Future collections

Alexandre Galí. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya

Biblioteca de Catalunya

Alexandre Galí (Camprodon, 1886-Barcelona, 1969), pedagog i historiador català. Va ocupar diversos càrrecs públics com el d’administrador general de l’Escola Industrial de Barcelona, director dels estudis normals de la Mancomunitat de Catalunya, i de l'Escola Montessori. L’any 1939 s’exilià a Tolosa i al seu retorn a Catalunya, l’any 1942, va començar a treballar en l’obra Història de les Institucions i del moviment cultural a Catalunya (1900-1936). La Biblioteca de Catalunya conserva els originals i material de treball d’aquesta obra, publicada per la Fundació Alexandre Galí entre els anys 1978-1986.


Antoni Fabrés

Museu Nacional d'Art de Catalunya

Àlbums llegats per testament del pintor Antoni Fabrés a la Biblioteca dels Museus d’Art. Hi ha 3 àlbums de fotografies, 1 de retalls de premsa i revistes i 1 de diplomes, cartes i fotografíes.


Cartes de restaurant (1980-2012)

Universitat de Barcelona

La col·lecció digital Cartes de restaurant està formada per més de 800 menús seleccionats del fons original donat per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) i custodiat al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Campus de l’Alimentació de Torribera. Les cartes, que daten des de la dècada dels 80 del segle XX fins a la primera dècada del segle XXI, van lligades al nom del periodista i crític gastronòmic Miquel Sen, recopilador dels documents i a qui van dedicats la majoria dels documents. La col·lecció és testimoni del patrimoni culinari català i barceloní d’aquests anys amb presència de restaurants emblemàtics com ABaC, El Bulli, Ca l’Isidre, El Celler de Can Roca, Les Cols, Drolma, la Fonda Gaig, Gorria, Hotel Empordà, Lasarte, Neichel, Pitarra, El Racó de Can Fabes o Via Veneto entre d’altres.


Fons Antoni Jonch i Cuspinera

Arxiu Municipal de Granollers

El Fons personal Antoni Jonch i Cuspinera de l'Arxiu Municipal de Granollers (AMGr), conté la documentació elaborada i recopilada per Antoni Jonch i Cuspinera al llarg de la seva vida i trajectòria professional, són documents datats d’entre 1920 i 1990. Antoni Jonch i Cuspinera (1916-1992) va ser un zoòleg i farmacèutic granollerí, impulsor i director del projecte de reforma i modernització del Zoo de Barcelona el 1956, director del Museu de Granollers entre 1945 i el 1958 i entre el 1985 i el 1992 en aquesta segona etapa també va ser cap de l'àrea de ciències naturals del Museu de la Tela de Granollers. La documentació presentada en aquest portal és una selecció documental dels 3,5 metres lineals de documents i les 200 fotografies que formen part del fons custodiat a l'AMGr.


Fons bibliogràfic 1900-1925

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Fons bibliogràfic sobre indústria tèxtil i confecció, editat a Catalunya entre 1900 i 1925. Gran part d’aquest documents provenen de la Biblioteca Técnico-Textil de l’Institut Industrial de Terrassa, que van ingressar a la biblioteca del Museu Tèxtil al 2001. Entre els documents d’aquesta col·lecció destaquen llibres publicats per autors catalans de renom com el professor i tècnic tèxtil Pau Rodon i Amigó o l’enginyer industrial Daniel Blanxart. També en el camp de la moda destaquen els sistemes de tall i confecció de principis de segle XX que mostren la indumentària d’època modernista, predominant el sistema Martí.


Fons fotogràfic Francesc Casañas Riera (1890-1969)

Arxiu Històric de Sabadell

Format per uns 4.000 negatius de vidre realitzats entre 1909 i 1936, el fons fotogràfic constitueix un corpus documental d'àmplia temàtica local: urbanisme, indústria, excursionisme, activitat política, social i religiosa, i entitats i associacions públiques i privades de la ciutat de Sabadell abans de la Guerra Civil espanyola.


Fons iconogràfic de Sant Fèlix

VINSEUM - Centre de Documentació

La Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada Festa patrimonial d'interès nacional, és avui en dia una de les grans festes majors de Catalunya. Els orígens d'aquesta festa remunten al 1700, any en què les relíquies d'un sant que havia mort feliç arriben a Vilafranca, procedents de Roma. La primera festa en honor a Sant Fèlix celebrada a Vilafranca del Penedès va ser el 29, 30 i 31 d'agost de 1701. El 1776 sant Fèlix és nomenat copatró de la vila. El CDV conserva una col•lecció iconogràfica de Sant Fèlix força important. Entre d'altres, cal destacar les col•leccions d'estampes, oratoris, novenes, cartells i goigs, així com altres documents relacionats amb la Festa Major de Vilafranca.


Fons Joan J. Guillén

Biblioteca de Catalunya

Joan Josep Guillén Zambrano (Fuente del Maestre, 1947), dibuixant satíric i escenògraf. Va iniciar la seva tasca periodística al diari Tele/eXpres l’any 1969 i des de llavors ha publicat dibuixos en diverses publicacions, com Triunfo, Por favor, Muchas gracias, Presència, Arreu, La Calle, El Periódico de Catalunya, El Món, Diari de Barcelona o La Vanguardia. Ha estat quaranta anys professor d’escenografia a l’Institut del Teatre, de Barcelona. Els seus muntatges escenogràfics són de gran importància, destaquem com a espectacles de carrer la desfilada de l’Ajuntament de Barcelona, Capgrossos de la Comparsa Visca Picasso (1981), o el Compte enrere per l’arribada d’un nou mil·lenni, a la façana de la Pedrera, que va fer amb el grup de teatre Comediants (1999). Quant a espectacles teatrals cal esmentar El Llibre de les bèsties, també amb Comediants, i Musical, amb La Trinca. Sobretot tenen un gran recorregut els seus muntatges operístics, que han estat presents en els principals teatres del món. El fons Guillén aplega originals d'escenografies i vestuari per a espectacles com La Flauta màgica, El Llibre de les bèsties o La Cenerentola, així com dibuixos satírics per a la premsa.


Fotografies de l'escorxador de Manresa

Universitat Politècnica de Catalunya

La col·lecció aplega fotografies de l'edifici de l'escorxador de Manresa projectat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i actualment seu de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM). Les imatges abasten des de l'inici del projecte com a escorxador (1904-1908) fins l'actualitat. La col·lecció inclou també les obres de rehabilitació per al seu no ús.


Fotografies marina civil. Vaixells Pinillos

Museu Marítim de Barcelona

Naviliera fundada a mitjans del segle XIX, en el moment en que la transició de la vela al motor es farà efectiva en la seva flota. Els primers vaixells són velers, que aniran sent substituïts paulatinament per la propulsió a vapor a partir de la dècada dels 80. La col·lecció principal que conserva l'MMB la conforma l’època en que el vapor ja està arrelat i que correspon a les dues primeres dècades del segle XX.


Fotografies marina civil. Vaixells Trasmediterránea

Museu Marítim de Barcelona

L'any 1916 neix la Compañía Trasmediterránea SA a partir de la fusió de quatre navilieres del país. Els dos anys següents aquesta companyia incorpora noves navilieres, entre elles la Isleña Marítima Mallorquina de Vapores. Totes aquestes fusions i la construcció de nous bastiments van permetre proveir aquesta empresa d’un considerable nombre de vaixells de vapor que realitzarien rutes regulars. El conjunt de fotografies inclou retrats d’un gran nombre de vaixells que van pertànyer a aquesta naviliera, especialment durant la primera meitat del segle XX. Algunes imatges més rellevants provenen de postals propagandístiques i d’àlbums de les drassanes on s’hi construïren alguns vaixells de la flota.


Pergamins

Institut d'Estudis Ilerdencs

A trets generals, la col·lecció de pergamins del Servei del patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs forma part del Dipòsit de l'Arxiu, un fons que prové d'un dipòsit d'emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l'Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional). En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell... Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic Hospital de Santa Maria, que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat, i una quarantena de pergamins dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que per fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol "Community as Opportunity. The Creative Archives' and Users' Network" (CO-OP).


Topografies mèdiques

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Les topografies mèdiques són un tipus d’escrits científics sorgits en el segle XVIII que corresponen a una idea de la higiene i salut pública desenvolupada en el si d’institucions com l’acadèmia de medicina i que descriuen un espai geogràfic més o menys gran en relació a les condicions sanitàries, epidemiològiques dels seus habitants. Aquest escrits són fruit de l’observació de l’entorn climàtic i higiènic, i inspirats per l’ideari il·lustrat de recopilació científica i de millora de la salut pública. L’acadèmia havia de ser la receptora d’aquests escrits, juntament amb altres observacions, per tal de constituir un centre de documentació des d’on impulsar la millora del coneixement dels processos de les malalties i la promoció de la millora de les condicions de vida dels habitants de Catalunya. Per tal de promoure la redacció d’aquestes memòries l’acadèmia instituí un premi a finals del segle XVIII. De fet la redacció d’una història sanitària, epidemiològica del Principat de Catalunya forma part del projecte mateix de la RAMC tal com s’explica en els seus estatus i tal com va descriure el Dr. Jaume Bonells en la seva intervenció, l’any 1779, a l’ajuntament de Barcelona, “Discurso inaugural sobre la utilidad y necesidad de las acadèmies de medicina práctica“ (recollits in Memorias de la Real Academia Médico-práctica de la Ciudad de Barcelona. Madrid, 1798). En aquest sentit l’acadèmia es marcà l’any 1786 l’objectiu de redactar una primera topografia mèdica de la ciutat de Barcelona per la qual foren designats com a redactors els doctors Francesc Salvà i Campillo i Francesc Sanponts. El projecte establia les bases de la redacció de les topografies que més o menys es mantingueren inamovibles. El projecte però no acabar de materialitzar-se. De topografies mèdiques l’acadèmia en conserva 145 que són les que aquí es poden consultar; algunes d’elles disposen d’una edició impresa. Corresponen a l’espai geogràfic del principat de Catalunya, dels Països Catalans (Illes Balears, País Valencià, Andorra) i d’altres punts de la península, pel període comprès des de finals del segle XVIII fins a principis del segle XX. La primera de les topografies seria la redactada pel Dr. Francesc Salvà i Campillo dedicada a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, l’any 1787. La més moderna és la de Sant Just d’Esvern, de l’any 1977.