels "Caprichos" de Goya, anteriors doncs a la primera edició oficial del recull. Inclou també dibuixos originals de diferents artistes.

Veure la col·lecció 

Música manuscrita de Ramon Serrat i Fajula

L’obra musical del compositor i director Ramon Serrat i Fajula (Sant Joan de las Abadesses, 1881 – Terrassa, 1944) forma part del seu fons personal, ingressat a la Biblioteca de Catalunya el 2008. El fons comprèn més de mil documents entre partitures i particel·les, correspondència, manuscrits, impresos, fotografies, publicacions periòdiques, retalls de premsa, programes i altres documents. Ramon Serrat va fundar, participar i dirigir cobles, cors, bandes i escoles de música per tot arreu on residí i treballà: Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Olot, Granollers, Cassà de la Selva, Ripoll i Terrassa. Amb tot, el reconeixement i la popularitat els aconseguí com autor de sardanes. Aquesta col·lecció de partitures i particel·les permet conèixer la diversitat de registres compositius conreats i mostra la seva destresa en àmbits tan heterogenis com el de la música escènica, orquestral, per a banda i de cambra, sense oblidar la música coral i vocal.

Veure la col·lecció 

Partitures

Mostra del fons musical de la Biblioteca de Catalunya, un dels més rics i notables del patrimoni musical català i universal, que recull manuscrits del segle IX fins a composicions del segle XXI, i edicions musicals, del segle XV fins a l'actualitat.

Veure la col·lecció 

Pergamins

La col·lecció de pergamins que es guarden a la Biblioteca de Catalunya constitueix un conjunt documental d'extraordinari valor. El ventall cronològic que abracen va des del segle IX al XVIII i presenten una gran varietat de tipologies. Entre ells es troben els primers documents coneguts fins avui, escrits en llengua catalana, donats per Joaquim Miret i Sans a principis del segle XX. Les procedències són diverses: els conjunts més importants pertanyen a l'arxiu de l'Hospital de la Santa Creu (més de 5.000 pergamins), a fons patrimonials catalans (prop de 8.000 pergamins dels fons Saudín, Moja i Solterra), a la canònica d'Organyà (775 pergamins) i al monestir de Santa Maria de Vilabertran (690 pergamins).

Veure la col·lecció