Col·leccions de la institució:

Cartells del Centre de Documentació

La col·lecció consisteix en una selecció de 122 cartells de concerts de l'Orfeó Català o d'altres concerts celebrats al Palau de la Música Catalana. La col·lecció engloba bàsicament cartells des del 1935 fins al 1991; no obstant això, hi trobem el cartell institucional de l'Orfeó Català dissenyat per Adrià Gual i imprès per primera vegada l'any 1904. Mitjançant aquesta col·lecció podem observar la varietat d'artistes, músics i orquestres, tant catalans com universals, que han actuat al Palau, tot configurant el repertori extens i divers de l'Orfeó Català. De cartells de grans artistes que han actuat al Palau, en trobem d'Alícia de Larrocha, Montserrat Caballé, Joseph Canteloube, Aleksandr Brailowski, Ravi Shankar, Herbert von Karajan...

Veure la col·lecció 

Documentació històrica. Selecció

Recull de documents relacionats amb la història de l'Orfeó Català i el Palau de la Música. Podem destacar documents singulars com: les emissions dels socis de l'Orfeó Català, factures de la construcció del Palau, veredictes de les festes de la Música o el Llibre d'Or de l'Orfeó Català, el qual recull les dedicatòries i signatures dels artistes i compositors més destacats que han actuat al Palau de la Música.

Veure la col·lecció 

Festa de la Música Catalana, Premis Eusebi Patxot i Premis Concepció Rabell

En aquesta mateixa col·lecció de música manuscrita hi podem trobar les partitures presentades a tres concursos de composició que es realitzaren durant el primer terç del segle XX. El primer d'ells la Festa de la Música Catalana va ser una celebració, impulsada per l'Orfeó Català que es va celebrar en nou edicions entre 1904 i 1922, i des del 1908 tingué la seu al Palau de la Música Catalana. Aquest concurs va néixer, amb la finalitat de promoure l'activitat compositiva i vetllar per l'enriquiment del patrimoni musical català, en especial el coral. Dins aquests fons destaquen les composicions d'autors com: Domènec Mas i Serracant, Joan Baptista Lambert, Francesc Pujol, Joan Llongueras, Juli Garreta, Pilar Roca, Narcisa Freixas i Josep Cumellas, entre molts d'altres. En segon lloc incloem aquí les obres dels Premis Eusebi Patxot que Rafael Patxot va fundar el 1919 en honor del seu pare, creant així la Fundació Eusebi Patxot. Aquesta institució naixia amb la finalitat de convocar premis musicals de composició per tal d'enriquir el patrimoni musical català. Es celebraren vuit edicions entre els anys 1919 i 1935, en les quals participaren importantíssimes figures de l'escena musical com: Higini Anglès, Juli Garreta, Francesc Pujol, Eduard Toldrà, Josep Sancho Marraco i Joaquim Zamacois, entre d'altres. I finalment els premis Concepció Rabell, dels quals es celebraren catorze edicions entre els anys 1920 i 1935, en les quals participaren compositors com Eduard Toldrà, Amadeu Cuscó, Francesc Civil, Joan Baptista Lambert, Manuel Blancafort, Joaquim Serra i Blanca Selva.

Veure la col·lecció 

Fons Carles G. Vidiella

Carles G. Vidiella (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1915), pianista, pedagog i compositor, inicià els estudis musicals a Barcelona el 1860. Fou deixeble dels millors mestres de música de Catalunya, entre els quals destacà Joan Baptista Pujol. Va combinar la seva activitat com a concertista amb la docència a l'Escola Musical Vidiella, de gran prestigi i on es formaren artistes de renom, com Lluís Millet, Enric Morera o Joaquim Nin, entre d'altres. Cal destacar també, la seva tasca com a president de la Societat de Concerts de Barcelona, que va dur a terme una important activitat durant l'Exposició Universal del. El fons conté documentació que reflecteix la seva activitat musical com a concertista, pedagog i com a president de la Societat de Concerts de Barcelona. El volum documental més important el formen la correspondència, els retalls de premsa i la col·lecció de partitures.

Veure la col·lecció 

Fons de la Germanor d’Orfeons de Catalunya

Arran de la Festa dels Orfeons de Catalunya (maig de 1917) i per tal commemorar el vint-i-cinquè aniversari de l’Orfeó Català, neix la idea de crear una federació de cors sota la denominació de Germanor dels Orfeons de Catalunya per tal de promoure i difondre la música coral catalana. Així doncs, la mateixa comissió d’organització de la festa es constituí en comissió permanent de la futura entitat, sota la direcció de Lluís Millet. La Germanor celebrà tres assembles en les quals es traçaren les línies mestres; la primera i tercera a Manresa el 1918 i 1931, i la segona a la ciutat de Vic el 1920. El fons inclou la documentació fundacional i de constitució de la Germanor així com la de l'organització, tant dels òrgans rectors com de les assemblees. Són també fonts molt riques per a l’estudi del món orfeònic català les memòries de la Germanor, les enquestes sobre l’ensenyament musical impartit als orfeons i la correspondència amb els diversos membres agermanats. També destaquen els dossiers d’organització de les assemblees i dels aplecs, així com altres activitats en què la germanor va participà. Per últim, comentar que el fons consta també d’un centenar de fotografies que representen moltes de les senyeres dels orfeons, així com una fotografia de cadascun dels seus directors.

Veure la col·lecció 

Fons fotogràfic de l’Orfeó Català

Aquesta col·lecció consta de 1980 fotografies que recullen els primers setanta-un anys de l'activitat de l'Orfeó Català, des que fou creat l'any 1891 fins a l'any 1962. En la col·lecció trobem fotografies de les diverses seccions: cor d'homes, cor de nois i cor de senyoretes, així com també dels seus mestres i directors: Lluís Millet i Pagès, Francesc Pujol i Pons, Lluís Maria Millet i Millet, Emerenciana Wehrle... També s'hi poden consultar fotografies dels pobles i les ciutats de Catalunya on ha actuat l'Orfeó Català, però també de caire internacional, arran dels viatges per altres ciutats d'Europa: París, Londres, Roma. Paral·lelament hi ha imatges de l'estrena d'obres en moments històrics importants, com l'audició del Requiem de Mozart, primera actuació pública després de la Guerra Civil (maig de 1946), de les primeres audicions de l'obra El Pessebre de Pau Casals (octubre de 1962), l'estrena de l'Stabat Mater de Francis Poulenc (novembre de 1958), etc.

Veure la col·lecció 

Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana

Aquest fons consta de gairebé 5000 imatges de compositors i intèrprets que han actuat o han tingut alguna relació amb del Palau de la Música Catalana des d'inicis del segle XX fins el 1986. Una part molt important d'aquest fons el representen fotografies de l'arxiu del Fòrum Musical, i el Patronat Pro Musica, entitats que van organitzar un considerable nombre de concerts al Palau. D'aquest fons també podem destacar imatges de la construcció del Palau, com la col·locació de la primera pedra, l'any 1905, o les fotografies de la benedicció i estrena del Palau l'any 1908. Entre les imatges també podeu trobar fotografies de procedències diverses, d'intèrprets i directors en la seva majoria del primer terç del segle XX i que també formen part del mateix fons fotogràfic.

Veure la col·lecció 

Fons Francesc Pujol i Pons

Compositor, director i musicòleg, Francesc Pujol fou un personatge amb una activitat professional polifacètica contribuint a la consolidació de l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. El 1900 fou nomenat professor auxiliar de l’Orfeó ,i poc després sotsdirector de l’Orfeó Català i finalment director. També dins la mateix institució fou bibliotecari i arxiver de l'Orfeó Català des de 1901 a 1940, i alhora fou administrador de l’entitat incentivant la programació de concerts a Barcelona. A nivell personal també feu una gran tasca d’investigació musicologia, dirigí l'obra del Cançoner Popular de Catalunya i participà en la “Revista Musical Catalana”, i també es dedicà a la composició. Fruit de tota aquest activitat, es conserva un extens llegat documental. Aquesta col·lecció mostra d’entrada una selecció de la correspondència, a l’entorn de 2000 cartes amb noms tant destacats de personalitats del món de la música, la literatura i estaments culturals del moment, com Blanca Selva, Joaquim Nin, Felip Pedrell, Enric Granados, Higini Anglès, Wanda Landowska, Joan Manén, Joaquim Malats, Joaquim Renart, Artur Rubinstein, Joan Maragall, Emili Pujol, i un llarg etcètera.

Veure la col·lecció 

Fons Josep Anselm Clavé

Músic, poeta i polític, fou el fundador de la primera societat coral: "La Fraternitat"(1850), que set anys després passà a anomenar-se "Euterpe". Clavé va concebre la creació del cor com un projecte social i pedagògic per apropar la cultura en general i la música en particular a la classe obrera de Barcelona. El model claverià s'estengué ràpidament per tot Catalunya i en pocs anys proliferaren les societats corals, que el 1860 s'agruparen sota el paraigua de la Federació Euterpense de Cors de Clavé. El fons conté principalment les partitures manuscrites de més de 80 obres. Hi predominen les composicions per a veus, orquestra i banda, amb ballables com el vals, la polca, el xotis, el rigodon, l'americana, la dansa, i també algun l'himne, etc. Pel que fa a la documentació textual, hi destaca el reglament de la Societat Coral Euterpe i la documentació sobre la gestió de l'espai d'oci dels Camps Elisis. També conserva correspondència i títols que aporten informació sobre la seva activitat política durant la Primera República espanyola. Cal destacar-ne també, les diverses fotografies de la societat coral que dirigia.

Veure la col·lecció 

Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís Mª Millet i Millet

Aquesta col·lecció conté el llegat de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català i Lluis Mª Millet fill del fundador i el que també fou director de l'Orfeó Català entre 1946 i 1977. Una de les joies més importants d'aquest fons documental és el llibre de signatures que li va ser regalat a Lluís Millet i Pagès en el 50 aniversari de l'Orfeó Català, el qual conté signatures de personalitats del món de la cultura, les arts i la música del primer terç del segle XX, moltes de les quals acompanyades de dibuixos i aquarel·les. El llegat conté diferents tipologies de documents des de partitures manuscrites dels propis mestres i directors, una part molt important de correspondència com a testimoni de l'activitat personal i artística dels dos directors, fotografies tant del propi Lluís Millet i Pagès com també d'una part important de la vida artística de Lluís Mª Millet com a director de l'Orfeó, i també una quantitat important de documentació fruit de les respectives activitats.

Veure la col·lecció 

Fons Maria Canals i Rossend Llates

Presentem amb aquesta col·lecció una part del fons de Maria Remei Canals i Cendrós, concretament el fons fotogràfic que reflecteix tant la seva activitat personal i familiar, com també en gran part la seva activitat professional com a pianista, i fundadora de l'escola Ars nova i també del Concurs Internacional de Música que port el seu mateix nom. Un part important del fons són fotografies que documenten la intensa activitat musical de la pianista i pedagoga i alhora s'hi suma també una part del llegat del seu marit Rossend Llates, escriptor, crític musical i també compositor, amb el qual va fundar el Concurs Internacional de Música Maria Canals. El fons també conté altra documentació rellevant com correspondència amb personalitats importants del món musical, com per exemple Manuel Blancafort, Lluís Millet i Pagès, Lluís M. Millet i Millet, Frederic Mompou, Georges Auric i Francis Poulenc.

Veure la col·lecció 

Fons Pep Ventura

Pep Ventura neix a Alcalá Real, Jaén el 1917 i mort a Figueres el 1875. El seu personatge es feu famós per l'impuls que li donà a la composició de la sardana llarga. El 1830 anà a Figueres a fer d'aprenent de sastre amb Joan Llandrich el qual també l'inicià en els estudis de música, per a la qual manifestà un talent excepcional. Pep Ventura a més, fou l'impulsor de la introducció de la tenora dins la cobla, nou instrument solista creat per Andreu Toron de Perpinyà, que substituïa l'antiga xeremia tenor. Aquest nou instrument li va permetre crear sardanes llargues, la qual cosa va afavorir el desenvolupament d'aquesta forma musical. D'aquesta manera, Pep Ventura va esdevenir una figura de renom en l'àmbit musical figuerenc, tant com a compositor com a intèrpret. El fons consta en la seva majoria de sardanes per a instruments de música de cobla, entre les més destacades hi trobem: "Per tu ploro" o "Toc d'oració". A destacar també sardanes sobre motius operístics (de les òperes: "La traviata", "El barbero de Sevilla" i "El Faust"), obres corals i obres destinades a l'orquestra de música popular com schotisch, valsos, balls, havaneres i peces de música sacra per a instruments de cobla: un Miserere, un Te Deum i una Missa. Per últim destacar també la presència de moltes obres per a música coral. El fons també conté les obres del seu fill Benet Ventura i Llandrich, majoritàriament sardanes , ballables (Xotis, Americanes...), i algunes composicions religioses (dues misses, per exemple).

Veure la col·lecció 

Llibres d’actes de l’Orfeó Català

Aquesta col·lecció digital permet la consulta dels llibres d'actes de l'Orfeó Català dels primers vuitanta-tres anys de l'entitat, 1891-1974. Es tracta de set volums escrits que recullen els principals esdeveniments de l'entitat així com també les dissertacions, decisions i acords presos en les diferents Juntes celebrades pels membres de la Junta de l'Orfeó Català.

Veure la col·lecció 

Música impresa d'autors catalans i universals

Aquesta col·lecció pretén ser una mostra del fons musical imprès que custodia el Centre de Documentació de l'Orfeó Català, un dels més rics i notables del patrimoni musical català i universal que comprèn del segle XVII (ca. 1576) al segle XX (1960). Entre les importants partitures musicals, en destaquen la primera edició de les Ensaladas de Mateu Fletxa, el Primer llibre de misses de Tomás Luis de Victoria (del 1576), una important col•lecció de partitures de guitarra del segle XIX de grans compositors: Ferran Sor, Bonaventura Bassols, Félix Ponzoa, José Brocá...

Veure la col·lecció 

Música manuscrita d'autors catalans, universals i anònims

Aquesta col·lecció digital permet la consulta en línia de manuscrits musicals conservats al Centre de Documentació de l'Orfeó Català. Un conjunt de manuscrits i edicions musicals d'una importància excepcional, tant per a la història de la música a Catalunya com a Europa que abasta des del segle XII al segle XX. Podem destacar, per exemple, un manuscrit amb cant gregorià del segle XI, misses hològrafes dels compositors renaixentistes Cristóbal de Morales i Giovanni Pierluigi de Palestrina, manuscrits de repertori per a tecla dels compositors Antonio Soler, Domenico Scarlatti, Carles Baguer, entre d'altres; el Cant de la Sibil·la datat a Barcelona el 1583, i del segle XIX i XX destaquen el manuscrit de la Suite Iberia d'Isaac Albéniz, alguns manuscrits autògrafs d'Enric Granados i manuscrits de compositors del segle XIX i XX, com els mestres de música per a cobla Pep Ventura o Juli Garreta.

Veure la col·lecció 

Obres d'art d'autors catalans

Es tracta d'un conjunt de dibuixos, esbossos, retrats, caricatures... De temàtica musical i de grans compositors i personalitats relacionades amb l'Orfeó Català. Destaquem d'aquesta col·lecció un conjunt de rajoles policromes amb músics, el projecte del mosaic de cantaires per al fris de la façana del Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner; un nombre important de dibuixos de Joaquim Renart; retrats de grans compositors com: Lluís Millet, Antoni Nicolau, Enric Granados, Carles G.Vidiella...; i una col·lecció de dibuixos dels diferents espais del Palau fets per A.Sancho entre d'altres.

Veure la col·lecció 

Programes de concert de l'Orfeó Català

La col·lecció consta de programes de mà, fullets, llibrets... que esdevenen de consulta obligada per reconstruir la història d'una entitat musical centenària tan important com és l'Orfeó Català. La col·lecció abasta els programes dels primers concerts de l'Orfeó Català, l'any 1892, fins als nostres dies. De la mateixa manera que la col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana, és una sèrie oberta que s'anirà enriquint fruit de l'activitat de l'Orfeó. La singularitat i especificitat d'aquesta col·lecció permet conèixer el repertori musical català i també europeu al llarg de més d'un segle, l'estrena de grans obres musicals interpretades per una agrupació coral catalana, com és el cas de l'estrena de la Missa en Si menor de Bach o la Passió segons Sant Mateu, o altres obres de compositors catalans, com el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge, l'Emigrant d'Amadeu Vives o l'emblemàtic El cant de la Senyera de Lluís Millet.

Veure la col·lecció 

Programes de concert del Palau de la Música Catalana

La col·lecció consta de programes de mà, fullets, llibrets... dels concerts al Palau de la Música des de la inauguració l'any 1908 fins a l'actualitat. Es tracta, doncs, d'una sèrie oberta que s'anirà enriquint fruit de l'activitat del Palau. Aquesta col·lecció inclou els programes dels cicles del Palau, juntament amb col·leccions de programes d'entitats o agrupacions musicals diverses: Associació de Música da Càmera, Orquestra Pau Casals, Orquestra Ciutat de Barcelona... Igualment, conté programes de promotors externs com: Euroconcert, Promoconcert, Ibercamera… Per tant, es tracta d'un recull de més de cent anys de la trajectòria del Palau de la Música Catalana, el qual ha vist passar pel seu escenari –en un rang comparable al de les sales de concerts més emblemàtiques de la cultura musical europea– pràcticament tota la història musical i concertística del darrer segle: cantants, instrumentistes, grups de cambra, orquestres, directors i compositors.

Veure la col·lecció 

Programes del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

Col·lecció formada per més de 600 programes dels concerts del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalan, des de la seva formació el 1990 fins l’any 2017. Aquest cor és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Jordi Casas i Bayer en fou el director durant els primers 21 anys. Del setembre del 2011 al juny del 2016 Josep Vila i Casañas va ser el director titular. Des del setembre del 2016 fins a l’actualitat ho és Simon Halsey. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Cristophe Rousset i Vladimir Jurowski, entre molts d’altres.

Veure la col·lecció