Properes incorporacions

Dibuixos d’Àngel Puigmiquel

Biblioteca de Catalunya

Àngel Puigmiquel Lis (Barcelona, 1922-2009), autor de còmics, dibuixos animats i periodista gràfic. Va estudiar a l’Institut-Escola; participà en les revistes: Chicos, Ritmo y melodía i Cubilete. Amb Carles i Emili Freixes va crear una editorial dedicada a la historieta, que va tenir una vida molt breu. Va col·laborar en el setmanari El once. Del 1952 al 1962 s’in­­stal·là a Veneçuela, on va treballar principalment en premsa esportiva, com Venezuela deportiva, El gallo pelón o El morrocoy azul, i a les tires còmiques del Suplemento hípico, del diari El Nacional. També va realitzar alguns curtmetratges publicitaris. Tornà a Catalunya el 1963, on va crear la seva pròpia productora: Estudios Comarán. El 1992 va realitzar El terror gris per a l’editorial Toutain, que va quedar inèdit en morir l’editor. Va col·laborar esporàdicament amb el setmanari El jueves. El 2006 Glénat edità un recopilatori de El ladrón de Pesadillas. El fons d’Àngel Puigmiquel aplega uns 500 dibuixos originals que realitzà durant la seva activitat professional a Catalunya i a Veneçuela. Inclou també llibretes escolars amb dibuixos i documents personals i un ampli arxiu iconogràfic.


Dibuixos d’Antoni Roca Maristany

Biblioteca de Catalunya

Antoni Roca Maristany (Barcelona, 1895-1977). Dibuixant humorístic. Format a Llotja. S'integrà en el grup del saló Nou Ambient, on, amb Francesc Camps Ribera, promocionà l’exposició Nonell. Va ser fundador i vicepresident de l’Associació d’Humoristes de Barcelona (1932). S'orientà aviat cap a la caricatura, d’una expressivitat simple i directa i molt personal, especialment la centrada en el tema futbolístic. Col·laborà en revistes esportives: L’Esport Català, El Mundo Deportivo, Xut!, El Once, Dicen, etc. Exposà caricatures a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (1919) i després a Barcelona, Reus, Tarragona, Lió, Saragossa, Lleida, etc. Publicà els seus records a Tot fent memòria (1973). El fons d’Antoni Roca Maristany aplega uns 500 dibuixos representatius de la seva variada trajectòria professional: acudits polítics publicats a Papitu, L’Esquella de la Torratxa, Las Noticias, La Nau, La Vanguardia…; acudits esportius publicats a Vida Deportiva, Las Noticias, L’Esport Català, El Mundo Deportivo, Xut!, El Once, Dicen...; caricatures de futbolistes del Barça, l’Europa, etc.; personatges de teatre en aquarel·la; temàtica popular per decorar rajoles i publicitaris.


Fons Antoni Jonch i Cuspinera

Arxiu Municipal de Granollers

El Fons personal Antoni Jonch i Cuspinera de l'Arxiu Municipal de Granollers (AMGr), conté la documentació elaborada i recopilada per Antoni Jonch i Cuspinera al llarg de la seva vida i trajectòria professional, són documents datats d’entre 1920 i 1990. Antoni Jonch i Cuspinera (1916-1992) va ser un zoòleg i farmacèutic granollerí, impulsor i director del projecte de reforma i modernització del Zoo de Barcelona el 1956, director del Museu de Granollers entre 1945 i el 1958 i entre el 1985 i el 1992 en aquesta segona etapa també va ser cap de l'àrea de ciències naturals del Museu de la Tela de Granollers. La documentació presentada en aquest portal és una selecció documental dels 3,5 metres lineals de documents i les 200 fotografies que formen part del fons custodiat a l'AMGr.


Fons digital Ricard Giralt Miracle

Universitat de Barcelona

El fons digital Ricard Giralt Miracle dona accés a la col·lecció completa de les plaquetes que va editar al llarg de la seva vida, fruit de la seva activitat professional a Filograf. Institut d’Art Gràfic, estudi que va fundar l’any 1947. Aquestes plaquetes eren impresos que Giralt Miracle feia per informar els clients del trasllat de seu, de les vacances o per felicitar el Nadal. Ben aviat es convertiren en un camp d’experimentació del seu treball i on configurava un llenguatge personal, poètic i creatiu, que a través de les tècniques tipogràfiques connectava la lírica, la poesia visual, el collage, el fotomuntatge, la tipografia experimental, la bibliofília i l’esperit d’avantguarda. Així mateix, el fons inclou tot un seguit de cartells, que Ricard Giralt Miracle va dissenyar i dibuixar a partir de la dècada dels 50 i que són una mostra dels seus encàrrecs professionals. A través d’ells es pot veure la seva evolució com a dissenyador i artista, sent una mostra del disseny gràfic que es desenvolupava a la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle XX


Fons Enric Cervelló

Biblioteca de Catalunya

Enric Cervelló Bach (Barcelona, 1894-1985), dibuixant i retratista; va estudiar a l’Escola de Llotja, amb Joan Llaverias, i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Durant els anys trenta va ser un autor habitual de les marques Smoking i El Pino. El 1941 va exposar al saló Lawn-Tennis Pompeya. Va practicar el cartellisme i el dibuix publicitari. El fons d’Enric Cervelló inclou dibuixos originals a llapis i impresos d’anuncis publicitaris de moda, cromos infantils per a Xocolates Juncosa en fulls sense guillotinar, col·leccions completes de cromos solts, petits impresos i pai-pais; que formen un conjunt representatiu de l’artista.


Fons fotogràfic Francesc Casañas Riera (1890-1969)

Arxiu Històric de Sabadell

Format per uns 4.000 negatius de vidre realitzats entre 1909 i 1936, el fons fotogràfic constitueix un corpus documental d'àmplia temàtica local: urbanisme, indústria, excursionisme, activitat política, social i religiosa, i entitats i associacions públiques i privades de la ciutat de Sabadell abans de la Guerra Civil espanyola.


Fons iconogràfic de Sant Fèlix

VINSEUM - Centre de Documentació

La Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada Festa patrimonial d'interès nacional, és avui en dia una de les grans festes majors de Catalunya. Els orígens d'aquesta festa remunten al 1700, any en què les relíquies d'un sant que havia mort feliç arriben a Vilafranca, procedents de Roma. La primera festa en honor a Sant Fèlix celebrada a Vilafranca del Penedès va ser el 29, 30 i 31 d'agost de 1701. El 1776 sant Fèlix és nomenat copatró de la vila. El CDV conserva una col•lecció iconogràfica de Sant Fèlix força important. Entre d'altres, cal destacar les col•leccions d'estampes, oratoris, novenes, cartells i goigs, així com altres documents relacionats amb la Festa Major de Vilafranca.


Fons Josep Ribot

Biblioteca de Catalunya

Josep Ribot Calpe (Barcelona, 1888-1974), dibuixant i pintor; va treballar en diferents àmbits (petit imprès, exlibris, goigs, cartells, etc.). On va poder exhibir el seu més alt nivell, és en la il·lustració naturalista, principalment en el dibuix dels bolets de Catalunya, motiu que l’apassionà i que conreà al llarg de la seva vida. Col·laborà amb Francesc Masclans en les guies de natura per conèixer arbres i arbustos i es dedicà al dibuix de la flora micològica de Catalunya. Publicà dibuixos de bolets a l’obra de Jacob E. Lange Guía de campo de los hongos de Europa (1969), un clàssic de la micologia europea publicat en diverses llengües. Després de la seva mort, el 2008, es van publicar part dels seus dibuixos en el llibre 100 bolets fàcilment identificables, i el 2017 la BC en va publicar la col·lecció completa a Àlbum naturalista de micologia. El fons micològic de Josep Ribot és format per 728 fitxes de bolets, que contenen 907 dibuixos acolorits amb aquarel·la i són encolats en fulls a manera de fitxa amb el nom del bolet escrit a llapis; alguns, van signats.


Fotografies de l'escorxador de Manresa

Universitat Politècnica de Catalunya

La col·lecció aplega fotografies de l'edifici de l'escorxador de Manresa projectat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i actualment seu de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM). Les imatges abasten des de l'inici del projecte com a escorxador (1904-1908) fins l'actualitat. La col·lecció inclou també les obres de rehabilitació per al seu no ús.


Fotografies marina civil. Vaixells Pinillos

Museu Marítim de Barcelona

Naviliera fundada a mitjans del segle XIX, en el moment en que la transició de la vela al motor es farà efectiva en la seva flota. Els primers vaixells són velers, que aniran sent substituïts paulatinament per la propulsió a vapor a partir de la dècada dels 80. La col·lecció principal que conserva l'MMB la conforma l’època en que el vapor ja està arrelat i que correspon a les dues primeres dècades del segle XX.


Fotografies marina civil. Vaixells Trasmediterránea

Museu Marítim de Barcelona

L'any 1916 neix la Compañía Trasmediterránea SA a partir de la fusió de quatre navilieres del país. Els dos anys següents aquesta companyia incorpora noves navilieres, entre elles la Isleña Marítima Mallorquina de Vapores. Totes aquestes fusions i la construcció de nous bastiments van permetre proveir aquesta empresa d’un considerable nombre de vaixells de vapor que realitzarien rutes regulars. El conjunt de fotografies inclou retrats d’un gran nombre de vaixells que van pertànyer a aquesta naviliera, especialment durant la primera meitat del segle XX. Algunes imatges més rellevants provenen de postals propagandístiques i d’àlbums de les drassanes on s’hi construïren alguns vaixells de la flota.


Mapes i plànols del Pavelló de la República

Universitat de Barcelona

La col·lecció digital "Mapes i plànols del Pavelló de la República" permet l’accés i la consulta en línia del material cartogràfic conservats al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. El fons digital consta de més de 100 unitats documentals que daten des de finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX i formen part de l’arxiu, l’hemeroteca i les monografies del Pavelló de la República. Destaquen, per la seva importància històrica, els que pertanyen a l’època de la Segona República, com per exemple uns plànols de les ciutats de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet amb els noms dels carrers i places característics d’aquest període històric i que van desaparèixer amb el franquisme; o els de la Guerra Civil espanyola, com uns plànols dels bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona durant els mesos d’abril a juny de 1937, o uns mapes amb la situació dels diversos fronts a Gandesa, Flix i Horta de Sant Joan durant la batalla de l’Ebre. També és curiós un mapa de Cuba de l’any 1853 que forma part de la col·lecció "Atlas de España y sus posesiones de Ultramar". De moment, i fins a completar l’accés a tota la col·lecció, aproximadament uns 75 es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya. Aquest projecte de digitalització permet posar a l’abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material difícil de consultar en bloc pel fet de formar part de publicacions periòdiques, monografies o documentació d’arxiu.


Pergamins

Institut d'Estudis Ilerdencs

A trets generals, la col·lecció de pergamins del Servei del patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs forma part del Dipòsit de l'Arxiu, un fons que prové d'un dipòsit d'emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l'Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional). En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell... Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic Hospital de Santa Maria, que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat, i una quarantena de pergamins dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que per fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol "Community as Opportunity. The Creative Archives' and Users' Network" (CO-OP).