Próximas incorporaciones

Cartes de restaurant (1980-2012)

Universitat de Barcelona

La col·lecció digital Cartes de restaurant està formada per més de 800 menús seleccionats del fons original donat per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) i custodiat al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Campus de l’Alimentació de Torribera. Les cartes, que daten des de la dècada dels 80 del segle XX fins a la primera dècada del segle XXI, van lligades al nom del periodista i crític gastronòmic Miquel Sen, recopilador dels documents i a qui van dedicats la majoria dels documents. La col·lecció és testimoni del patrimoni culinari català i barceloní d’aquests anys amb presència de restaurants emblemàtics com ABaC, El Bulli, Ca l’Isidre, El Celler de Can Roca, Les Cols, Drolma, la Fonda Gaig, Gorria, Hotel Empordà, Lasarte, Neichel, Pitarra, El Racó de Can Fabes o Via Veneto entre d’altres.


Fons Antoni Jonch i Cuspinera

Arxiu Municipal de Granollers

El Fons personal Antoni Jonch i Cuspinera de l'Arxiu Municipal de Granollers (AMGr), conté la documentació elaborada i recopilada per Antoni Jonch i Cuspinera al llarg de la seva vida i trajectòria professional, són documents datats d’entre 1920 i 1990. Antoni Jonch i Cuspinera (1916-1992) va ser un zoòleg i farmacèutic granollerí, impulsor i director del projecte de reforma i modernització del Zoo de Barcelona el 1956, director del Museu de Granollers entre 1945 i el 1958 i entre el 1985 i el 1992 en aquesta segona etapa també va ser cap de l'àrea de ciències naturals del Museu de la Tela de Granollers. La documentació presentada en aquest portal és una selecció documental dels 3,5 metres lineals de documents i les 200 fotografies que formen part del fons custodiat a l'AMGr.


Fons bibliogràfic 1900-1925

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Fons bibliogràfic sobre indústria tèxtil i confecció, editat a Catalunya entre 1900 i 1925. Gran part d’aquest documents provenen de la Biblioteca Técnico-Textil de l’Institut Industrial de Terrassa, que van ingressar a la biblioteca del Museu Tèxtil al 2001. Entre els documents d’aquesta col·lecció destaquen llibres publicats per autors catalans de renom com el professor i tècnic tèxtil Pau Rodon i Amigó o l’enginyer industrial Daniel Blanxart. També en el camp de la moda destaquen els sistemes de tall i confecció de principis de segle XX que mostren la indumentària d’època modernista, predominant el sistema Martí.


Fons fotogràfic Francesc Casañas Riera (1890-1969)

Arxiu Històric de Sabadell

Format per uns 4.000 negatius de vidre realitzats entre 1909 i 1936, el fons fotogràfic constitueix un corpus documental d'àmplia temàtica local: urbanisme, indústria, excursionisme, activitat política, social i religiosa, i entitats i associacions públiques i privades de la ciutat de Sabadell abans de la Guerra Civil espanyola.


Fons iconogràfic de Sant Fèlix

VINSEUM - Centre de Documentació

La Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada Festa patrimonial d'interès nacional, és avui en dia una de les grans festes majors de Catalunya. Els orígens d'aquesta festa remunten al 1700, any en què les relíquies d'un sant que havia mort feliç arriben a Vilafranca, procedents de Roma. La primera festa en honor a Sant Fèlix celebrada a Vilafranca del Penedès va ser el 29, 30 i 31 d'agost de 1701. El 1776 sant Fèlix és nomenat copatró de la vila. El CDV conserva una col•lecció iconogràfica de Sant Fèlix força important. Entre d'altres, cal destacar les col•leccions d'estampes, oratoris, novenes, cartells i goigs, així com altres documents relacionats amb la Festa Major de Vilafranca.


Fotografies de l'escorxador de Manresa

Universitat Politècnica de Catalunya

La col·lecció aplega fotografies de l'edifici de l'escorxador de Manresa projectat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i actualment seu de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM). Les imatges abasten des de l'inici del projecte com a escorxador (1904-1908) fins l'actualitat. La col·lecció inclou també les obres de rehabilitació per al seu no ús.


Fotografies marina civil. Vaixells Pinillos

Museu Marítim de Barcelona

Naviliera fundada a mitjans del segle XIX, en el moment en que la transició de la vela al motor es farà efectiva en la seva flota. Els primers vaixells són velers, que aniran sent substituïts paulatinament per la propulsió a vapor a partir de la dècada dels 80. La col·lecció principal que conserva l'MMB la conforma l’època en que el vapor ja està arrelat i que correspon a les dues primeres dècades del segle XX.


Fotografies marina civil. Vaixells Trasmediterránea

Museu Marítim de Barcelona

L'any 1916 neix la Compañía Trasmediterránea SA a partir de la fusió de quatre navilieres del país. Els dos anys següents aquesta companyia incorpora noves navilieres, entre elles la Isleña Marítima Mallorquina de Vapores. Totes aquestes fusions i la construcció de nous bastiments van permetre proveir aquesta empresa d’un considerable nombre de vaixells de vapor que realitzarien rutes regulars. El conjunt de fotografies inclou retrats d’un gran nombre de vaixells que van pertànyer a aquesta naviliera, especialment durant la primera meitat del segle XX. Algunes imatges més rellevants provenen de postals propagandístiques i d’àlbums de les drassanes on s’hi construïren alguns vaixells de la flota.


Mapes i plànols del Pavelló de la República

Universitat de Barcelona

La col·lecció digital "Mapes i plànols del Pavelló de la República" permet l’accés i la consulta en línia del material cartogràfic conservats al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. El fons digital consta de més de 100 unitats documentals que daten des de finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX i formen part de l’arxiu, l’hemeroteca i les monografies del Pavelló de la República. Destaquen, per la seva importància històrica, els que pertanyen a l’època de la Segona República, com per exemple uns plànols de les ciutats de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet amb els noms dels carrers i places característics d’aquest període històric i que van desaparèixer amb el franquisme; o els de la Guerra Civil espanyola, com uns plànols dels bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona durant els mesos d’abril a juny de 1937, o uns mapes amb la situació dels diversos fronts a Gandesa, Flix i Horta de Sant Joan durant la batalla de l’Ebre. També és curiós un mapa de Cuba de l’any 1853 que forma part de la col·lecció "Atlas de España y sus posesiones de Ultramar". De moment, i fins a completar l’accés a tota la col·lecció, aproximadament uns 75 es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya. Aquest projecte de digitalització permet posar a l’abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material difícil de consultar en bloc pel fet de formar part de publicacions periòdiques, monografies o documentació d’arxiu.


Pergamins

Institut d'Estudis Ilerdencs

A trets generals, la col·lecció de pergamins del Servei del patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs forma part del Dipòsit de l'Arxiu, un fons que prové d'un dipòsit d'emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l'Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional). En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell... Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic Hospital de Santa Maria, que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat, i una quarantena de pergamins dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que per fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol "Community as Opportunity. The Creative Archives' and Users' Network" (CO-OP).