Col·leccions de la institució:
Adhesius del Pavelló de la República
La col·lecció digital "Adhesius" permet l'accés i la consulta en línia dels adhesius conservats al CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La col·lecció total consta de més de 10.000 unitats documentals i prové de donacions de particulars i d'entitats i també d'intercanvis amb altres col·leccionistes d'arreu de l'estat i de l'estranger. Des del punt de vista històric, constitueix una font important i poc coneguda per a l'estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des del final del franquisme fins als nostres dies.
Veure la col·lecció
Al·legacions jurídiques
Històricament, els advocats a la Corona d'Aragó quan tenien plets importants imprimien les demandes per tal de donar-les als jutges; això explicaria la gran quantitat de literatura jurídica emanada entre els segles XVI i XIX. Per tant podem dir, sense cap mena de dubte, que les al·legacions jurídiques són una part essencial de la història del dret processal català. Són un reflex fidel de les postures adoptades pels advocats davant els dubia dels tribunals: així com peticions, súpliques, exposicions, instàncies. A aquesta col·lecció de la Biblioteca de l'ICAB se li ha atorgat el nom d'Al·legacions, però també hi podem trobar: decisions, sentències, disposicions legals i alguna decisió canònica. La procedència d'aquestes al·legacions és diversa, però en gran part són donacions que diversos advocats barcelonins han fet a la Biblioteca, com Soler i March, Verdaguer i Callís, Guillem M. de Brocà o Ernest Moliné.
Veure la col·lecció
Àlbum d'Esmeralda Cervantes
Àlbum de documentació de Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona, 1861-Santa Cruz de Tenerife, 1926) i d’altra relacionada amb aquesta arpista, pedagoga i escriptora. Filla de l’enginyer Ildefons Cerdà i la pintora Clotilde Bosch, esdevingué nena prodigi i concertista de fama internacional coneguda amb el nom artístic d’Esmeralda Cervantes, noms aportats per l’escriptor Víctor Hugo i Isabel II, reina d’Espanya, respectivament. L’àlbum, adquirit per la Biblioteca de Catalunya el 1999 a Alemanya i actualment repartit en sis contenidors, per a una millor preservació dels documents, comprèn al voltant d’unes quatre-centes unitats documentals, en la seva majoria datades entre els anys 1866 i 1924. Aquesta col·lecció presenta les diferents unitats documentals de forma individual i una versió dels diferents fulls de l’àlbum tal i com es conserva a la biblioteca. Inclou anotacions autògrafes a les pàgines, correspondència, dedicatòries, dibuixos originals, documentació (civil, mèdica, professional i religiosa), fotografies, poesies i d’altres escrits, programes de mà, publicacions periòdiques, retalls de premsa, a més de títols i diplomes honorífics, entre d’altres.
Veure la col·lecció
Àlbums de guerra
La col·lecció reuneix fotografies que testimonien les experiències de guerra viscudes per tres personatges diferents: Herminio Monzo Hernàndez (1899-1987), José del Barrio Navarro (1909-1989) i Jaume Roig. No només proporciona una visió íntima i personal dels conflictes bèl·lics a través dels ulls d'aquests tres homes, sinó que també ofereix una valuosa perspectiva històrica sobre la vida quotidiana i les experiències de la població local i dels soldats durant aquests períodes de guerra.
Veure la col·lecció
Alexandre Galí. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya
Alexandre Galí (Camprodon, 1886-Barcelona, 1969), pedagog i historiador català. Va ocupar diversos càrrecs públics com el d’administrador general de l’Escola Industrial de Barcelona, director dels estudis normals de la Mancomunitat de Catalunya, i de l'Escola Montessori. L’any 1939 s’exilià a Tolosa i al seu retorn a Catalunya, l’any 1942, va començar a treballar en l’obra Història de les Institucions i del moviment cultural a Catalunya (1900-1936). La Biblioteca de Catalunya conserva els originals i material de treball d’aquesta obra, publicada per la Fundació Alexandre Galí entre els anys 1978-1986.
Veure la col·lecció
Arxiu fotogràfic-Col·leccions fotogràfiques
L'apartat de col·leccions incorpora dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. D'una banda, els conjunts d'imatges d'una temàtica concreta recollits per afeccionats, com ara l'arquitectura romànica i, de l'altra, les col·leccions que es van establir a l'arxiu per tal d'organitzar les fotografies segons el seu format, com és el cas de les diapositives de vidre de format 8x10 cm. emprades antigament per il·lustrar les conferències realitzades a l'entitat.
Veure la col·lecció
Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana
L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges dels masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Valentí Fargnoli, Adolf Mas, Adolf Zerkowitz, Joan Estorch o Joan Vilà, entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.
Veure la col·lecció
Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G]
La present col·lecció inclou els fons fotogràfics personals el nom dels quals comença entre les lletres A i la G. La seva ordenació és alfabètica i al costat de cada fons trobareu dos botons que donen accés, l'un, a la fitxa del fons, en la qual es descriu de manera resumida les seves característiques, i l'altre, a les seves imatges, des d'on podreu refinar la cerca.
Veure la col·lecció
Arxiu fotogràfic-Fons personals [I-N]
La present col·lecció inclou els fons fotogràfics personals el nom dels quals comença entre les lletres I i la N. La seva ordenació és alfabètica i al costat de cada fons trobareu dos botons que donen accés, l'un, a la fitxa del fons, en la qual es descriu de manera resumida les seves característiques, i l'altre, a les seves imatges, des d'on podreu refinar la cerca.
Veure la col·lecció
Arxiu fotogràfic-Fons personals [O]
La present col·lecció inclou els fons fotogràfics personals el nom dels quals comença per la lletra O. La seva ordenació és alfabètica i al costat de cada fons trobareu dos botons que donen accés, l'un, a la fitxa del fons, en la qual es descriu de manera resumida les seves característiques, i l'altre, a les seves imatges, des d'on podreu refinar la cerca.
Veure la col·lecció
Arxiu fotogràfic-Fons personals [P-Z]
La present col·lecció inclou els fons fotogràfics personals el nom dels quals comença entre les lletres P i la Z. La seva ordenació és alfabètica i al costat de cada fons trobareu dos botons que donen accés, l'un, a la fitxa del fons, en la qual es descriu de manera resumida les seves característiques, i l'altre, a les seves imatges, des d'on podreu refinar la cerca.
Veure la col·lecció
Atles Blaviana
La Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona compta amb un dels pocs exemplars acolorits i complets del Gran Atles de Johannes Blaeu conservats arreu del món. Aquesta autèntica joia bibliogràfica i màxim exponent del que s'ha anomenat l'Edat d'Or de la cartografia europea fou impresa per primera vegada a Amsterdam l'any 1662. L'atles representa en si mateix un fidel testimoni del coneixement del món en el seu temps, resultat de l'expansió de la navegació de les marines europees en el desenvolupament de les rutes comercials impulsades des del segle XV, quan la desestabilització política i les lluites de religió convertiren el Mediterrani en un espai insegur. La confecció de mapes que expliquin la naturalesa física del món és molt antiga. Representar el món ha estat des d'antic quelcom més que plantejar una cartografia més o menys exacta del nostre entorn. Aquestes representacions remeten directament a la manera en que a cada cultura s'ha explicat el món i la seva relació amb ell.
Veure la col·lecció
Banderins del Pavelló de la República
La col·lecció digital "Banderins del Pavelló de la República" permetrà l'accés i la consulta en línia dels banderins conservats a la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La col·lecció consta de més de 100 unitats documentals i pertanyen majoritàriament a agrupacions i associacions polítiques, culturals, socials, sindicals i religioses. Des del punt de vista històric, constitueixen una font molt important per a l'estudi de la iconografia i la imatge de la vida social, política, cultural i econòmica del segle XX.
Veure la col·lecció
Biblioteca Dr. Francesc Salvà Campillo
La biblioteca patrimonial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya està constituïda principalment de donacions dels propis acadèmics que, al llarg dels més de 250 anys d’història de l’acadèmia, han fet donació, en vida o en deixat per testament. Una de les donacions més importants per volum, com per contingut, és la que feu el Dr. Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 1751 – 1828 ) -juntament amb el seu arxiu, que recull la seva faceta mèdica i científica i que també està dipositat a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Els llibres donats són un compendi del coneixement mèdic antic i de la medicina dels segles XVIII i principis del XIX del qual el Dr. Salvà en fou un dels modernitzadors a Catalunya. Els llibres del fons són clarament identificables perquè duen un Ex-libris i en alguns casos guarden un interès històric al trobar-se anotacions i indicacions de lectura del mateix Fr. Francesc Salvà i Campillo. Fons digitalitzat amb l’ajut del Departament de Cultura.
Veure la col·lecció
Cadastre d'Aparici
Col·lecció de documents que aplega les dades que Josep Aparici i Fins (1654-1731), geògraf reial i comerciant, va recopilar amb motiu de la implantació del cadastre, especialment a les províncies de Lleida i Tarragona, durant els anys 1714 i fins al 1718. Aquest subfons, que forma part del Fons del Baró de Castellet, està constituït per les declaracions jurades de diverses poblacions de Catalunya, les relacions de béns i habitatges de cada localitat i la forma de pagament de les imposicions. També es fa referència a altres taxes recaptades entre 1713 i 1715 −bagatges, quarter d’hivern, proveïment de l’exèrcit−. Hi ha memorials, correspondència oficial d’Aparici, informació sobre els treballs de neteja del Rec Comtal, peticions individuals de revisió del cadastre i els rebuts pagats per la pròpia família Aparici.
Veure la col·lecció
Calaix de sastre
La Biblioteca de Catalunya el desembre de 2023 va adquirir seixanta-un volums de l'obra coneguda amb el nom de Calaix de sastre, escrita per Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà. En aquesta col·lecció es presenten també vuit volums de la mateixa sèrie, adquirits amb anterioritat, i que es conservaven en el fons de la Biblioteca de Catalunya. La sèrie principal d'aquesta obra la constitueix el dietari del baró de Maldà, escrit entre 1769 i fins al 15 de febrer de 1819, que relata en un llenguatge popular i col·loquial el dia a dia de la ciutat de Barcelona, incloses notícies i comentaris sobre el conflicte napoleònic. El dietari va acompanyat d'un seguit de volums dedicats a la narració dels viatges i excursions que el baró feia a les seves possessions, molt sovint per assistir a les festes majors, d'algunes peces literàries breus i d'altres textos sobre diversos temes. El Calaix de sastre es considera un dels màxims exponents de la prosa memorialista i autobiogràfica dels segles XVIII i XIX a Catalunya. Una crònica que esdevé una font indiscutible per a la investigació de la Catalunya de l'època, especialment de la ciutat de Barcelona, en molts àmbits, des de la llengua i la literatura, l'art, la geografia, la història, les tradicions, la religió, i la biografia, entre altres temes.
Veure la col·lecció
Cartelleres cinematogràfiques
Col·lecció de mil dues-centes cartelleres de cinema de diferents sales catalanes, especialment de Manresa i de Barcelona. Es tracta de dos conjunts ben diferenciats: d’una banda, les datades entre 1898 i 1930, que especialment comprenen el període 1905-1919 i pertanyen essencialment a la ciutat de Manresa; d’altra, de 1947 a 1954, del cinema Alarcón de la capital catalana. Aquestes col·leccions permeten familiaritzar-nos amb els dissenys de l'època, on destacaven els títols amb tipografies delicades i petites sinopsis, frases en la majoria de casos, que resumien el film d'una manera contundent.
Veure la col·lecció
Cartells
Col·lecció d'exemplars de la Guerra Civil Espanyola i d'altres temàtiques (comercials, d'espectacles, etc.) i èpoques. Els més espectaculars són fets amb cromolitografia, però n'hi ha d'interès bàsicament documental que són simplement tipogràfics. Destaca per la seva raresa una àmplia sèrie de cartells polítics i sindicals de l'Anglaterra de començaments del segle XX, donatiu del diplomàtic i erudit Eduard Toda.
Veure la col·lecció
Cartells de la Biblioteca de l’Esport
Aquesta col·lecció s'originà el 1983 a partir de la donació del fons del periodista i atleta català Guerau Garcia. La Generalitat de Catalunya decidí vetllar per la catalogació, conservació, difusió i increment d'aquest tipus de documents. Es tracta d'una col·lecció d'uns 900 exemplars que constitueixen un recorregut per la història de l'esport català. és una bona mostra dels cartellistes que a través del seu art han donat a conèixer els esdeveniments esportius de Catalunya des dels inicis del segle XX.
Veure la col·lecció
Cartells de Sant Jordi de la Facultat de Belles Arts
El fons digital dels Cartells de Sant Jordi de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, està integrat per les reproduccions de les obres que, amb motiu d’aquesta diada, cada any elaboren diversos artistes, així com també docents i alumnat de la pròpia facultat. Aquest cartell, esdevé la imatge institucional de la Universitat per Sant Jordi. Han fet cartell de Sant Jordi artistes tan importants del nostre país, com Joaquim Chancho, Anna Miquel, Joan Hernández Pijuan, Cristina Broto o Maria Girona i Benet. Els originals formen part de la col·lecció Belles Arts, el fons de patrimoni artístic de la facultat, que s’encarrega de la seva conservació. Al CRAI Biblioteca de Belles Arts, es recull i conserva una col·lecció dels cartells en què deriven finalment aquests originals.
Veure la col·lecció
Cartells del Centre de Documentació
La col·lecció consisteix en una selecció de 122 cartells de concerts de l'Orfeó Català o d'altres concerts celebrats al Palau de la Música Catalana. La col·lecció engloba bàsicament cartells des del 1935 fins al 1991; no obstant això, hi trobem el cartell institucional de l'Orfeó Català dissenyat per Adrià Gual i imprès per primera vegada l'any 1904. Mitjançant aquesta col·lecció podem observar la varietat d'artistes, músics i orquestres, tant catalans com universals, que han actuat al Palau, tot configurant el repertori extens i divers de l'Orfeó Català. De cartells de grans artistes que han actuat al Palau, en trobem d'Alícia de Larrocha, Montserrat Caballé, Joseph Canteloube, Aleksandr Brailowski, Ravi Shankar, Herbert von Karajan...
Veure la col·lecció
Cartells del Pavelló de la República
Aquesta col·lecció digital permet l'accés i la consulta en línia dels cartells conservats a la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. La col·lecció consta de més de 10.000 unitats documentals i, des del punt de vista històric, constitueix una font molt important per a l'estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies. El fons digital consta de més de 3.000 cartells digitalitzats corresponents al període de la Segona República espanyola i la Guerra Civil. De moment, i fins a completar l'accés a tota la col·lecció, aproximadament uns 1.000 es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya.
Veure la col·lecció
Cartells polítics
Col·lecció de cartells polítics principalment dels anys de la transició democràtica i les primeres eleccions. Procedeixen del Centre de Documentació de la Comunicació (CEDOC), adscrit a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la col·lecció personal de Josep Vinyals. Els cartells reflecteixen l'activitat política del període esmentat amb propaganda electoral i publicitat de partits polítics d'àmbit municipal, estatal, autonòmic o europeu, així com de moviments sindicals. Destaquen un conjunt de cartells d'àmbit internacional de diferents dècades del segle XX, principalment d'Itàlia i Xile, així com alguns de França, Portugal, Grècia i la Unió Soviètica.
Veure la col·lecció
Cartells turístics de la Biblioteca del Departament d’Empresa i Coneixement
Aquesta col·lecció digital permet l'accés i consulta en línia de 131 cartells turístics sobre Catalunya, de temàtica variada -paisatges, pobles, ciutats, patrimoni cultural, festes, etc.- editats per la Generalitat de Catalunya de 1979 a 2008. Permet estudiar l'evolució del cartell turístic al llarg de tres dècades i constitueix una font important per a l'estudi de la imatge i el turisme. Aquest fons es troba íntegrament catalogat i classificat al catàleg de la Biblioteca de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Veure la col·lecció
Cartes als Reis d’Orient
Les cartes als Reis són una col·lecció de més de 600 documents escrits entre els anys 1921 i 1925 i procedents de les ciutats de Madrid i Terrassa. Es van recopilar com a material d’estudi pels investigadors interessats en la cultura popular catalana i els valors dels infants estudiant-ne el contingut des d’un punt de vista etnogràfic i psicològic. Es conserven al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona com a part del fons d’arxiu del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974).
Veure la col·lecció
Cartes de restaurant
La col·lecció digital Cartes de restaurant està formada per una selecció de més de 800 cartes del fons original custodiat al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Campus de l’Alimentació de Torribera. En formen part cartes que pertanyen al donatiu de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) y exemplars afegits posteriorment fruit de donatius rebuts recentment sobre la matèria. La col·lecció és testimoni del patrimoni culinari mundial, en especial català i barceloní, amb presència de restaurants emblemàtics com ABaC, El Bulli, Ca l’Isidre, El Celler de Can Roca, Les Cols, Drolma, la Fonda Gaig, Gorria, Hotel Empordà, Lasarte, Neichel, Pitarra, El Racó de Can Fabes o Via Veneto entre d’altres.
Veure la col·lecció
Cartes del Temps
Durant la primera etapa de funcionament del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) (1921-1939) es va generar un ampli ventall de publicacions, memòries i estudis. Entre aquests destaquen les “Cartes del Temps” un butlletí que s’emetia diàriament i que contenia, entre altra informació, el mapa isobàric sobre l’Europa occidental, l’estat del temps a Catalunya a les 7 del matí, una relació de les principals dades meteorològiques observades, així com la previsió del temps per al dia. El fons consta de més de 22.000 documents digitalitzats i catalogats, cobrint el període de 1921 a 1939, amb algunes interrupcions puntuals.
Veure la col·lecció
Catàlegs discogràfics
Col·lecció de catàlegs comercials d'empreses que editaven o distribuïen enregistraments sonors, des de finals del segle XIX fins la meitat de la dècada dels anys cinquanta del segle XX. Són dignes de destacar, entre els catàlegs dels cilindres de cera, el Catálogo de la Sociedad Fonográfica Española Hugens y Acosta; entre els catàlegs de rotlles de pianola, els de la fàbrica de La Garriga Rollos Victoria i, entre els catàlegs de discos de 78 rpm, el segell discogràfic His master's voice i les seves altres formes (La Voix de son maître, La Voz de su amo, etc). Aquests eren tan coneguts que s'ha anat oblidant que pertanyien a la Gramophone Company, empresa britànica que tenia moltes filials, entre d'altres, la Compañía del Gramófono a Barcelona. Pel que fa als discos de 33 i 45 rpm, sovint els catàlegs eren generals: donaven referències de discos de diverses cases discogràfiques i variats segells, perquè s'organitzaven més aviat segons els estils musicals o els artistes.
Veure la col·lecció
Catecismes
La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona acull al voltant de 1500 catecismes impresos entre els anys 1560 i 1959, i la majoria d’ells provenen de l’anomenat Fons Roca. La col·lecció recull els exemplars més rellevants d’aquest fons, tant pels seus autors com Francesc Baucells, Claude Fleury o Joan de Sant Tomàs, o pels seus editors com Juan de la Cuesta o Josep Bro entre d’altres. Els catecismes, més enllà de ser l’instrument d’aprenentatge de la fe cristiana, són també la fidel manifestació dels usos i costums de la societat, mostren l’evident relació entre la cultura popular i la fe del poble i refermen l’ús del català com a llengua pròpia de l’Església a Catalunya.
Veure la col·lecció
Càtedra Gaudí
Col·lecció de dibuixos i plànols de la Càtedra Gaudí de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, que inclou els treballs d'estudiant d'Antoni Gaudí, una part dels dibuixos originals de l'arquitecte que van sobreviure a la destrucció del seu arxiu el 1936, així com els plànols de la Pedrera o el Parc Güell, entre d'altres. La col·lecció també conté dibuixos donats a la Càtedra per part dels col·laboradors de l'arquitecte, com Francesc Berenguer, Joan Matamala i Josep Maria Jujol.
Veure la col·lecció
Col·lecció Cervantina
La Col·lecció Cervantina de la Biblioteca de Catalunya és una de les millors col·leccions existents de les obres sobre Cervantes. Va ingressar a la Biblioteca l'any 1915 a través de la donació del bibliòfil Isidre Bonsoms (1849-1922). La col·lecció inicial, formada per 3.367 documents, s'ha continuat desenvolupant i actualment conté al voltant de 9.000 documents. S'hi poden trobar les obres de Cervantes en llengua original, traduccions, obres de caràcter biogràfic i critico-literari cervantí, obres inspirades o adaptades de les seves obres i iconografia.
Veure la col·lecció
Col·lecció de Poesia Catalana. BRGF
La Col·lecció de Poesia Catalana de la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté recull aproximadament uns 4.500 exemplars de poesia catalana, formada per obres dels segles XIX i XX, llegades per Gabriel Ferraté i Pascual, primer rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, i complementades per obres escrites per autors catalans i publicades durant l'últim terç del segle XX i fins a l'actualitat.
Veure la col·lecció
Colònies d'Infants Evacuats
La col·lecció de fotografies Colònies d'Infants Evacuats pertany a l'Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Consta de tres àlbums, dos de "Colonias en Francia" i el tercer de "Colonias del Extranjero". En el seu interior les fotografies estan agrupades per les poblacions on es trobaven les colònies, amb un total de 173 fotografies. Aquestes mostren nens i nenes de totes les edats en la seva vida quotidiana a les colònies. En el conjunt dels tres àlbums podem resseguir totes les tasques i activitats fetes al llarg d'un dia: llevar-se, rentar-se, menjar, estudiar, anar a classe, jugar, cantar, etc.; així com les instal·lacions de les colònies: les habitacions, els menjadors, les aules, els jardins i patis, els exteriors, etc.
Veure la col·lecció
Concurs fotogràfic Imatges del Sud
Aquesta col·lecció conté les fotografies presentades a les diverses edicions del Concurs fotogràfic Imatges del Sud, organitzat pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest concurs s'adreça als membres de la comunitat universitària de la UPC que han participat en activitats de cooperació al desenvolupament a través de la convocatòria d'ajuts que també gestiona el CCD. L'objectiu del concurs és difondre les diferents realitats dels països del sud, i promoure i donar un reconeixement a la participació activa de la comunitat universitària de la UPC en els àmbits de la solidaritat i la cooperació per al desenvolupament.
Veure la col·lecció
Dibuixos d’Àngel Puigmiquel
Àngel Puigmiquel Lis (Barcelona, 1922-2009), autor de còmics, dibuixos animats i periodista gràfic. Va estudiar a l’Institut-Escola; participà en les revistes: Chicos, Ritmo y melodía i Cubilete. Amb Carles i Emili Freixes va crear una editorial dedicada a la historieta, que va tenir una vida molt breu. Va col·laborar en el setmanari El once. Del 1952 al 1962 s’instal·là a Veneçuela, on va treballar principalment en premsa esportiva, com Venezuela deportiva, El gallo pelón o El morrocoy azul, i a les tires còmiques del Suplemento hípico, del diari El Nacional. També va realitzar alguns curtmetratges publicitaris. Tornà a Catalunya el 1963, on va crear la seva pròpia productora: Estudios Comarán. El 1992 va realitzar El terror gris per a l’editorial Toutain, que va quedar inèdit en morir l’editor. Va col·laborar esporàdicament amb el setmanari El jueves. El 2006 Glénat edità un recopilatori de El ladrón de Pesadillas. El fons d’Àngel Puigmiquel aplega uns 500 dibuixos originals que realitzà durant la seva activitat professional a Catalunya i a Veneçuela. Inclou també llibretes escolars amb dibuixos i documents personals i un ampli arxiu iconogràfic.
Veure la col·lecció
Dibuixos d’Antoni Roca Maristany
Antoni Roca Maristany (Barcelona, 1895-1977). Dibuixant humorístic. Format a Llotja. S'integrà en el grup del saló Nou Ambient, on, amb Francesc Camps Ribera, promocionà l’exposició Nonell. Va ser fundador i vicepresident de l’Associació d’Humoristes de Barcelona (1932). S'orientà aviat cap a la caricatura, d’una expressivitat simple i directa i molt personal, especialment la centrada en el tema futbolístic. Col·laborà en revistes esportives: L’Esport Català, El Mundo Deportivo, Xut!, El Once, Dicen, etc. Exposà caricatures a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (1919) i després a Barcelona, Reus, Tarragona, Lió, Saragossa, Lleida, etc. Publicà els seus records a Tot fent memòria (1973). El fons d’Antoni Roca Maristany aplega uns 500 dibuixos representatius de la seva variada trajectòria professional: acudits polítics publicats a Papitu, L’Esquella de la Torratxa, Las Noticias, La Nau, La Vanguardia…; acudits esportius publicats a Vida Deportiva, Las Noticias, L’Esport Català, El Mundo Deportivo, Xut!, El Once, Dicen...; caricatures de futbolistes del Barça, l’Europa, etc.; personatges de teatre en aquarel·la; temàtica popular per decorar rajoles i publicitaris.
Veure la col·lecció
Dibuixos de Pablo Ramírez
Pablo Ramírez Díaz (Linares, 1926 - Jaén, 1966), il·lustrador especialitzat en cobertes de llibres, que també va escriure contes infantils. El 1949 va anar a viure a Madrid, on estudià a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas, del CSIC. Començà a dibuixar a la revista Chicas. El 1953 es traslladà a Barcelona, on va realitzar anuncis publicitaris i portades de novel·les per a diverses editorials. Des del 1954 treballà amb les editorials Juventud i Molino, on va il·lustrar contes clàssics i dissenyà moltes portades per a llibres juvenils i de gènere d’Enid Blyton, Malcolm Saville, Richmal Crompton, Emilio Salgari, Karl May, Zane Grey, Agatha Christie, John Dickson Carr i Erle Stanley Gardner; també va treballar per a altres editorials catalanes, com Cervantes, Hymsa, Roma, Cid i Timun Mas. El 1959 va escriure i il·lustrar Wa O'Ka; a partir d’aquí va compaginar escriptura i il·lustració. Cal destacar-ne El hijo del sheriff (1961); Manuelito, el niño navajo (1963); Robin Hood (1964) o El niño del tiempo (1964). Alguns, com El paje de los Reyes Magos (1964), van ser portats al cinema. Cal destacar les il·lustracions per a Color de fuego, de Carmen Kurtz, guardonat amb el Premio Lazarillo de 1964. El fons de Pablo Ramírez inclou més de 800 dibuixos originals, entre els quals destaquen les cobertes i il·lustracions per a llibres juvenils, editats majoritàriament a Barcelona.
Veure la col·lecció
Dibuixos originals de Cesc
La Biblioteca de Catalunya va comprar a la família del dibuixant Francesc Vila Rufas "Cesc" (Barcelona 1927 - 2006), l'arxiu d'originals, estampes, fotografies, diplomes i altres documents relacionats amb la seva activitat que conservà sempre amb ell. En aquest fons hi sobresurten des dels dibuixos que aquest dibuixant emblemàtic, cronista gràfic de la societat catalana del franquisme i de la transició a la democràcia, feia quan era nen fins als que va estar fent per a diaris, revistes, reculls monogràfics, etc. fins el final de la seva vida.
Veure la col·lecció
Discs de vinil. Cançons i discursos polítics
La col·lecció total consta de més de 50 unitats documentals i prové de donacions de particulars i d'entitats i també d'intercanvis amb altres col·leccionistes d'arreu de l'estat i de l'estranger. Des del punt de vista històric, constitueix una font important i poc coneguda per a l'estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya, a l’estat espanyol i al món, durant el segle XX. Aplega un nombre important de cançons de la Guerra Civil (Chants de la Guerre d’Espagne) i de la resistència antifeixista (Un peuple en lutte), himnes (Els Segadors, La Internacional), propaganda electoral (PSOE, UCD, etc.) i discursos (Francesc Macià, Josep Tarradellas, Franco, Lenin, Kennedy, Fidel Castro, etc.). La col·lecció digital inclou una selecció dels discs de vinil que formen part del destacat fons sonor del CRAI Biblioteca Pavelló de la República que també compta amb d'altres tipus d’enregistraments com les cassettes, els discs compactes o les bobines sonores, encara pendents de processar.
Veure la col·lecció
Documentació històrica. Selecció
Recull de documents relacionats amb la història de l'Orfeó Català i el Palau de la Música. Podem destacar documents singulars com: les emissions dels socis de l'Orfeó Català, factures de la construcció del Palau, veredictes de les festes de la Música o el Llibre d'Or de l'Orfeó Català, el qual recull les dedicatòries i signatures dels artistes i compositors més destacats que han actuat al Palau de la Música.
Veure la col·lecció
Dones de l'Espanya del segle XX
La col·lecció aspira a reunir diferents perfils de dones que van formar part de la societat espanyola del segle XX, destacant-ne el seu paper social i polític. L'encapçala Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 1944 – Barcelona, 2021), una figura rellevant per la seva implicació en diverses organitzacions franquistes. Tanmateix, l’objectiu és donar visibilitat a moltes altres dones que, de diverses maneres, van influir en la història social i política de l'Espanya del segle XX i, a través de cada perfil, contribuir a construir una imatge més completa del passat recent del país.
Veure la col·lecció
Dr. Sabater Pi - Naturalista
Aquesta col·lecció dóna accés al fons digitalitzat de més de 2.000 dibuixos i aquarel·les de temàtica naturalista, així com fotografies i diapositives de l'ètnia Fang i altres ètnies d'Àfrica representants de l'antropologia cultural, llibretes de camp referents als goril·les de muntanya i conducta dels bonobos en els seus habitats originals, i diapositives de les primeres imatges del goril·la albí (Floquet de neu) jugant en el seu espai natural al Centre Ikunde. Tot aquest material ha estat recollit i elaborat en el decurs de més de cinquanta anys de vida professional del Dr. Sabater Pi, reconegut especialista en etologia, primatologia i antropologia africana. La importància de la col·lecció es troba en la singularitat, varietat i quantitat dels dibuixos (apunts del natural) i resta de material gràfic que han estat obtinguts per visió directa.
Veure la col·lecció
El món agrari a les terres de parla catalana
El banc d'imatges "El món agrari a les terres de parla catalana", impulsat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural que aquí es presenta, és fruit de la participació de persones particulars, institucions, associacions, arxius, etc. que han cedit les seves imatges relacionades amb el món agrari per a fer possible aquest fons temàtic. Aquest banc d'imatges ha generat una exposició que comença la seva itinerància el 2011 i que pretén facilitar a la societat un coneixement del sector agrari des de finals del segle XIX per comprendre la realitat actual i entendre les polítiques agràries que en el marc europeu cal adoptar per possibilitar la continuïtat del sector.
Veure la col·lecció
Els Juristes de la Monarquia Hispànica
Aquesta col·lecció vol emmarcar totes les obres de doctrina jurídica dels professionals del dret de la península dels segles XVI i XVII, així com les sentències i Decisiones que varen escriure. Dins aquests context hispànic hi ha molt autors i obres que els hem organitzat per ordre alfabètic. En aquesta col·lecció de moment s’hi trobaran més de tres-centes obres, de més de setanta autors: castellans, portuguesos, valencians i catalans, que estan ordenats alfabèticament. El projecte (actualment és només la primera part) s’emmarca no sols en la història del dret, sinó també en la història de la cultura, ja que els jurisconsults de l’època moderna tingueren una gran importància no solament en l’àmbit de la justícia, sinó que tingueren un paper rellevant en la governació del regnes hispànics, i foren grans transmissors d’idees i de cultura.
Veure la col·lecció
Els Llibres del Consolat de mar
El Consolat de mar són tot un seguit d'ordenances i de costums marítims i comercials d'origen medieval, sembla que inicialment foren redactades a la ciutat de Barcelona. És la gran aportació del dret català al dret mercantil. Aquesta compilació fou traduïda a tots els idiomes predominants a l'Europa medieval i moderna: llatí, català, castellà, italià, anglès, neerlandès… Fet que conformà aquesta recopilació fos de facto el codi de comerç que regí tota la Mediterrània, fins i tot les seves normes foren referència i tot sovint esdevingueren dret comú aplicable a tots els mars des dels seus orígens al segle XIII fins que apareixerien els codis de comerç el primer terç del segle XIX. En elles s'estipula tot el que pot passar dins el comerç marítim, des de pagaments, mariners, ports, etc...
Veure la col·lecció
Enquadernacions artístiques
La col·lecció d'enquadernacions històriques i artístiques que es conserven a la Biblioteca de Catalunya és una de les més importants de l'estat espanyol. Des dels seus inicis, amb la compra de la Biblioteca Aguiló (1907), i la última, amb la compra del taller dels enquadernadors Brugalla (2008), les enquadernacions artístiques han estat presents en els fons de Reserva de la BC. Aquesta col·lecció d'enquadernacions que presentem dins la Memòria Digital de Catalunya, començada amb l'estudi de les enquadernacions dels Fons Miralles (1951) i Espona (1959), i que continuarà amb altres, conté tots els estils clàssics de les enquadernacions espanyoles i internacionals. La signatura dels enquadernadors més rellevants de Catalunya, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, etc., des del segle XVIII, quan les enquadernacions es comencen a signar, hi seran presents: Miralles, Angel Aguiló, Emili i Santiago Brugalla, Capé, Chambolle-Duru, Belz-Niedrèe, Marius Michel, Bauzonnet i un llarg etc.
Veure la col·lecció
Enquadernacions artístiques de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres
La col·lecció d’enquadernacions artístiques de la biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya està formada per dos-cents cinquanta-set exemplars. Està formada, entre d’altres, per les peces de l’adquisició Riquer de l’any1909, els donatius realitzats per Eduard Toda i Güell els anys 1921 i 1933 i la compra a l’any 1931 a l’antiquari Marçal de Carvajal.
Veure la col·lecció
Epistolari del Llegat Ferrater Mora
Aquesta col·lecció és un compendi de les prop de 6.000 cartes, donatiu que va fer el filòsof Josep Ferrater Mora (1912-1991) a la Universitat de Girona. La correspondència entre el filòsof i els seus amics, polítics i intel·lectuals de l'època ens permet tenir una idea de quina era la situació política i social d'Espanya i com percebien aquesta situació els exiliats. Aquesta col·lecció comprèn des de la seva marxa cap a l'exili als anys 40 (Cuba, Xile i Estats Units), fins la seva mort l'any 1991. Entre d'altres documents d'interès s'hi poden trobar escrits relacionats amb la política i cultura enviades per personalitats de l'època: Xavier Benguerel, Enrique Tierno Galván, Néstor Almendros i Josep Trueta, entre molts d'altres.
Veure la col·lecció
Erato Partitura Digital
Col·lecció de partitures i particel·les de la Societat Coral Erato de Figueres. La col·lecció està formada per partitures manuscrites i editades dels segles XIX i XX, amb composicions d'autors catalans i arranjaments d'obres universals.
Veure la col·lecció
Etiquetes d’hotels
Aquesta col·lecció presenta un recull d'etiquetes destinades a ser encolades en l'equipatge dels clients com a element publicitari d'establiments hotelers. El conjunt de documents, aplegat per M. Lluïsa Ybern Cugat, està format per més de 8000 etiquetes impreses en el s. XX i s'estructura en dos blocs: 1) hotels de l'Estat espanyol i 2) hotels de països estrangers. És un recull molt exhaustiu i rellevant dins el seu gènere, que es va posar de moda durant la primera meitat del s. XX amb l'inici de la popularització dels viatges, gràcies a les línies aèries i el desenvolupament de les tècniques d'impressió.
Veure la col·lecció
Ex-Libris de la UdG
Aquesta col·lecció està formada per les imatges dels ex-libris que acompanyen i identifiquen cadascun dels fons especials i llegats a la biblioteca de la Universitat de Girona. Aquests ex-libris estan dissenyats per la pròpia universitat.
Veure la col·lecció
Fem memòria
Fem memòria és una iniciativa de participació ciutadana (crowdsourcing) que vol recollir, conservar i donar a conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya. La memòria familiar és el conjunt de fotografies, cartes, documents, etc. que es troba a les cases i forma part de la seva història privada.
Veure la col·lecció
Festa de la Música Catalana, Premis Eusebi Patxot i Premis Concepció Rabell
En aquesta mateixa col·lecció de música manuscrita hi podem trobar les partitures presentades a tres concursos de composició que es realitzaren durant el primer terç del segle XX. El primer d'ells la Festa de la Música Catalana va ser una celebració, impulsada per l'Orfeó Català que es va celebrar en nou edicions entre 1904 i 1922, i des del 1908 tingué la seu al Palau de la Música Catalana. Aquest concurs va néixer, amb la finalitat de promoure l'activitat compositiva i vetllar per l'enriquiment del patrimoni musical català, en especial el coral. Dins aquests fons destaquen les composicions d'autors com: Domènec Mas i Serracant, Joan Baptista Lambert, Francesc Pujol, Joan Llongueras, Juli Garreta, Pilar Roca, Narcisa Freixas i Josep Cumellas, entre molts d'altres. En segon lloc incloem aquí les obres dels Premis Eusebi Patxot que Rafael Patxot va fundar el 1919 en honor del seu pare, creant així la Fundació Eusebi Patxot. Aquesta institució naixia amb la finalitat de convocar premis musicals de composició per tal d'enriquir el patrimoni musical català. Es celebraren vuit edicions entre els anys 1919 i 1935, en les quals participaren importantíssimes figures de l'escena musical com: Higini Anglès, Juli Garreta, Francesc Pujol, Eduard Toldrà, Josep Sancho Marraco i Joaquim Zamacois, entre d'altres. I finalment els premis Concepció Rabell, dels quals es celebraren catorze edicions entre els anys 1920 i 1935, en les quals participaren compositors com Eduard Toldrà, Amadeu Cuscó, Francesc Civil, Joan Baptista Lambert, Manuel Blancafort, Joaquim Serra i Blanca Selva.
Veure la col·lecció
Fonoteca Daniélou. Llegat Casa Asia
Alain Daniélou (1907-1994), assagista, musicòleg, sanscritista i filòsof, va ser professor de la Universitat de Benarès des de 1949 fins a 1953, membre d'honor de l'Institut Francès d'Indologia i director de la biblioteca dels manuscrits d'Adyar el 1954, entre d'altres. La seva dedicació a la música li va valer la direcció de l'Institut de Musicologia Comparada de Berlín i Venècia fins el 1977. La fonoteca de Casa Àsia porta el seu nom com a reconeixement a les obres que va deixar a la institució: bobines que contenien més de 50 hores de música tradicional gravades entre 1950 i 1970 a països com l'Índia, Afganistan, Iran o Tailàndia, entre d'altres. El seu llegat és avui en dia una de les principals fonts de música asiàtica d'Europa. El fons Alain Daniélou comprèn enregistraments musicals ètnics de països asiàtics i d'Orient Pròxim. Es tracta d'enregistraments inèdits amb documents únics sobre estils i intèrprets actualment desapareguts. L'any 2003, la Fundació Alain Daniélou dirigida per Jaqcues Cloarec va cedir a Casa Àsia la col·lecció fonogràfica i és el Museu de la Música qui custodia les bobines originals.
Veure la col·lecció
Fons Antic d'Agricultura
L’ESAB, va ser fundada l'any 1911 pel President de la Diputació Provincial de Barcelona Enric Prat de la Riba . El fet que es tracti d’una escola centenària fa que disposi d’una col·lecció de fons antic molt important. El Fons Antic d’Agricultura el formen llibres (aprox. 11.000 volums, 7000 catalogats i la resta en procés d’incorporació al catàleg), revistes i material d’arxiu (fotografies, postals, plànols, etc.). Els documents daten des de finals del s. XVIII fins a mitjans del segle XX.
Veure la col·lecció
Fons antic de la biblioteca EEBE
La col·lecció de fons antic de la Biblioteca de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est està formada per més de 2000 llibres de temàtiques principalment tèxtil, electricitat, química i mecànica, publicats abans de l'any 1950.
Veure la col·lecció
Fons antic de la biblioteca EPSEB
La col·lecció de fons antic de la Biblioteca de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona està formada per llibres i altres materials relacionats amb la geodèsia, l’edificació i altres matèries afins editades abans de 1969.
Veure la col·lecció
Fons antic de la biblioteca FNB
Aquesta és una col·lecció de la biblioteca de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB). Conté llibres, revistes, cartes nàutiques i altres documents antics relacionats amb el desenvolupament de les ciències nàutiques, de la història marítima i d'altres disciplines com l'astronomia, el dret, la física, la matemàtica, la tecnologia mecànica, etc.
Veure la col·lecció
Fons Antoni Jonch i Cuspinera
El Fons personal Antoni Jonch i Cuspinera de l'Arxiu Municipal de Granollers (AMGr), conté la documentació elaborada i recopilada per Antoni Jonch i Cuspinera al llarg de la seva vida i trajectòria professional, són documents datats d’entre 1920 i 1990. Antoni Jonch i Cuspinera (1916-1992) va ser un zoòleg i farmacèutic granollerí, impulsor i director del projecte de reforma i modernització del Zoo de Barcelona el 1956, director del Museu de Granollers entre 1945 i el 1958 i entre el 1985 i el 1992 en aquesta segona etapa també va ser cap de l'àrea de ciències naturals del Museu de la Tela de Granollers. La documentació presentada en aquest portal és una selecció documental dels 3,5 metres lineals de documents i les 200 fotografies que formen part del fons custodiat a l'AMGr.
Veure la col·lecció
Fons Antoni Rovira i Virgili
Obres d'Antoni Rovira i Virgili d'història, política, gramàtica, poesia i teatre, publicades des de començaments del segle XX fins a la Guerra civil.
Veure la col·lecció
Fons bibliogràfic 1900-1925 del Museu Tèxtil
Fons bibliogràfic sobre indústria tèxtil i confecció, editat en gran part a Catalunya o per autors catalans entre 1900 i 1925. Gran part d’aquest documents provenen de la Biblioteca Técnico-Textil de l’Institut Industrial de Terrassa, que van ingressar a la biblioteca del Museu Tèxtil al 2001. Entre els documents d’aquesta col·lecció destaquen llibres publicats per autors catalans de renom com el professor i tècnic tèxtil Pau Rodon i Amigó o l’enginyer industrial Daniel Blanxart. També en el camp de la moda destaquen els sistemes de tall i confecció de principis de segle XX que mostren la indumentària d’època modernista, predominant el sistema Martí.
Veure la col·lecció
Fons bibliogràfic històric del VINSEUM
El Centre de Documentació de VINSEUM (CDV) disposa d'una biblioteca històrica amb aproximadament 5.000 documents relacionats amb les cultures de la vinya i el vi i/o amb el Penedès. Aquest fons prové, principalment, de l'antiga biblioteca de l'Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès, de l'antiga biblioteca del Museu de Vilafranca i de la biblioteca de l'historiador Emili Giralt i Raventós. El fons està format per llibres i fulletons, dels quals us en presentem una mostra en aquesta col·lecció.
Veure la col·lecció
Fons bibliogràfic s. XIV-XVIII del Museu Tèxtil
Fons bibliogràfic del Museu Tèxtil de Terrassa format per manuscrits i impresos compresos entre el segles XIV i XVIII, procedents principalment de la Col·lecció Viñas, de gran valor a nivell de legislació espanyola sobre teixits i indumentària. Més de 340 documents de tipologia variada: inventaris, memorials, comptes, cartes notarials, documents de negocis, disposicions reials en la Monarquia Hispànica, disposicions reials en la Corona d'Aragó, documents gremials, catàlegs de gravats, obres morals i tractats tècnics. Tota aquesta documentació permet traçar la història del teixit i de la indumentària dels segles XIV al XVIII als territoris de la monarquia hispànica.
Veure la col·lecció
Fons bibliogràfic s. XIX del Museu Tèxtil
Fons bibliogràfic del Museu Tèxtil de Terrassa publicat entre 1800 i 1899. La col·lecció està formada per uns 255 títols entre llibres impresos, revistes, manuscrits i documents. La temàtica principal d’aquest fons és la indústria tèxtil i els teixits, en gran part, i la indumentària, tot i que també s’hi conserven llibres sobre arts decoratives, tapissos, brodats i puntes, i el fons sobre legislació reial en matèria tèxtil procedent de la col·lecció Viñas, de gran valor a nivell de legislació espanyola sobre teixits i indumentària. Destaquen els gravats dels llibres d’història de la indumentària, un exemple és el llibre Monografía histórica e iconográfica del traje de Josep Puiggarí (Barcelona, 1886). També les revistes de moda com ara La Estación: periódico para señoras (Barcelona, 1887 i 1889) i alguns manuscrits com ara El Llibre de Consells dels anys 1816, 1817 i 1818. Remarcar també la varietat de formats, des de llibres de gran format, d’entre 40 i 57 cm, fins a documents de petit format enquadernats, de 13 cm.
Veure la col·lecció
Fons bibliogràfic S. XVI
Fons bibliogràfic de la Biblioteca del Centre de Lectura format per obres impreses al S.XVI procedents, principalment, del Fons Miquel Ventura. Recull impresos de gran valor patrimonial d’autoria diversa, de temàtica majoritàriament religiosa i d’origen tipogràfic divers.
Veure la col·lecció
Fons Carles G. Vidiella
Carles G. Vidiella (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1915), pianista, pedagog i compositor, inicià els estudis musicals a Barcelona el 1860. Fou deixeble dels millors mestres de música de Catalunya, entre els quals destacà Joan Baptista Pujol. Va combinar la seva activitat com a concertista amb la docència a l'Escola Musical Vidiella, de gran prestigi i on es formaren artistes de renom, com Lluís Millet, Enric Morera o Joaquim Nin, entre d'altres. Cal destacar també, la seva tasca com a president de la Societat de Concerts de Barcelona, que va dur a terme una important activitat durant l'Exposició Universal del. El fons conté documentació que reflecteix la seva activitat musical com a concertista, pedagog i com a president de la Societat de Concerts de Barcelona. El volum documental més important el formen la correspondència, els retalls de premsa i la col·lecció de partitures.
Veure la col·lecció
Fons d'imatges de la Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial, conflicte armat a escala internacional que tingué lloc del 1914 al 1918, va involucrar a totes les grans potències mundials, repartides en dos bàndols: l'Aliat i el de les Potències Centrals. El fons de fotografies de la Primera Guerra Mundial es composa per un ric conjunt d'instantànies d'alguns dels principals escenaris de batalla a Europa. Destaquen les imatges del front occidental a la línia Somme-Verdun en el bàndol Aliat liderat pel general Joffre. També hi ha imatges del front balcànic a Macedònia i Sèrbia.
Veure la col·lecció
Fons d’imatges històriques
La col·lecció digital permet l'accés i la consulta en línia d'imatges singulars de l'Institut de Seguretat Pública. La data d'inici de la col·lecció és l'any 1983. Aquest any va néixer el primer centre de formació policial a Catalunya. Aquests trenta anys d'història han donat imatges inèdites que poden generar interès entre els investigadors i professionals de la seguretat pública.
Veure la col·lecció
Fons Daniel Vilaró Rius
Daniel Vilaró Rius (Reus, 1910 - 1975), banquer a la ciutat de Reus, l’any 1939 fou denunciat per participar en accions sindicalistes i, en conseqüència, condemnat a reclusió perpètua per la justícia franquista. Aquesta col·lecció consta de prop de 300 cartes i nombrosos documents que generà durant la seva reclusió a la Presó Model de Barcelona, al Sanatori Penitenciari de Porta-Coeli a València, i al Sanatori Penitenciari de Cuéllar a Segovia, entre 1939 i 1943, i fins la seva alliberació definitiva l’any 1960. Cartes, postals, notes, dibuixos, documentació judicial, fotografies, retalls de diari... un recull que transmet les emocions i experiències que visqué en condició de pres i es basen en l’enyorança de la família, la esperança de ser lliure, la companyonia dins la presó, l’aïllament de l’exterior o els efectes de la tuberculosi. Aquest singular testimoniatge fou un record íntim de família fins que el 2016 veié la llum amb la publicació d’un llibre basat en la seva història: "Sobreviure a les presons de Franco" escrit per Rosa Vilaró Piñol, la seva filla.
Veure la col·lecció
Fons de cartells turístics
Aquesta col·lecció digital permet l'accés i la consulta a 3.000 cartells turístics de municipis catalans dels anys 80. Aquest material és de gran interès per estudiar l'imatge turística difosa durant aquesta època.
Veure la col·lecció
Fons de cilindres sonors
La presentació a Catalunya del fonògraf -reproductor de cilindres sonors- va tenir lloc a l'Ateneu Lliure de Barcelona el 12 de setembre de 1878, pocs mesos després que Edison el patentés. Aquells primers documents sonors catalans, enregistrats sobre un full d'estany, no s'han conservat. A la Biblioteca de Catalunya es conserven gairebé quatre-cents cilindres, els més antics en un suport comercialitzat entre 1889 i 1902 conegut com a "cilindre de cera marró". La digitalització d'aquests cilindres de cera marró ens permet aproximar-nos a un fet cultural i sociològic poc estudiat al nostre país, testimoni sonor del tombant del segle XIX. Entre recitats humorístics, flamenc, fragments vocals, corals i instrumentals, destaquen documents singulars, com els únics enregistraments coneguts d'Albéniz al piano, Els Segadors interpretat per l'Orfeó Català, documents supervivents de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya o el Conte de la Cabreta, enregistrat en català a Barcelona el 1899.
Veure la col·lecció
Fons de l’Antic Hospital de Santa Maria
El fons de l'Antic Hospital de Santa Maria, custodiat al Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, és un conjunt documental que ens permet conèixer la història d'una institució de beneficència convertida avui en institució cultural. La col·lecció conté privilegis, butlles, llibres de testaments, constitucions, documents sobre expòsits i orfes, comptes de l'hospital, etc. L'arc cronològic abasta els segles XV al XX. Els documents referits als segles XV i XVI, tot i que hi són escassos, per contra, són els que tenen més importància documental, ja que donen constància de la creació i construcció de l'Hospital. En són bona prova el privilegi reial, de 1453, concedit per la reina Maria de Castella, com a lloctinent del rei Alfons IV; les butlles del papa Calixte III o la còpia d'un document on s'explica la col·locació de la primera pedra de l'edifici.
Veure la col·lecció
Fons de la Cambra de Comerç de Barcelona
Aquesta col·lecció digital permet l'accés i consulta en línia dels fullets digitalitzats del fons de la Cambra de Comerç de Barcelona. La col·lecció està formada per 1.300 fullets d'un gran valor per als investigadors i estudiosos de l'economia espanyola de finals del segle XIX i principis del XX. El fons és fonamentalment sobre temes econòmics i empresarials, amb documents sobre els aspectes més variats de l'economia espanyola, i també, encara que en menor nombre, internacional, que en molts casos, són publicacions difícils de localitzar en altres fons documentals. Aquest fons es troba íntegrament catalogat i classificat al Catàleg de la UPF i al CCUC.
Veure la col·lecció
Fons de la Germanor d’Orfeons de Catalunya
Arran de la Festa dels Orfeons de Catalunya (maig de 1917) i per tal commemorar el vint-i-cinquè aniversari de l’Orfeó Català, neix la idea de crear una federació de cors sota la denominació de Germanor dels Orfeons de Catalunya per tal de promoure i difondre la música coral catalana. Així doncs, la mateixa comissió d’organització de la festa es constituí en comissió permanent de la futura entitat, sota la direcció de Lluís Millet. La Germanor celebrà tres assembles en les quals es traçaren les línies mestres; la primera i tercera a Manresa el 1918 i 1931, i la segona a la ciutat de Vic el 1920. El fons inclou la documentació fundacional i de constitució de la Germanor així com la de l'organització, tant dels òrgans rectors com de les assemblees. Són també fonts molt riques per a l’estudi del món orfeònic català les memòries de la Germanor, les enquestes sobre l’ensenyament musical impartit als orfeons i la correspondència amb els diversos membres agermanats. També destaquen els dossiers d’organització de les assemblees i dels aplecs, així com altres activitats en què la germanor va participà. Per últim, comentar que el fons consta també d’un centenar de fotografies que representen moltes de les senyeres dels orfeons, així com una fotografia de cadascun dels seus directors.
Veure la col·lecció
Fons de la Guerra de Successió (1680-1750)
La col·lecció està formada per 421 documents publicats o escrits entre els anys 1680 i 1750; és a dir, durant els prolegòmens i els anys immediatament posteriors a la Guerra de Successió. La col·lecció comprèn tant documents impresos com documents manuscrits. Es tracta de documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida.
Veure la col·lecció
Fons de la Junta de Comerç de Barcelona
El fons de la Junta de Comerç abraça el període cronològic comprès entre 1268 i 1872 i consta de tres sèries, la de l’arxiu del Consolat de Mar de Barcelona (1268-1715), la de l’arxiu de la Junta de Comerç (1758-1847) i la de l’arxiu la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç que a partir de 1847 va substituir la Junta de Comerç. Es tracta d’un fons fonamental per conèixer l’activitat econòmica, el comerç, la indústria i la navegació de Catalunya des de l’edat mitjana fins al segle XIX. Els documents que es presenten en aquesta col·lecció es corresponen a les sèries del Consolat de Mar i de la Junta de Comerç.
Veure la col·lecció
Fons de literatura jurídica antiga
Aquesta col·lecció permet accedir a 19 volums de la col·lecció de literatura jurídica antiga conservada a la reserva de la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. El contingut d'aquest fons abasta diverses obres sobre dret romà, dret eclesiàstic i dret català com ara el Usatges i obres de juristes catalans antics com, per exemple, Jaume Callís. Bona part dels fons provenen de la donació de Josep M. Pons i Guri.
Veure la col·lecció
Fons de Memòries científiques manuscrites
La col·lecció està formada per les memòries i treballs manuscrits corresponents a l’activitat acadèmica i científica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts (RACAB) des de la seva fundació el 1764 fins a inicis del s. XX. Els objectius fonamentals d'aquesta institució són l'estudi per al progrés de les ciències amb les seves aplicacions i les arts industrials. Les primeres activitats de l'Acadèmia consistiren a organitzar reunions dels socis en les quals es feien cursos i experiments de física (bàsicament, segons el mètode de Muschembroek). Tot i que des de l'any 1768 ja funcionaren algunes direccions, és amb els estatuts de 1770 quan s'organitza en nou Direccions, segons les especialitats científiques, i comencen a treballar en les Juntes per torn. Aquestes primeres nou Direccions, que es mantingueren fins el 1916, eren: 1.- Àlgebra i Geometria; 2.- Estàtica, hidrostàtica i meteorologia; 3.- Electricitat, magnetisme i altres atraccions; 4.- Òptica i les seves parts; 5.- Pneumàtica i acústica; 6.- Història natural; 7.-Botànica; 8.- Química i 9.- Agricultura. La RACAB ha anat celebrant periòdicament sessions públiques i privades en les quals es presenten i discuteixen treballs relatius a les diferents disciplines que constitueixen els camps de la seva activitat.
Veure la col·lecció
Fons dels manuscrits d'Aurora Bertrana
Aquesta col·lecció està formada pel fons de manuscrits d'Aurora Bertrana. Inclou un recull d'articles i assaigs, conferències, correspondència, documents personals diversos, documents referents a Prudenci Bertrana, entrevistes, guions, manuscrits literaris, memòries, narrativa breu, novel·la i poesia.
Veure la col·lecció
Fons dels manuscrits de Prudenci Bertrana
Aquesta col·lecció està formada per manuscrits de l'obra literària de Prudenci Bertrana, a més, d'articles, conferències i d'altra documentació personal.
Veure la col·lecció
Fons dels regnats de Ferran VI, Carles III i Carles IV (1750-1807)
Aquesta col·lecció conté 549 fullets publicats entre 1750 i 1814, durant els regnats de Ferran VI, Carles III i Carles IV. Són documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida. Contenen, principalment, informació jurídica, administrativa i política d'aquests regnats. Aquests fullets formen part del fons de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i provenen de dues col·leccions diferents: fons Joan Crexell, donació del Dr. Josep Fontana i Làzaro. L'idioma majoritari és el castellà.
Veure la col·lecció
Fons dels regnats de Ferran VII i Isabel II (1814-1868)
La col·lecció està formada per més de 700 fullets impresos publicats entre 1814 i 1868. Són escrits legals, administratius, polítics i propagandístics pertanyents als regnats de Ferran VII i Isabel II. L'extensió i les dimensions dels fullets són molt variables i es troben en bon estat de conservació. L'idioma majoritari és el castellà.
Veure la col·lecció
Fons dels regnats dels Àustria (1500-1680)
Aquesta col·lecció conté 164 fullets publicats entre 1500-1680, durant els regnats dels monarques de la dinastia dels Àustria. Són documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida. Contenen, principalment, informació jurídica, administrativa i política d'aquests regnats. Aquests fullets formen part del fons de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i provenen de dues col·leccions diferents: fons Joan Crexell, donació del Dr. Josep Fontana i Làzaro.
Veure la col·lecció
Fons digital Nadales de la Facultat de Belles Arts
El fons digital de les Nadales de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona està integrat per les nadales fetes per docents de la mateixa. Aquesta obra serveix com a pretext per acomiadar l’any de manera institucional al centre. La primera data del 1992. D’elles es fa una tirada limitada, numerada i signada per l’autora o autor. Així mateix, passen a formar part de la col·lecció Belles Arts, el fons de patrimoni artístic de la Facultat de Belles Arts. En trobem majoritàriament en suport paper, tot i que també n’hi ha en d’altres suports, com ara l’audiovisual o el tèxtil. I en diferents expressions, com el gravat, la fotografia, el dibuix o la pintura.
Veure la col·lecció
Fons digital Oriol Martorell
Aquesta col·lecció digital és una part del fons de la col·lecció Martorell - Solanic i està formada per cartells i programes de concert, partitures d'arranjaments i adaptacions musicals realitzades per Oriol Martorell , diapositives i fotografies de concerts i estades a l'estranger. Aquests materials permeten fer una aproximació a la intensa activitat artística d'Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi sota la seva direcció durant el període 1946-1991.
Veure la col·lecció
Fons digital Ricard Giralt Miracle
El fons digital Ricard Giralt Miracle dona accés a la col·lecció completa de les plaquetes que va editar al llarg de la seva vida, fruit de la seva activitat professional a Filograf. Institut d’Art Gràfic, estudi que va fundar l’any 1947. Aquestes plaquetes eren impresos que Giralt Miracle feia per informar els clients del trasllat de seu, de les vacances o per felicitar el Nadal. Ben aviat es convertiren en un camp d’experimentació del seu treball i on configurava un llenguatge personal, poètic i creatiu, que a través de les tècniques tipogràfiques connectava la lírica, la poesia visual, el collage, el fotomuntatge, la tipografia experimental, la bibliofília i l’esperit d’avantguarda. Així mateix, el fons inclou tot un seguit de cartells, que Ricard Giralt Miracle va dissenyar i dibuixar a partir de la dècada dels 50 i que són una mostra dels seus encàrrecs professionals. A través d’ells es pot veure la seva evolució com a dissenyador i artista, sent una mostra del disseny gràfic que es desenvolupava a la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle XX
Veure la col·lecció
Fons documental - El Centre
En el fons documental del Centre Moral Instructiu de Gràcia s'hi pot trobar tot tipus de documents, que narren la història d’aquesta entitat fundada l’any 1869. És un extens, variat i complet relat de les seves múltiples activitats i seccions, dels socis i col·laboradors, i de la seva projecció social i cultural que sobrepassa el seu àmbit gracienc. Una documentació plural i diversa, que és indispensable per captar l’essència d’una de les entitats històriques de Gràcia. Milers de documents, programes, fullets, cartells, escrits,... que radiografien els 150 anys de l’entitat i, a la vegada i ineludiblement, els de la societat en general.
Veure la col·lecció
Fons Emili Vendrell i Ibars
Emili Vendrell Ibars s’inicià en la formació musical als set anys a l’Escolania de Santa Maria del Mar. Deu anys després ingressà a l’Orfeó Català, sota la direcció de Lluís Millet i n’esdevingué solista. Un dels seus concerts inicials més importants fou al Palau de la Música Catalana amb la interpretació de la part d’Evangelista en les primeres audicions a l’estat espanyol de la "Passió segons sant Mateu" de Bach, el 1921. S’especialitzà en la interpretació d’oratori, lied i repertori simfònic. Aquest fons conté documentació que en ressegueix la trajectòria professional. Cal assenyalar els programes, cartells i llibrets d’obres líriques, així com els escrits literaris que formaren part de l’activitat creativa del cantant, amb poesies, cançons i fins i tot un conte. Una de les sèries més voluminoses és la de correspondència, a partir de la qual es pot resseguir la trajectòria personal i professional del tenor. Són moltes les cartes que tenen com a remitent personalitats del món cultural i artístic català com: Apel·les Mestres, Lluís Millet, Pau Casals i Adrià Gual, entre molts d’altres. La documentació de projecció pública també hi és extensa. Inclou retalls de premsa i guions radiofònics sobre aspectes artístics i biogràfics del tenor. També hi ha molta documentació referent als diversos homenatges que va rebre al llarg de la seva vida i després de la seva mort.
Veure la col·lecció
Fons Enric Cervelló
Enric Cervelló Bach (Barcelona, 1894-1975), dibuixant i retratista; va estudiar a l’Escola de Llotja, amb Joan Llaverias, i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Durant els anys trenta va ser un autor habitual de les marques Smoking i El Pino. El 1941 va exposar al saló Lawn-Tennis Pompeya. Va practicar el cartellisme i el dibuix publicitari. El fons d’Enric Cervelló inclou dibuixos originals a llapis i impresos d’anuncis publicitaris de moda, cromos infantils per a Chocolates Juncosa en fulls sense guillotinar, col·leccions completes de cromos solts, petits impresos i pai-pais; que formen un conjunt representatiu de l’artista.
Veure la col·lecció
Fons Enric Morera
El fons del compositor, pedagog i director Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865-1942) ingressà com a dipòsit a la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya l'any 2005 provinent del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya (CDMGC), i el 2008 es formalitzà la seva donació. Conté majoritàriament partitures manuscrites i impreses tant pròpies com d'altres autors, escrits sobre música i les seves obres, crítiques, llibrets, tractats i mètodes, entre altres textos, així com documentació laboral, alguns dibuixos d'Emporium i una carta de Joaquim Serra. De la producció musical de Morera -unes 260 obres hològrafes de formes i gèneres diversos-, destaquen la música escènica, l'obra coral -cançons i sardanes-, la música per a cobla i les cançons per a veu i acompanyament, amb textos d'escriptors coetanis com Ignasi Iglesias, Víctor Balaguer, Adrià Gual, Àngel Guimerà, Emili Guanyabéns, Joan Llongueras, Joan Maragall, Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol, Josep M. de Sagarra o Frederic Soler
Veure la col·lecció
Fons Felip Pedrell
Col·lecció de documents relacionats amb el musicòleg, pedagog i crític musical Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841-Barcelona, 1922). Inclou bona part del seu fons personal, que llegà a l’Institut d’Estudis Catalans i esdevingué un dels nuclis fundacionals de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya. Comprèn una abundant correspondència rebuda i enviada; partitures manuscrites i impreses de l’obra de creació; treballs de música i musicologia tant manuscrits com impresos; materials gràfics i objectes, entre d’altres. La rellevància de Pedrell en tant que introductor del nacionalisme musical a l’estat espanyol i mestre de mestres −com Isaac Albéniz, Enric Granados, Enric Morera, Josep Barberà, Antoni Massana, Cristòfol Taltabull o Higini Anglès per citar-ne alguns− queda especialment documentada en aquest fons.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic - El Centre
En aquesta col·lecció trobem fotografies de les diferents seccions i activitats que al llarg dels anys han conformat l’activitat i vida social del Centre. Així doncs, trobarem imatges de les Escoles, Teatre, Orfeó Montserrat, Grup pictòric, Esbart, Saló internacional de fotografia, Beisbol, Bàsquet, Futbol, Esplai, Minyons de muntanya, Aplecs, Romeries, Sortides culturals, Vida religiosa, Activitats socials, etc.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic Carles Molist
Aquesta col·lecció digital és una part del fons de fotografies del desaparegut fotògraf i activista cultural manlleuenc Carles Molist i Carrera (1948-1998). Per la seva vinculació amb diversos mitjans de comunicació escrits locals i comarcals, Molist retrata la transició democràtica a Manlleu i Osona. L'abast cronològic de la seva obra va del 1971 al 1997. La temàtica és molt diversa: actes culturals, polítics, reportatges paisatgístics, activitats de grups juvenils i de lleure, urbanisme, etc. El fons va ser cedit per la família Molist Carrera a l'Ajuntament de Manlleu l'any 2001 i passà a formar part de l'Arxiu Municipal de Manlleu, dipositant-se a la Biblioteca Municipal de Manlleu, Espai Mossèn Blancafort. El fons disposa de 180.000 negatius i 20.000 fotografies positivades en paper, i se n'han digitalitzat aproximadament un 30%.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic de l’Orfeó Català
Aquesta col·lecció consta de 1980 fotografies que recullen els primers setanta-un anys de l'activitat de l'Orfeó Català, des que fou creat l'any 1891 fins a l'any 1962. En la col·lecció trobem fotografies de les diverses seccions: cor d'homes, cor de nois i cor de senyoretes, així com també dels seus mestres i directors: Lluís Millet i Pagès, Francesc Pujol i Pons, Lluís Maria Millet i Millet, Emerenciana Wehrle... També s'hi poden consultar fotografies dels pobles i les ciutats de Catalunya on ha actuat l'Orfeó Català, però també de caire internacional, arran dels viatges per altres ciutats d'Europa: París, Londres, Roma. Paral·lelament hi ha imatges de l'estrena d'obres en moments històrics importants, com l'audició del Requiem de Mozart, primera actuació pública després de la Guerra Civil (maig de 1946), de les primeres audicions de l'obra El Pessebre de Pau Casals (octubre de 1962), l'estrena de l'Stabat Mater de Francis Poulenc (novembre de 1958), etc.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic de la Revista Musical Catalana
La Revista Musical Catalana (RMC) és una publicació periòdica en llengua catalana fundada l'any 1904 per l'Orfeó Català. Tingué una primera fase d’edició fins a l’any 1936, en què la Guerra Civil i el règim posterior forçaren un parèntesi de quaranta-cinc anys. El 1984 es va reprendre la publicació, actualitzada com a segona època de la revista, que dura fins a l’actualitat. El fons fotogràfic de la Revista Musical Catalana conté les fotografies emprades pels editors de la revista que servien per il·lustrar els diferents articles, entrevistes i tot aquell contingut que apareixia publicat. Encara que no s’han conservat totes les imatges publicades sí que han arribat molts testimonis fotogràfics de les qualitats artístiques que tenien alguns dels fotògrafs més rellevants del país que es dedicaven a l’àmbit cultural, com Pau Barceló o Antoni Bofill. A partir de l’any 2004 sí que es conserven ben referenciats la integritat dels reportatges que els fotògrafs contractats per la RMC, principalment Eva Guillamet, feien de les diverses personalitats entrevistades. El gruix de les fotografies són de l’etapa de la represa de la revista, per tant, posteriors a 1984, encara que hi ha imatges amb cronologia anterior. De la primera etapa de la revista, de 1904 a 1936, no s’han conservat testimonis fotogràfics.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana
Aquest fons consta de gairebé 5000 imatges de compositors i intèrprets que han actuat o han tingut alguna relació amb del Palau de la Música Catalana des d'inicis del segle XX fins el 1986. Una part molt important d'aquest fons el representen fotografies de l'arxiu del Fòrum Musical, i el Patronat Pro Musica, entitats que van organitzar un considerable nombre de concerts al Palau. D'aquest fons també podem destacar imatges de la construcció del Palau, com la col·locació de la primera pedra, l'any 1905, o les fotografies de la benedicció i estrena del Palau l'any 1908. Entre les imatges també podeu trobar fotografies de procedències diverses, d'intèrprets i directors en la seva majoria del primer terç del segle XX i que també formen part del mateix fons fotogràfic.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic Frederic Mompou
Als fons musicals que la Biblioteca de Catalunya ja tenia del compositor Frederic Mompou s'afegiren més endavant altres donacions fetes per la pianista Carmen Bravo, vídua del músic. Aquesta és de clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre. Les fotos són en general fetes cap al 1918-22, per Josep Mompou, el pintor, germà gran i protector de Frederic. A part de fotografies familiars, i d'altres centrades en el negoci que tenien de foneria de campanes, hi ha més clixés d'excursions per la Costa Brava, les Balears i Barcelona mateix, d'exposicions de les Galeries Dalmau de Barcelona, de vols pioners d'aviació i d'altres esdeveniments.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic Marcel·lí Gausachs
Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931) era membre del Centre Excursionista de Catalunya i prenia part activa en la secció de fotografia. El fons consta de 349 plaques de vidre estereoscòpiques, 119 positives i 230 negatives, de 4'5 x 10 cm. Són imatges de l'entorn paisatgístic, arquitectònic i humà de Catalunya i Espanya, i també d'algun indret de França i Bèlgica a principis del segle XX.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic Salvany
El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.).
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic sobre les Balears
La col·lecció fotogràfica sobre les Balears és un recull de fotografies que provenen de diferents fons de la Biblioteca de Catalunya i que té el seu origen en l'exposició "La mirada del viatger: les Balears a les col·leccions fotogràfiques de la Biblioteca de Catalunya (1900-1935)" inaugurada el gener de 2009. Oberta a futures incorporacions inicialment consta d'unes 700 fotografies amb imatges de Mallorca, Menorca i Eivissa de principis del segle XX. Els autors són Josep Salvany, Joan Nonell, Guillem Bestard, Juli Soler, Francesc Matheu, Leandre Cervera i Frederic Mompou.
Veure la col·lecció
Fons Francesc Pujol i Pons
Compositor, director i musicòleg, Francesc Pujol fou un personatge amb una activitat professional polifacètica contribuint a la consolidació de l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. El 1900 fou nomenat professor auxiliar de l’Orfeó ,i poc després sotsdirector de l’Orfeó Català i finalment director. També dins la mateix institució fou bibliotecari i arxiver de l'Orfeó Català des de 1901 a 1940, i alhora fou administrador de l’entitat incentivant la programació de concerts a Barcelona. A nivell personal també feu una gran tasca d’investigació musicologia, dirigí l'obra del Cançoner Popular de Catalunya i participà en la “Revista Musical Catalana”, i també es dedicà a la composició. Fruit de tota aquest activitat, es conserva un extens llegat documental. Aquesta col·lecció mostra d’entrada una selecció de la correspondència, a l’entorn de 2000 cartes amb noms tant destacats de personalitats del món de la música, la literatura i estaments culturals del moment, com Blanca Selva, Joaquim Nin, Felip Pedrell, Enric Granados, Higini Anglès, Wanda Landowska, Joan Manén, Joaquim Malats, Joaquim Renart, Artur Rubinstein, Joan Maragall, Emili Pujol, i un llarg etcètera.
Veure la col·lecció
Fons Històric Artur Martorell i Bisbal
Fons de l'Arxiu històric personal del mestre i pedagog Artur Martorell i Bisbal (1894-1967) que inclou fotografies de la seva tasca pedagògica, correspondència, diaris manuscrits, documents de les colònies escolars , guions i escrits relacionats amb les emissions radiofòniques escolars iniciades en l’època de la República i que es van reprendre en els anys de la dictadura franquista. També inclou escrits inèdits, correspondència i articles publicats a revistes pedagògiques. La renovació pedagògica impulsada a Catalunya a partir dels anys seixanta del segle passat no hauria estat possible sense la valuosa aportació d’Artur Martorell, Alexandre Galí, Pau Vila, Angeleta Ferrer i altres d’aquells mestres que van voler traspassar a les noves generacions aquella extraordinària tradició pedagògica interrompuda pel franquisme.
Veure la col·lecció
Fons històric de Ciència i Enginyeria
La col·lecció de fons antic de la Biblioteca del Campus de Terrassa està formada per més de 2.000 documents (entre llibres i títols de revista), especialitzats en Ciència i Tecnologia i editats amb anterioritat a l'any 1950. Una gran part d'aquest fons està especialitzat en l'Enginyeria tèxtil i paperera.
Veure la col·lecció
Fons històric de Ciència i Tecnologia
El fons històric de ciència i tecnologia conté uns 11.000 llibres i 5.000 volums de revistes especialitzades en ciència i tecnologia publicades des del segle XVI fins a l'any 1950.
Veure la col·lecció
Fons històric de l’Hospital de la Santa Creu
A la Biblioteca de Catalunya es guarda una part important de l'arxiu de l'antic Hospital de la Santa Creu. L'antic Hospital és una institució creada el 1401 per la ciutat i el bisbat de Barcelona, que ha perviscut com a principal centre d'assistència a Catalunya fins al començament del segle XX, cosa que el converteix en un dels hospitals generals més antics d'Europa. Els documents que es presenten en aquesta col·lecció es corresponen als Llibres d'entrades de malalts, una de les sèries més rellevants d'aquest fons per la seva extensió cronològica i la riquesa d'informació que conté per a la recerca. Altres sèries com els llibres d'expòsits, els llibres de dides o els de comptabilitat s'afegiran posteriorment per tal d'oferir a l'investigador aquest fons documental essencial per a la història de Catalunya.
Veure la col·lecció
Fons històric de la biblioteca ETSAB
La biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) té un fons antic format per uns 4.500 volums. Les dades d'edició d'aquests volums van des del segle XVII fins a la meitat del XX. Aquest fons inclou també uns 90 títols de revistes editades entre finals del segle XIX i principis del XX.
Veure la col·lecció
Fons històric de la biblioteca Rosa Sensat
Fons de l'Arxiu històric personal de la mestra Rosa Sensat i Vilà (1873-1961) que inclou cartes, diaris manuscrits, anotacions de viatges, fotografies, llibretes escolars dels seus alumnes, així com obres i articles publicats a revistes pedagògiques de l'època. En aquesta col·lecció s'afegeixen també, documents relacionats amb la seva tasca com a mestra de mestres i com a mestra de la dona.
Veure la col·lecció
Fons Isaac Albéniz
Col·lecció de documents relacionats amb Isaac Albéniz i Pascual (Camprodon 1860-Cambo-les-Bains, País Basc francès 1909), reconegut compositor i pianista català. Inclou part del Fons personal Isaac Albéniz donat per la seva vídua, Rosina Jordana Lagarriga, a la Biblioteca de Catalunya l'any 1927. També inclou un bloc de correspondència i partitures que havia restat en possessió de la seva filla, Laura Albéniz. Entre la correspondència, es poden trobar cartes de Paul Dukas, Manuel de Falla, Gabriel Fauré, Enrique Fernández Arbós, Enric Granados, Francis Money-Coutts, Eugeni d'Ors, Felip Pedrell, Maurice Ravel, Blanca Selva i Déodat de Séverac, entre d'altres.
Veure la col·lecció
Fons Joan Baptista Lambert i Caminal
Joan Baptista Lambert va ser compositor, director, organista i pedagog. Es va formar com a escolà a la catedral de Barcelona i als 12 anys va començar els estudis d’orgue, i composició amb Enric Morera i Felip Pedrell. Va compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes corresponents a l’anomenat moviment cecilianista. Va ser director de la banda dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat (1928-1931), de l’Acadèmia de Música i de la Banda de Música de la Casa de la Caritat, on va fundar un orfeó i va publicar una Teoria de la música el 1919. A partir del 1929 va ser escollit organista del Palau Nacional de Barcelona amb motiu de l’Exposició Internacional. Pel que fa a la docència, va dirigir l’Escola Municipal de Música de Granollers i la seva orquestra, i a partir del 1940 es va fer càrrec de la direcció de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. El fons consta de 472 partitures, de les quals, 368 obres són del mateix compositor que dóna nom al fons, la majoria autògrafes. Del repertori musical en destaca sobretot la música religiosa, com són misses, goigs, himnes, càntics, rèquiems, Te Deums, rosaris, però també hi podem trobar cançons populars, òperes, sardanes, música per a piano, arranjaments d’obres musicals, etc.
Veure la col·lecció
Fons Joan J. Guillén
Joan Josep Guillén Zambrano (Fuente del Maestre, 1947), dibuixant satíric i escenògraf. Va iniciar la seva tasca periodística al diari Tele/eXpres l’any 1969 i des de llavors ha publicat dibuixos en diverses publicacions, com Triunfo, Por favor, Muchas gracias, Presència, Arreu, La Calle, El Periódico de Catalunya, El Món, Diari de Barcelona o La Vanguardia. Ha estat quaranta anys professor d’escenografia a l’Institut del Teatre, de Barcelona. Els seus muntatges escenogràfics són de gran importància, destaquem com a espectacles de carrer la desfilada de l’Ajuntament de Barcelona, Capgrossos de la Comparsa Visca Picasso (1981), o el Compte enrere per l’arribada d’un nou mil·lenni, a la façana de la Pedrera, que va fer amb el grup de teatre Comediants (1999). Quant a espectacles teatrals cal esmentar El Llibre de les bèsties, també amb Comediants, i Musical, amb La Trinca. Sobretot tenen un gran recorregut els seus muntatges operístics, que han estat presents en els principals teatres del món. El fons Guillén aplega originals d'escenografies i vestuari per a espectacles com La Flauta màgica, El Llibre de les bèsties o La Cenerentola, així com dibuixos satírics per a la premsa.
Veure la col·lecció
Fons Joan Pujol Mateu
Joan Pujol i Mateu nascut a Barcelona el 18 d’abril de 1862 fou violinista, compositor i pedagog. Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu entre els anys 1889 i 1894. Amb 19 anys va ingressar com a primer violí de fila a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. El 1901 consta que era el president del Centre Musical de la Ciutat (Barcelona), així com també consta que fou president de la “Asociación Musical de Aficionados”, per a la qual va fer un seguit de concerts gratuïts el 1903. A més del Liceu, la seva carrera professional va estar lligada a quatre agrupacions musicals. El 1907 va ser nomenant violí primer de l’Orquestra Filharmònica Barcelonesa, fundada per José Lasalle. Seguidament, va entrar com a soci fundador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (1910-1925), endegada per Joan Lamote de Grignon, de la qual va arribar a ser vicepresident i promotor dels “Concerts simfònics populars a preus reduïts” des del 1917. A partir del 1918, Joan Pujol va tenir la seva pròpia orquestra, anomenada “Orquestra ibèrica de Barcelona”, que dirigia conjuntament amb Joaquim Ribó. Finalment, Pau Casals el va contractar el 1922 com a violí segon, per a què toqués a l’Orquestra Pau Casals que estava posant en marxa. Va tocar-hi fins a la seva dissolució el 1937. La seva dedicació a la música es completava amb les tasques com a professor de solfeig, harmonia, instrumentació, piano i violí. Entre els deixebles més destacats es troben, possiblement, Enric Granados i Narcisa Freixas. De tarannà catalanista, va ser molt respectat en l’àmbit professional i va participar plenament en l’ambient de la Renaixença cultural catalana del moment, però mai no es va voler significar políticament. Va morir amb 76 anys el 21 d’agost de 1938. El conjunt d’obres que compren el fons amb un total de 299 obres, s’hi veuen representats diferents gèneres, entre ells destaquem la música instrumental tant per a orquestra com musica de càmera amb quartets de corda, i també obres per a violí i piano o per a violoncel i piano. També s’hi troben moltes obres per a cor mixt, sardanes i música religiosa.
Veure la col·lecció
Fons Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 – 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor català identificat principalment amb la poesia avantguardista. Els documents inclosos a la col·lecció corresponen principalment a fotografies, cartes i postals de l’àmbit familiar. S’inclouen també algunes primeres edicions de la seva obra, i altra documentació.
Veure la col·lecció
Fons Josep Anselm Clavé
Músic, poeta i polític, fou el fundador de la primera societat coral: "La Fraternitat"(1850), que set anys després passà a anomenar-se "Euterpe". Clavé va concebre la creació del cor com un projecte social i pedagògic per apropar la cultura en general i la música en particular a la classe obrera de Barcelona. El model claverià s'estengué ràpidament per tot Catalunya i en pocs anys proliferaren les societats corals, que el 1860 s'agruparen sota el paraigua de la Federació Euterpense de Cors de Clavé. El fons conté principalment les partitures manuscrites de més de 80 obres. Hi predominen les composicions per a veus, orquestra i banda, amb ballables com el vals, la polca, el xotis, el rigodon, l'americana, la dansa, i també algun l'himne, etc. Pel que fa a la documentació textual, hi destaca el reglament de la Societat Coral Euterpe i la documentació sobre la gestió de l'espai d'oci dels Camps Elisis. També conserva correspondència i títols que aporten informació sobre la seva activitat política durant la Primera República espanyola. Cal destacar-ne també, les diverses fotografies de la societat coral que dirigia.
Veure la col·lecció
Fons Josep Aparici
La documentació de Josep Aparici i Fins (1654-1731), geògraf reial i comerciant, forma part del Fons del Baró de Castellet, que havia entrat a l'Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu l'any 1831. El gruix de la col·lecció correspon a l’activitat professional de Josep Aparici, que va elaborar un conegut mapa que l'any 1720 va dedicar al rei Felip V: Nueva descripción geographica del principado de Cataluña. Destaquen els documents sobre el cadastre, i, especialment la Carta d’Aparici de 1721 sobre Sant Martí de Provençals, on explica el recorregut que va fer amb José Patiño amb motiu de la implantació d’aquest impost. Aquest conjunt inclou, també, la correspondència; els escrits de tipus econòmic, fabril i comercial i els documents privats que l’acompanyen informen sobre l’estament social, els nivells de formació i les relacions de parentiu d’una família de juristes i comerciants que van ocupar càrrecs rellevants a Catalunya durant el segle XVIII.
Veure la col·lecció
Fons Josep Martí i Cristià
El fons del compositor, pianista i poeta Josep Martí i Cristià (Llinars del Vallès, 1884 - Barcelona, 1918) ingressà a la Biblioteca de Catalunya el 1972, i el 2009 fou incrementat per la família amb nous lliuraments. Aquest conjunt documental comprèn uns dos-cents documents entre partitures, manuscrits, impresos, fotografies, retalls de premsa, programes i altres documents. Josep Martí i Cristià s'inicià ens els estudis de solfeig i piano amb Josep Vallcorba, i els perfeccionà posteriorment amb Enric Granados. També fou deixeble d'harmonia i composició de Felip Pedrell. El 1911 fundà una acadèmia de música on impartí classes fins el 1914. Escriví obres didàctiques, entre les quals s'hi troben diversos estudis de mecanisme, un tractat d'harmonia i un altre d'instrumentació. De les seves composicions, que corresponen a uns vuitanta títols majoritàriament de caire romàntic, en destaca l'obra per a piano.
Veure la col·lecció
Fons Josep Ribot
Josep Ribot Calpe (Barcelona, 1888-1974), dibuixant i pintor; va treballar en diferents àmbits (petit imprès, exlibris, goigs, cartells, etc.). On va poder exhibir el seu més alt nivell, és en la il·lustració naturalista, principalment en el dibuix dels bolets de Catalunya, motiu que l’apassionà i que conreà al llarg de la seva vida. Col·laborà amb Francesc Masclans en les guies de natura per conèixer arbres i arbustos i es dedicà al dibuix de la flora micològica de Catalunya. Publicà dibuixos de bolets a l’obra de Jacob E. Lange Guía de campo de los hongos de Europa (1969), un clàssic de la micologia europea publicat en diverses llengües. Després de la seva mort, el 2008, es van publicar part dels seus dibuixos en el llibre 100 bolets fàcilment identificables, i el 2017 la BC en va publicar la col·lecció completa a Àlbum naturalista de micologia. El fons micològic de Josep Ribot és format per 728 fitxes de bolets, que contenen 907 dibuixos acolorits amb aquarel·la i són encolats en fulls a manera de fitxa amb el nom del bolet escrit a llapis; alguns, van signats.
Veure la col·lecció
Fons Josep Rodoreda i Santigós
Josep Rodoreda va ser un músic dotat d’una facilitat sorprenent per compondre i orquestrar. Va compondre quasi 400 obres de gèneres diferents i moltes van ser guardonades als diversos certàmens en què va participar. La més coneguda és el Virolai a la Verge de Montserrat, amb lletra de Mn. Jacint Verdaguer (1890 ). Nascut a Barcelona el 1851, començà els estudis a l’Escolania de Nostra Senyora del Remei a Barcelona amb el mestre Nicolau Manent, el qual li ensenyà solfeig, piano, harmonia i composició. Del 1875 al 1883 va ser professor de solfeig i piano al Conservatori del Liceu. Va ser mestre director de la Societat Coral Euterpe del 1876 al 1886. El 1886 fou nomenat director de les acabades de crear Banda Municipal i de l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1898 marxà a Sant Sebastià per posar-se al capdavant de la banda municipal d’aquella ciutat. El fons consta de 150 partitures, 141 manuscrites, mentre que la resta són impreses. El total d’obres que integra són del mateix compositor, la majoria autògrafes. Com a partitures destacades s’ha d’esmentar: "La primavera" (1883), per a orquestra; l’idil·li dramàtic "La nit al bosc", amb text d’Apel·les Mestres (1883), cançons i diverses composicions per a banda.
Veure la col·lecció
Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís Mª Millet i Millet
Aquesta col·lecció conté el llegat de Lluís Millet i Pagès fundador de l'Orfeó Català i Lluis Mª Millet fill del fundador i el que també fou director de l'Orfeó Català entre 1946 i 1977. Una de les joies més importants d'aquest fons documental és el llibre de signatures que li va ser regalat a Lluís Millet i Pagès en el 50 aniversari de l'Orfeó Català, el qual conté signatures de personalitats del món de la cultura, les arts i la música del primer terç del segle XX, moltes de les quals acompanyades de dibuixos i aquarel·les. El llegat conté diferents tipologies de documents des de partitures manuscrites dels propis mestres i directors, una part molt important de correspondència com a testimoni de l'activitat personal i artística dels dos directors, fotografies tant del propi Lluís Millet i Pagès com també d'una part important de la vida artística de Lluís Mª Millet com a director de l'Orfeó, i també una quantitat important de documentació fruit de les respectives activitats.
Veure la col·lecció
Fons Manuel Clausells
Manuel Clausells (Barcelona1886-1936). Entre el 1917 i el 1936 va exercir com a secretari de l'Associació Música de Camera de Barcelona, entitat fundada per Enric Granados i Pau Casals. Compromès amb la seva tasca, es va dedicar a l'organització de concerts i activitats musicals de l'associació que el van portar a ser una figura rellevant a la societat musical catalana. Va mantenir una extensa correspondència amb tots aquells compositors i intèrprets que van passar pel Palau de la Música Catalana.. Aquest fons, dipositat al Museu Abelló i digitalitzat i posat en línia pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català, va ser comprat pel col·leccionista Joan Abelló a pes a un antiquari de Barcelona, essent integrat dins les col·leccions de l’actual Museu Abelló. Aquest, és un fons indispensable per conèixer el panorama musical de la Barcelona del primer terç del segle XX. Consta, principalment, de la correspondència que va mantenir Manuel Clausells amb diferents músics, amb directors d’orquestra, i amb entitats catalanes d’arreu de la península i internacionals, a més de programes, fotografies, cartells i partitures. L’Associació de Música da Càmera va ser una entitat fundada l’any 1913 per un grup de joves músics afeccionats que mantingué l’activitat fins a l’esclat de la Guerra Civil, i que arribà a organitzar en aquest temps 347 concerts. Personalitats com Ravel, Schönberg, Bartók, Stravinsky, Prokófiev, Falla i Gerhard, entre altres, foren presents en els seus concerts.
Veure la col·lecció
Fons Maria Canals i Rossend Llates
Presentem amb aquesta col·lecció una part del fons de Maria Remei Canals i Cendrós, concretament el fons fotogràfic que reflecteix tant la seva activitat personal i familiar, com també en gran part la seva activitat professional com a pianista, i fundadora de l'escola Ars nova i també del Concurs Internacional de Música que port el seu mateix nom. Un part important del fons són fotografies que documenten la intensa activitat musical de la pianista i pedagoga i alhora s'hi suma també una part del llegat del seu marit Rossend Llates, escriptor, crític musical i també compositor, amb el qual va fundar el Concurs Internacional de Música Maria Canals. El fons també conté altra documentació rellevant com correspondència amb personalitats importants del món musical, com per exemple Manuel Blancafort, Lluís Millet i Pagès, Lluís M. Millet i Millet, Frederic Mompou, Georges Auric i Francis Poulenc.
Veure la col·lecció
Fons Mini Print Internacional de Cadaqués
El Mini Print Internacional de Cadaqués és un concurs de gravat obert a totes les tendències i tècniques d'estampació, on participen artistes de tot el món. El concurs es convoca des de 1981. Es divulguen les bases a artistes, tallers de gravat, escoles, universitats i mitjans de comunicació especialitzats d’arreu del món. El resultat de la convocatòria acostuma a reunir uns 650 artistes de 50 països de tots els continents. La qualitat tècnica i formal de les obres participants és molt alta i cada any s’hi incorporen artistes nous. A cada convocatòria, un jurat qualificat selecciona sis obres (els primers vuit anys n'eren dotze). Els autors de les sis obres triades són invitats a realitzar una exposició individual a la Galeria Fort de Cadaqués l'estiu següent a la recepció del premi. La gran majoria dels artistes guardonats assisteixen a la inauguració de la seva exposició i, durant l’estada, actuen com a jurat de la convocatòria en curs. El Mini Print Internacional no es mostra únicament a Cadaqués; l'exposició ha viatjat per diversos països, entre els quals, els Estats Units, Japó, Corea, França, Anglaterra, Irlanda, Finlàndia, Andorra, Mèxic, Colòmbia i Espanya. Des del 1995, l'exposició es presenta anualment i de forma paral·lela a les galeries Fort, de Cadaqués; L'Etang d'Art, de Bages (França), i Wingfield Barns, de Suffolk (Anglaterra). La Biblioteca de Catalunya conserva una col·lecció dels gravats guanyadors de totes les edicions que s’incrementa anualment.
Veure la col·lecció
Fons Musical de la Catedral de Barcelona
El conjunt de partitures manuscrites que comprèn el fons musical de la Catedral de Barcelona reflecteix la riquesa de la seva capella de música. Inclou unes mil vuit-centes obres: misses, villancets, motets, cantates, oratoris, goigs, himnes, responsoris, antífones i lletanies, entre altres. La rellevància dels mestres de capella, compositors i organistes que en van formar part, com Joan Pau Pujol, Francesc Valls, Francesc Queralt, Carles Baguer, Ramon Vilanova o els Marraco, pare i fill, per citar-ne alguns, fan d'aquest fons un dels més representatius del barroc musical hispànic en general i català en particular.
Veure la col·lecció
Fons Pep Ventura
Pep Ventura neix a Alcalá Real, Jaén el 1817 i mort a Figueres el 1875. El seu personatge es feu famós per l'impuls que li donà a la composició de la sardana llarga. El 1830 anà a Figueres a fer d'aprenent de sastre amb Joan Llandrich el qual també l'inicià en els estudis de música, per a la qual manifestà un talent excepcional. Pep Ventura a més, fou l'impulsor de la introducció de la tenora dins la cobla, nou instrument solista creat per Andreu Toron de Perpinyà, que substituïa l'antiga xeremia tenor. Aquest nou instrument li va permetre crear sardanes llargues, la qual cosa va afavorir el desenvolupament d'aquesta forma musical. D'aquesta manera, Pep Ventura va esdevenir una figura de renom en l'àmbit musical figuerenc, tant com a compositor com a intèrpret. El fons consta en la seva majoria de sardanes per a instruments de música de cobla, entre les més destacades hi trobem: "Per tu ploro" o "Toc d'oració". A destacar també sardanes sobre motius operístics (de les òperes: "La traviata", "El barbero de Sevilla" i "El Faust"), obres corals i obres destinades a l'orquestra de música popular com schotisch, valsos, balls, havaneres i peces de música sacra per a instruments de cobla: un Miserere, un Te Deum i una Missa. Per últim destacar també la presència de moltes obres per a música coral. El fons també conté les obres del seu fill Benet Ventura i Llandrich, majoritàriament sardanes , ballables (Xotis, Americanes...), i algunes composicions religioses (dues misses, per exemple).
Veure la col·lecció
Fons per a la Història de l’Educació
El Fons per a la Història de l’Educació de la Biblioteca de la Universitat de Lleida s’estructura al voltant del fons antic de la biblioteca de l'antiga Escola Normal de Lleida, que data de l’any 1841 (l’Escola Normal masculina) i del 1885 (l’Escola Normal femenina). Les Escoles Normals són fruit de el moviment de renovació pedagògica que es va anar imposant a Europa al segle XIX; centres educatius dedicats específicament a la formació de professors, generalment de nivell primari.
Veure la col·lecció
Fons Periodístic Jaume Guillamet
Aquesta col·lecció permet l'accés i consulta de tota la producció periodística del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Jaume Guillamet Lloveras, publicada al llarg de la seva vida professional com a periodista. La col·lecció està formada per 2.182 articles de gèneres i temes diversos, publicats en 72 capçaleres, entre les quals diversos diaris i revistes de Barcelona i altres ciutats, així com nombroses publicacions comarcals, entre els anys 1968 i 2017. A través dels seus ulls tindrem una visió de la història política i cultural de Catalunya durant aquest període.
Veure la col·lecció
Fons personal d'Àngel Guimerà
El fons d’Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català (1845-1924), ingressà a la Biblioteca de Catalunya l’any 1996, com a donatiu dels seus hereus. Conté correspondència rebuda i altra documentació personal, patrimonial, sobre la seva activitat empresarial a La Renaixensa, obra de creació pròpia i d'altri i recull de premsa. Aquesta col·lecció s’inicia amb la publicació de la seva obra literària i una mostra de la correspondència rebuda. Es poden trobar originals de les seves obres de poesia, en prosa i teatre més emblemàtiques, com són Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra Baixa (1897), entre d’altres.
Veure la col·lecció
Fons personal de Joan Maragall
Col·lecció que conté les cartes enviades i rebudes per Joan Maragall així com una àmplia mostra dels originals de la seva obra literària: poesies, himnes, elogis, etc. Inclou també documentació gràfica personal i familiar.
Veure la col·lecció
Fons personal de Marià Aguiló
La correspondència de Marià Aguiló forma part del fons del bibliòfil i erudit, que va ingressar a la Biblioteca de Catalunya el 1985. Es tracta d'una correspondència privada, de tipus personal, que recull cartes enviades i rebudes per Marià Aguiló i els seus familiars i amics; és particularment interessant per a l'estudi de l'obra de Marià Aguiló i de la seva biografia, de la historia de la literatura catalana i del folklore català, de la formació de les col·leccions bibliotecàries catalanes i de les relacions familiars del món mallorquí de finals del s. XIX.
Veure la col·lecció
Fons propagandístic de la Primera Guerra Mundial
Aquesta col·lecció digital permet la consulta de propaganda de guerra impresa durant el període de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Ofereix un excel·lent recull de fullets, opuscles i volants editats en diversos idiomes per les potències bel·ligerants amb l’objectiu d’influir en la opinió pública espanyola, aleshores dividida entre germanòfils i aliadòfils. La col·lecció prové de la Donació Germans d’Alòs-Moner a la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra l’any 2010. El receptor d’aquesta propaganda fou l’avi dels donants, Ramon d’Alòs-Moner. La major part dels documents tenen a veure amb les explicacions que les diferents potències bel·ligerants donaven als orígens del conflicte, els seus culpables i les seves justificacions. Igualment, hi ha una quantitat rellevant de fullets relacionats amb altres qüestions més específiques de la guerra, com la invasió alemanya de Bèlgica, el posicionament moral del catolicisme envers el conflicte o la neutralitat espanyola. Aquest fons es troba íntegrament catalogat i classificat al Catàleg de la UPF i al CCUC.
Veure la col·lecció
Fons Ribes Daura. Documents japonesos S. XIX/XX
Col·lecció de 29 llibres japonesos publicats a finals del S.XIX i principis del S.XX, procedents de la donació de Joan Ribes Daura (Ascó 1899-Barcelona 1982) - fundador i soci de la botiga tèxtil Ribes & Casals -, l’any 1972. Aquest fons inclou els primers textos acadèmics sobre la història de l’art japonès, acompanyats de fototípies i gravats de primera qualitat. L’origen d’aquests documents són dues editorials de Tòquio, The Kokka Publishing Company i Shimbi Shoin, que s’inscriuen en el marc nacionalista japonès. El conjunt d’aquest fons representa un exemple excepcional de literatura artística japonesa.
Veure la col·lecció
Fons Samuel Gili i Gaya
Aquesta col·lecció s'origina a partir de la donació a la Universitat de Lleida del conjunt de materials que formen el llegat del filòleg i acadèmic lleidatà Samuel Gili i Gaya (1892-1976) l'any 1993. El llegat està format per fons bibliogràfic per una banda, i per material personal/professional. Destaca la seva biblioteca, formada per uns 3000 volums entre els quals hi ha obres literàries de diferents èpoques, així com col·leccions de publicacions periòdiques especialitzades. Pel que fa als material personal/professional, està format per separates i opuscles diversos de filòlegs i lingüistes espanyols i estrangers de la seva època, així com manuscrits, textos de conferències i material de treball de Samuel Gili i Gaya.
Veure la col·lecció
Fons Sol - Torres
Aquesta col·lecció s'origina a partir de la donació a la Universitat de Lleida de fons bibliogràfic i documental dels cronistes lleidatans Romà Sol i Carme Torres el maig del 2004. Aquest fons correspon principalment a l'àmbit local lleidatà encara que la temàtica que abraça és diversa, ja que conté obres que van des de la literatura fins a la història, la geologia o la botànica. Inclou goigs i fulletons religiosos, romanços, programes de festa major i un fons important de publicacions periòdiques locals, així com documentació diversa dels segles XVIII, XIX i XX.
Veure la col·lecció
Fotografies
Col·lecció de documents fotogràfics que daten des de mitjans segle XIX fins a l’actualitat i en la que hi són representats tots els gèneres fotogràfics —retrat, científic, paisatge i arquitectura, premsa, social i esport, editorial, publicitat i artístic— i, pràcticament, tots els procediments i tècniques fotogràfiques, des del daguerreotip i plaques de vidre fins a les tècniques més actuals. Destaquem els noms de Pau Audouard (Havana, 1856 - Barcelona, 1918), un dels fotògrafs professionals barcelonins més rellevants del segle XIX i començaments del XX pels seus retrats i reportatges fotogràfics, Joan Martí i Centellas (l’Alcorà, 1832 - Camprodon, 1902), Antoni Esplugas (Barcelona, 1852-1929), i la col·lecció de 79 albúmines japoneses majoritàriament atribuïdes al pintor retocador Kusakabe Kimbei, acolorides a mà amb retrats, paisatges i escenes quotidianes del Japó de la segona meitat del segle XIX.
Veure la col·lecció
Fotografies de l’Escola de Bibliotecàries: dels inicis a la integració a la Universitat (1915-1999)
La col·lecció aplega unes quatre-centes fotografies de les distintes etapes de l'Escola de Bibliotecàries, des del seu inici el 1915 fins a la integració a la Universitat de Barcelona el 1999. Una part de la col·lecció procedeix de l'arxiu de l'antiga Escola, mentre que la resta prové de donatius diversos. Entre aquestes donacions destaca l'àlbum que Joana Casals cedí a l'Escola en els anys vuitanta amb nombroses fotografies relatives al període en què fou secretària de l'Escola (1924-1939) i que reflecteixen l'activitat de les alumnes: les visites a biblioteques, les excursions, les estades al castell d'Escornalbou... El gruix més important de la col·lecció es concentra en les primeres etapes del centre, fins a 1938.
Veure la col·lecció
Fotografies de Toni Vidal
L’any 1968, el fotògraf Antoni Vidal Miquel (Es Castell, Menorca, 1934) es va establir a Barcelona i un dels seus projectes més destacats va ser fotografiar personalitats de la cultura: escriptors i assagistes, artistes, músics, editors, activistes i erudits, molts dels quals no van poder desenvolupar plenament el seu talent a causa de la dictadura. El resultat és una extraordinària col·lecció de fotografies en blanc i negre que testimonia la recuperació de la cultura catalana en els darrers anys del franquisme i que ret homenatge a tots els creadors que van lluitar pel desenvolupament de la nostra cultura en uns temps molt difícils.
Veure la col·lecció
Fotografies Eduard Toda a Egipte
La col·lecció Fotografies Eduard Toda a Egipte consta de 156 imatges fetes a Egipte entre 1884 i 1886 aprofitant la destinació de Toda com a diplomàtic en aquell país. A més de les fetes per ell mateix, n'hi ha d'adquirides com a record. Són imatges especialment interessants les que permeten veure la totalitat de peces recollides durant la seva estada a Egipte abans que fossin repartides entre la Biblioteca Museu Balaguer i el Museu Arqueològic de Madrid.
Veure la col·lecció
Fotografies marina civil. Vaixells de la Compañía Trasatlántica Española
Considerada una de les navilieres espanyoles més importants, els seus anys més gloriosos els situem en el període de finals del segle XIX fins als últims anys de la segona dècada del s.XX, aproximadament. Creada l'any 1881, els seus antecedents es troben l'any 1857 quan es funda la societat Antonio López y Compañía, amb línia regular entre Marsella i Cadis. La seva decadència la situem l'any 1932, quan va perdre la concessió per part del govern republicà. És en aquest moment que va anar perdent línies regulars que altres companyies van suplantar. Des de l'any 1987, una part del fons fotogràfic d'aquesta naviliera està custodiada pel Museu Marítim de Barcelona. Està formada per més de 2.000 fotografies de vaixells (vistes exteriors i interiors dels vaixells: vaixells navegant o atracats al moll, cobertes, camarots, salons, etc) durant els últims anys del segle XIX fins a la meitat del segle XX.
Veure la col·lecció
Fullets
La col·lecció de fullets impresos del segle XIX és el fruit de les donacions rebudes per nombroses corporacions, mostrant la importància que va tenir l'Ateneu Barcelonès dins del teixit associatiu de la ciutat. Es tracta d'una col·lecció de més 200 volums que integren 3.500 fulletons on s'hi pot trobar un conjunt heterogeni de documents miscel·lanis que tenien com a finalitat mostrar un coneixement, denunciar un fets, recollir actes públic o emetre informes.
Veure la col·lecció
Fullets Bonsoms
Important col·lecció de fullets, iniciada amb la donació d’Isidre Bonsoms i Sicart (Barcelona, 1849-Valldemossa, 1922) a la Biblioteca de Catalunya de més de 4.600 impresos breus de caire historicopolític. Actualment compta amb més de 20.000 exemplars històrico-polítics i literaris referents a esdeveniments de la història de Catalunya, des del segle XVI al XIX, impresos la major part a Catalunya. Conté relacions de successos, disposicions legals, pregons, bans, fulls volanders i pasquins. Recull també un gran nombre de processos i sentències judicials, discursos polítics, sermons, impresos d'interès local, romanços i altres opuscles de tema divers. Inclou també relacions, avisos i gasetes de notícies.
Veure la col·lecció
Fullets col·lecció Josep Fornas (s. XVIII-XX)
Col·lecció de fullets que tracten sobre aspectes de la vida política, cultural, institucional, religiosa, educativa, econòmica i social del territori català i espanyol. La col·lecció també inclou algunes publicacions seriades. El període cronològic abasta des de l’any 1740 al 1985. Aquests fullets provenen principalment de la donació que va fer Josep Fornas i Martínez l’any 1985 a la Biblioteca del Parlament de Catalunya. Josep Fornas, va ser diputat a la I legislatura (1980-1984), col·laborador del president Tarradellas a l’exili, i editor. Va fer un gran esforç de recuperació i preservació de documentació política de forma clandestina. La seva dona Clara Prats, bibliotecària, va tenir un paper important en la indexació i ordenació de tot el fons documental.
Veure la col·lecció
Fullets de teatre de la Biblioteca de Lletres
Conjunt de fullets de teatre i llibrets de finals del segle XIX i principis del XX, consistent en més de 2.000 impresos de teatre de tipus breu i popular, per una banda i els propis programes de mà del Liceu. La col·lecció digital la composen actualment unes 600 obres consultables en línia. La col·lecció completa de fullets es pot consultar a la Biblioteca de Lletres del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Veure la col·lecció
Fulls solts col·lecció Josep Fornas (s. XIX-XX)
Col·lecció de fulls solts, -també anomenats fulls volants-, d’organitzacions polítiques, sindicals, d’entitats socials i culturals, d’institucions i d’associacions d’àmbit català i espanyol, principalment del segle XX. Alguns d’ells no estan datats i es fa constar la data aproximada. Aquesta col·lecció de fulls solts forma part de la donació entregada per Josep Fornas i Martínez l’any 1985 a la Biblioteca del Parlament de Catalunya. Josep Fornas, va ser diputat a la I legislatura (1980-1984), col·laborador del president Tarradellas a l’exili, i editor. Va fer un gran esforç de recuperació i preservació de documentació política de forma clandestina. La seva esposa, Clara Prats, bibliotecària, va tenir un paper rellevant en la indexació i ordenació de tot el fons documental.
Veure la col·lecció
Goigs
Els goigs són cançons populars de caràcter poètic i narratiu que es canten col·lectivament i poden estar dedicats a enaltir les virtuts de la Mare de Déu, de Crist, o dels sants. En un principi, els goigs es publiquen en fulls solts de mida gran, amb una composició tipogràfica que no ha variat al llarg del temps, i que consta de: una orla que emmarca el títol; el text en vertical i en una sola cara; la imatge de l'advocació; i la música. Els goigs més antics que conservem, daten de mitjans del segle XVII, i en l’actualitat encara se segueixen fent i imprimint goigs. A la Biblioteca de Catalunya es conserven més de 30.000 d’aquestes composicions, de les quals, gairebé 22.000 formen part de la col·lecció que es va comprar a Salvador Roca i Ballvé el 1936. Al llarg dels anys, i gràcies a la generositat de donants com Jesús Vallina, o de la família Alós-Moner, entre d’altres, la col·lecció de goigs de la Biblioteca ha anat creixent i enriquint-se considerablement.
Veure la col·lecció
Gravats
La col·lecció de Mapes i Gravats del Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs és un ric mostrari cartogràfic reunit al llarg dels anys, que abraça des del segle XVII fins al XX, referit principalment a la ciutat de Lleida i als municipis de les seves comarques. El fons està format per més d'un centenar d'originals, entre els quals destaquen plànols de situació i gravats de la ciutat de Lleida; mapes sobre camins i carreteres de la província, sobre els canals projectats de navegació de l'Urgell, o sobre les superfícies dels termes municipals. Els municipis sobre els quals hi ha documentació gràfica són: Àger, Agramunt, Alguaire, Arbeca, Balaguer, Les Borges Blanques, Camarasa, Castelldans, Castelló de Farfanya, Cervera, La Granadella, Lleida, Seròs, La Seu d'Urgell i Solsona. La col·lecció documenta, a través d'imatges de batalles militars, visions panoràmiques o planificació urbana, la transformació de la fesomia d'un territori que ha estat esplèndidament representat per autors tan destacats com Beaulieu, Laborde, Parcerisa, Pedemonte o Vacani, entre d'altres.
Veure la col·lecció
Gravats del CRAI Biblioteca de Fons Antic
Aquesta col·lecció digital permet l'accés a 1.354 imatges dels gravats en làmines soltes ubicats al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona la informació dels quals es pot consultar en el seu catàleg en línia. El total del fons consta de més de 8.000 làmines, les quals 5.392 són duplicats provinents de la Biblioteca Nacional de Madrid que va donar a la Biblioteca de la UB el 1887. La resta provenen dels convents desamortitzats. De moment, 1.354 s'han digitalitzat i formen part de l'MDC. La majoria són espanyols i només una petita part representa el fons estranger.
Veure la col·lecció
Guerra de la Independència (1808-1814)
Aquesta col·lecció conté 700 fullets publicats durant la Guerra de la Independència (1808-1814). Són documents rars, difícils de localitzar i de consulta restringida. Aquests fullets formen part del fons de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i provenen de tres col·leccions diferents: fons Joan Crexell, donació del Dr. Josep Fontana i Làzaro i donació de la família Nadal-Caparà. L'idioma majoritari és el castellà.
Veure la col·lecció
Helios Gómez
La col·lecció Helios Gómez prové de la donació feta per l'Associació Cultural Helios Gómez l'any 2023. Inclou una selecció del material gràfic produït per aquest artista i algunes entrevistes realitzades per Gabriel Gómez, fill d’Helios Gómez, a diversos personatges relacionats amb la seva vida i obra, com Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, Josep Tarradellas i Luís Romero, entre d'altres. Les gravacions estan fetes en condicions molt precàries i amb una infraestructura molt casolana, per tant són habituals els sorolls, els talls, etc. No obstant, l’interès històric del contingut justifica a bastament la creació d’aquesta fonoteca digital. Des del punt de vista històric, aquest material constitueix una font molt important per a conèixer més a fons la vida i l'obra d'aquest artista, sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l'avantguarda artística de principis del segle XX.
Veure la col·lecció
Herbari BCN
La col·lecció presenta una selecció de les mostres de l'Herbari de la Universitat de Barcelona que forma part del fons del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CRAI, Universitat de Barcelona). Es presenten alguns dels grups de més interès: l’herbari docent, un conjunt de mostres especialment preparades amb les plantes més comunes com a eina de suport a la docència; la col·lecció de fruits i llavors o alguns dels exemplars de les plantes descrites pel botànic Pius Font i Quer en els seus viatges al Marroc.
Veure la col·lecció
Impresos antics, Segles XVII-XIX
La col·lecció conté part dels impresos antics dipositats a la Biblioteca de l'Arxiu Històric de Girona (antic Archivo Histórico Provincial de Gerona). Són obres de temàtica administrativa, legislativa i judicial, impreses majoritàriament a Girona entre el segle XVII i l'any 1900 (circulars, bans, edictes, reials cèdules, sentències, etc.). Provenen de les transferències, dipòsits i donacions fets a l'Arxiu Històric de Girona per diferents administracions, entitats i particulars. Majoritàriament són del fons de l'Hospital de Santa Caterina, de l'Hospici de Girona, dels fons notarials i dels fons patrimonials Veray de Celrà i Salvador de Romanyà de la Selva. Cal destacar els impresos del fons del Corregiment de Girona, especialment interessants perquè contenen l'anotació manuscrita de la lectura pública de l'ordre, per part de funcionaris de la Cúria Reial de Girona.
Veure la col·lecció
Incunables
La col·lecció d'incunables de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès està constituïda per 22 exemplars, impresos majoritàriament a Itàlia, Catalunya i França. En destaquen obres singulars per la seva raresa o per la seva transcendència. Provenen de l'adquisició de la Biblioteca de Miquel Victorià Amer i de la donació de socis de l'entitat.
Veure la col·lecció
Incunables
Mostra del fons d'incunables de la Biblioteca de Catalunya constituït per uns 660 exemplars. Recull obres d'autoria, temàtica i origen tipogràfic divers; hi destaquen edicions notables per la seva raresa o singularitat que són determinants en l'àmbit cultural català.
Veure la col·lecció
Incunables
La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (que forma part de la xarxa de biblioteques de la Universitat Ramon Llull) conserva en el seu fons un total de 95 incunables. Es tracta d'una rica col·lecció d'obres, editades a diferents ciutats d'arreu d'Europa, i de matèries diverses: trobem des de llibres de filosofia, astronomia, botànica, geometria o poesia, fins obres sobre ètica, religió, sermons o sobre les Sagrades Escriptures, entre d'altres matèries. Sovint són obres úniques i que destaquen per la seva raresa i la seva singularitat.
Veure la col·lecció
Incunables
Col·lecció que inclou el fons d'incunables del Centre de Lectura de Reus. Recull obres d'autoria, temàtica i origen tipogràfic divers; hi destaquen edicions importants per la seva raresa. Cal afegir que alguns dels exemplars són gairebé peces úniques. Aquest projecte ha rebut una ajuda de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura.
Veure la col·lecció
Joan Amades - Folklorista
Selecció representativa de l'obra original de Joan Amades i Gelats (1890-1959). El recull documental fet per l'etnòleg i folklorista català és un dels elements claus per a la interpretació i l'estudi de la cultura tradicional catalana, principalment dels segles XIX i XX. Destaca també la variada col·lecció d'ex-libris que es troben a moltes de les seves obres.
Veure la col·lecció
Josep Artigas - Dissenyador gràfic
Col·lecció que inclou els cartells amb signatura Artigas i Publiartigas que formen part del conjunt del llegat personal (Col·lecció Josep Artigas) que es troba dipositat a la biblioteca de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Es tracta de documents impresos, proves d'impremta, esbossos, originals pintats sobre fusta. Les temàtiques són diverses com, productes insecticides i per a la neteja, la moda, l'alimentació, els esports, aspectes socials i culturals (fires,turisme, etc.).
Veure la col·lecció
Juntas Literarias Reial Col·legi Cirurgia Barcelona
Al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona es conserven, les Juntas Literarias del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, eren dissertacions mèdiques llegides per professors del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, amb l'assistència d'estudiants i docents, que amb posterioritat s'enriquien amb la crítica o els comentaris d'altres professionals. El paper de les Juntas Literarias en acadèmies i centres docents durant tot el segle XVIII i XIX actuà com a motor de progrés i extensió dels coneixements mèdics, no només dins el marc purament docent, sinó que tenien una ambició més àmplia d'aplicació d'aquests coneixements a la pràctica mèdica. A part de les Juntas pròpiament dites, la col·lecció inclou altres dissertacions del mateix Col·legi, com ara exercicis per obtenir el grau de doctor.
Veure la col·lecció
La Mancomunitat de Catalunya: els llibres jurídics
La Mancomunitat fou la institució política catalana constituïda per la unió de les quatre diputacions provincials (1914-1923). Fou un organisme que tingué gran importància en diferents sectors de la societat catalana com el de la recuperació de la llengua i tradicions. També dedicà grans esforços a millorar les comunicacions viàries al Principat, així com a la renovació pedagògica, la creació de biblioteques. I no pas s'ha de menystenir la tascar compilatòria a nivell legislatiu, ja sigui a nivell local, com de recuperació del dret consuetudinari català.
Veure la col·lecció
Làmines de moda
Recull de làmines de moda des de principis del segle XIX fins a inicis del segle XX, principalment gravades en color. La majoria d'elles es publicaven dins les revistes de moda com Le Moniteur de la mode, La Mode illustrée, El Correo de la moda, La Moda elegante ilustrada, Les Modes parisiennes, L’Art et la Mode, La Corbeille, La Elegancia, Magasin des demoiselles, Le Conseiller des dames & des demoiselles, etc. i il·lustraven les tendències del moment, sobretot en moda femenina. Alguns dels impressors i litògrafs que signen són H. Lefèvre, Gilquin, François Ebhardt, Larivière, Jules-Armand Hanriot. Gran part d'aquesta col·lecció arriba al Museu Tèxtil l’any 1980 com a llegat de Lluís Tolosa i Giralt (Barcelona, 1905-1973), posteriorment s'han incorporat més làmines procedents de donacions particulars.
Veure la col·lecció
Legislació històrica catalana (1481-1706)
En aquesta col·lecció hi trobarem tota la legislació que semeté des del Principat, des de començaments de la impremta fins que ens ho permeté el decret de Nova Planta (1716). En ella hi trobarem: Constitucions (1495, 1588 i 1705), les Constitucions de cada cort, els Capítols de Cort, les actes de cort, les tarifes, els Llibres de Quatre Senyals, o sigui tota la legislació que es féu des de les Corts, i com no, des de la Diputació del General. També hi són tots els grans comentaristes: Callís, Sarrovira, Olibà, Fontanella, Tristany, etc. És el gran corpus jurídic de Catalunya.
Veure la col·lecció
Legislació històrica de la Corona d’Aragó: Aragó, València i Mallorca
En aquesta col·lecció hi trobarem tota la legislació que es promulgà des dels diferents regne de la Corona d’Aragó, tret del Principat, serien: Aragó, València i Mallorca. La col·lecció va des del segle XVI fins que ens ho permeté el decret de Nova Planta. En ella hi trobarem: Furs del regne d’Aragó, Furs de València i les ordinacions de Mallorca. També tot un seguit de Pragmàtiques, sobretot de València, on es podrà resseguir amb plenitud la legislació històrica de la Corona catalanoaragonesa.
Veure la col·lecció
Les veus del tèxtil - Sabadell
Les veus del tèxtil és un projecte realitzat en col·laboració amb el Gremi de Fabricants de Sabadell. Es va presentar amb el lema "Volem parlar de les persones que han fet gran Sabadell" per fer una crida ciutadana adreçada a la recuperació de la Memòria tèxtil de la ciutat de Sabadell amb l'objectiu d'enregistrar l'experiència de totes aquelles persones vinculades en el present o en el passat amb el sector tèxtil, i, d'altra banda, recollir documentació, que els particulars volguessin aportar. Es van enregistrar fins a 47 entrevistes, obtenint una mostra representativa de tots els sectors implicats: empresaris, teòrics, cosidores, nuadores, viatjants, filadores, tintorers, administratius, entre d'altres molts, que han volgut donar fe de la seva experiència vital.
Veure la col·lecció
Literatura de canya i cordill
El poeta, crític literari i filòleg espanyol, Joaquín Marco Revilla (Barcelona, gener de 1935 - juliol de 2020) va recollir un conjunt de plecs que conformen un petit tresor de la literatura de canya i cordill dels segles XVII, XVIII, XIX i principis del XX. El material, recopilat per dur a terme l’estudi que va concloure com a tesi doctoral l’any 1972, forma part de la seva biblioteca personal que va ser donada al CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona.
Veure la col·lecció
Llegat Ramon Areny Batlle
La biblioteca del bibliòfil lleidatà Ramon Areny Batlle és una col·lecció formada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida, durant els segles XV-XX. De temàtica és diversa, aplega obres de caràcter religiós, poesia i literatura, així com una important col·lecció de goigs i romanços. El llegat és una eina excel·lent no solament per a la recerca en temes de caràcter local, sinó sobretot per conèixer la producció de l'estol d'impressors establerts a la ciutat durant cinc segles.
Veure la col·lecció
Llibres d’actes de l’Orfeó Català
Aquesta col·lecció digital permet la consulta dels llibres d'actes de l'Orfeó Català dels primers vuitanta-tres anys de l'entitat, 1891-1974. Es tracta de set volums escrits que recullen els principals esdeveniments de l'entitat així com també les dissertacions, decisions i acords presos en les diferents Juntes celebrades pels membres de la Junta de l'Orfeó Català.
Veure la col·lecció
Llibres impresos (XIX-XX)
Monografies sobre dret i sobre parlamentarisme que formen part del fons històric de la Biblioteca del Parlament de Catalunya
Veure la col·lecció
Llibres impresos segles XVIII-XX
Recull de monografies dels fons patrimonial de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d'Art de Catalunya compreses entre el S.XVIII i el S.XX. Els documents són de tipologies tan diverses com àlbums fotogràfics de municipis de Catalunya així com també volums que tracten l’activitat artística de la ciutat de Barcelona.
Veure la col·lecció
Llibres impresos, Segle XIX
Aquesta col·lecció correspon al fons de reserva impresa del segle XIX de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès que està format per obres singulars que van ser un dels principals vehicles per a la introducció dels corrents culturals europeus a Catalunya. Darwin, Mill o Renan són alguns dels exemples.
Veure la col·lecció
Llibres impresos, Segle XVI
Inclou una selecció de les obres impreses al S. XVI que custodia la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. Hi predominen les obres de temàtica jurídica, entre les quals cal destacar les Constitucions de les corts de Montsó i Barcelona, fonts imprescindibles per a l'estudi del dret català i de la història constitucional de Catalunya. Provenen de l'adquisició de la Biblioteca de Miquel Victorià Amer, i de les donacions dels socis de l'entitat.
Veure la col·lecció
Llibres impresos, Segles XIX-XX
Mostra de la producció editorial d'aquesta època al nostre país, marcada pels avenços tècnics, amb una forta incidència en la reedició d'obres clàssiques de la nostra tradició literària, especialment del període medieval, i en l'edició de creacions literàries coetànies.
Veure la col·lecció
Llibres impresos, Segles XVI-XVIII
Recull d'obres tipogràfiques de factura plural, de diferent tipologia i llengua, i de contingut molt divers: des de l'àmbit jurídic fins a l'àmbit religiós; des d'obres científiques i humanístiques fins a obres literàries. També inclou impresos de caire popular, relatius essencialment a episodis clau de la nostra història.
Veure la col·lecció
Llibrets operístics (1820-1900)
Llibrets d'òpera representats a Barcelona en català, castellà i italià. Publicats entre 1820 i 1900. Forma part del Fons Jordi-Guillem Graells, autor i director teatral. Aquest fons està especialitzat també en teatre i està disponible al CRAI de la URV.
Veure la col·lecció
Manuscrits
Aquesta col·lecció correspon al fons de reserva manuscrita de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès que està format per més de 1200 manuscrits que abracen des de l'època moderna fins al primer terç del segle XX, compendi de la cultura i la intel·lectualitat catalanes. Els més antics provenen de l'adquisició de col·leccions particulars, com la Biblioteca de Miquel Victorià Amer, i de les donacions dels socis de l'entitat.
Veure la col·lecció
Manuscrits
La Biblioteca de Catalunya recull una important col·lecció de manuscrits que abasta des de manuscrits medievals a les cartes i els escrits de personalitats del segle XX. La col·lecció de manuscrits digitalitzats permet accedir a textos tant emblemàtics com les Homilies d'Organyà (segle XIII) o a un conjunt de diferents cròniques catalanes medievals i modernes.
Veure la col·lecció
Manuscrits
La col·lecció abasta des del segle X fins al segle XX. La majoria de manuscrits formen part del fons incial de la Biblioteca, inaugurada el 1884. S'hi troben obres de Víctor Balaguer, a més d'algunes de les obres més destacades de la literatura catalana, com són les de Narcís Oller. Conté també documents musicals, històrics i polítics.
Veure la col·lecció
Manuscrits de la BPEB
La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (que forma part de la xarxa de biblioteques de la Universitat Ramon Llull) conserva en el seu fons un total de 634 manuscrits. Es tracta d’una rica col·lecció d’obres, escrites entre els segles XII i XX, i de matèries diverses: trobem des de Cròniques, llibres de Sagraments, sobre Teologia, Bíblia, Sagrades Escriptures, Sermons, etc. També són força abundants els llibres amb apunts acadèmics. Trobem també manuscrits d’altres temàtiques com cuina, geometria, política, astronomia. Hi ha també documents notarials i amb privilegis, capbreus, censals, així com documentació acadèmica i administrativa del propi Seminari Conciliar.
Veure la col·lecció
Manuscrits de Raimon Panikkar
Conjunt de manuscrits i mecanoscrits d’obres de Raimon Panikkar que inclou els originals, sovint anotats, d’assaigs, articles, ponències i conferències. Bona part dels textos han estat publicats, a vegades amb variants importants, en diferents llengües i en la seva Opera Omnia, però també hi trobem documents inèdits. S’hi inclouen treballs cabdals en la trajectòria de Panikkar: El Silencio del Buddha, L’Experiència vèdica, les Gifford lectures…
Veure la col·lecció
Mapes
Mapes de tot el món, i especialment de Catalunya, dels segles XVII a la primera meitat del segle XX. L'integren exemplars adquirits per la mateixa Biblioteca i també procedents de la col·lecció de Mn. Ignasi M. Colomer i Preses, gran col·leccionista del mapa català. Majoritàriament són calcogràfics i xilogràfics, però el recull inclou també mapes manuscrits, entre els quals la famosa carta nàutica de Gabriel de Vallseca (any 1439).
Veure la col·lecció
Mapes
Mapes d'arreu i de Catalunya -d'àmplia cronologia i tipologia-, té diverses procedències. La col·lecció inicial és de Víctor Balaguer; de la resta, en sobresurt la de M. Pardo de Figueroa (Dr. Thebussem). Inclou plànols i mapes de temàtiques molt diverses, entre d'altres, correus i telègrafs, guerres carlines, comerç i ciclisme.
Veure la col·lecció
Mapes antics
Mostra de la col·lecció de cartografia històrica conservada al Centre Excursionista de Catalunya, fent avinent la diversitat d'autors, temàtiques i zones geogràfiques dels mapes que s'hi conserven. La majoria dels documents han estat digitalitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Veure la col·lecció
Mapes d'Agrimensors 1848-1883 - ETSAB
Sèrie d'un centenar de plànols originals manuscrits d’entre 1848-1883 que constitueixen una important col·lecció de cartografia parcel·lària municipal de la província de Barcelona. Es tracta d’un conjunt de mapes topogràfics realitzats per agrimensors, la majoria dels quals eren també arquitectes. L’origen de la col·lecció i el fet que es trobin a l’Arxiu Gràfic de l’ETSAB s’intueix que és fruit de la cessió de treballs professionals d’agrimensors a l’Escola de la Llotja de Barcelona, on s’impartien els estudis d’agrimensura fins a mitjans del S. XIX. Per la vinculació dels agrimensors amb l’Escola de la Llotja i sobretot amb el qui fou el primer director de l’Escola d’arquitectura (1875) i professor d’agrimensura (1859), l’Elías Rogent i Amat (1821-1897), deduïm que aquests documents van formar part d’un conjunt de material utilitzat per a l’ensenyament de l’agrimensura. Entre els documents catalogats d’aquest fons, es troben mapes d’arquitectes agrimensors tan notables com Miquel Garriga i Roca, Carlos Gaurán, Jean-Antoine Laur, Josep Oriol Mestres i Esplugues, Pedro Moreno Ramírez, Joan Soler i Mestres, i Tomás Soler i Linés.
Veure la col·lecció
Mapes i papers de Manuel Amat, virrei del Perú
Manuel d'Amat i de Junyent, fill del marquès de Castellbell i militar de formació, fou destinat el 1755 al virregnat del Perú com a com governador i president de l'Audiència de Xile; sis anys després fou nomenat virrei del Perú, càrrec que ocupà fins al 1776. Al capdavant de l’administració d’aquest territori, es va dedicar a modernitzar-ne les estructures de defensa i les explotacions mineres, alhora que endegava la reconstrucció de les ciutat de Lima i Callao, destruïdes per un terratrèmol. Promogué igualment l’exploració d’algunes illes del Pacífic, i fou l’encarregat de gestionar l’expulsió dels jesuïtes del virregnat el 1767. En retornar a la Península, feu edificar diferents residències a Madrid i Barcelona, entre elles el Palau de la Virreina. La seva activitat es reflecteix en un conjunt de més de 200 documents de diferents tipus (mapes, plànols, dibuixos d’enginyeria, informes, cartes ...) ingressats a la Biblioteca de Catalunya a principis del segle XX.
Veure la col·lecció
Mapes i plànols
La col·lecció digital "Mapes i plànols" permet l’accés i la consulta en línia del material cartogràfic conservat a les Biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona. Actualment s’han digitalitzat algunes col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història i del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra la qual cosa ha permès posar a l'abast dels investigadors, i de tothom que hi estigui interessat, un material de difícil accés.
Veure la col·lecció
Material cartogràfic antic
La col·lecció digital Material cartogràfic antic té la voluntat de recopilar el material cartogràfic del CRAI Biblioteca de Fons Antic i poder-lo difondre íntegrament. La col·lecció inclou diferents tipus d'obres, des dels grans atles clàssics (Mercator, Blaeu, Ortelius, etc.) a mapes solts, cartes nàutiques i celests, així com altres obres de caràcter geogràfic, totes elles impreses a Europa entre els segles XVI i principis del XIX. La col·lecció disposarà de més d'un centenar d'obres que s'aniran incorporant paulatinament al nucli inicial en la mesura que es vagin digitalitzant.
Veure la col·lecció
Materials gràfics
Aquesta col·lecció conté tota mena d'estampes molt miscel·lànies, tant de gravat noble (calcografia, xilografia) com de tècniques més populars (litografia, fotogravat). Destaca la col·lecció completa de proves d'estat dels "Caprichos" de Goya, anteriors doncs a la primera edició oficial del recull. Inclou també dibuixos originals de diferents artistes.
Veure la col·lecció
Memòria oral de Badia del Vallès
La Memòria oral de Badia del Vallès pretén recollir la història de Badia des de l'any 1975, any de la seva fundació, fins a l'actualitat, i també l'origen i vivències dels seus fundadors durant la Guerra Civil i el Franquisme, a través de la memòria explicada dels ciutadans de Badia del Vallès. Més informació a: https://memoria.badiadelvalles.org/
Veure la col·lecció
Miquel Porter Moix
El fons agrupa la documentació generada per Miquel Porter i Moix durant la seva extensa carrera professional així com també en la seva vida familiar. Encara que es va dedicar principalment al cinema, al llarg de la seva vida va fer moltes altres activitats que van des del teatre amateur a cantant, passant per l'activitat política. Cronològicament comprèn el període entre 1930 i 2004, any de la seva mort.
Veure la col·lecció
Música impresa d'autors catalans i universals
Aquesta col·lecció pretén ser una mostra del fons musical imprès que custodia el Centre de Documentació de l'Orfeó Català, un dels més rics i notables del patrimoni musical català i universal que comprèn del segle XVII (ca. 1576) al segle XX (1960). Entre les importants partitures musicals, en destaquen la primera edició de les Ensaladas de Mateu Fletxa, el Primer llibre de misses de Tomás Luis de Victoria (del 1576), una important col•lecció de partitures de guitarra del segle XIX de grans compositors: Ferran Sor, Bonaventura Bassols, Félix Ponzoa, José Brocá...
Veure la col·lecció
Música manuscrita d'autors catalans, universals i anònims
Aquesta col·lecció digital permet la consulta en línia de manuscrits musicals conservats al Centre de Documentació de l'Orfeó Català. Un conjunt de manuscrits i edicions musicals d'una importància excepcional, tant per a la història de la música a Catalunya com a Europa que abasta des del segle XII al segle XX. Podem destacar, per exemple, un manuscrit amb cant gregorià del segle XI, misses hològrafes dels compositors renaixentistes Cristóbal de Morales i Giovanni Pierluigi de Palestrina, manuscrits de repertori per a tecla dels compositors Antonio Soler, Domenico Scarlatti, Carles Baguer, entre d'altres; el Cant de la Sibil·la datat a Barcelona el 1583, i del segle XIX i XX destaquen el manuscrit de la Suite Iberia d'Isaac Albéniz, alguns manuscrits autògrafs d'Enric Granados i manuscrits de compositors del segle XIX i XX, com els mestres de música per a cobla Pep Ventura o Juli Garreta.
Veure la col·lecció
Música manuscrita de Ramon Serrat i Fajula
L’obra musical del compositor i director Ramon Serrat i Fajula (Sant Joan de las Abadesses, 1881 – Terrassa, 1944) forma part del seu fons personal, ingressat a la Biblioteca de Catalunya el 2008. El fons comprèn més de mil documents entre partitures i particel·les, correspondència, manuscrits, impresos, fotografies, publicacions periòdiques, retalls de premsa, programes i altres documents. Ramon Serrat va fundar, participar i dirigir cobles, cors, bandes i escoles de música per tot arreu on residí i treballà: Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Olot, Granollers, Cassà de la Selva, Ripoll i Terrassa. Amb tot, el reconeixement i la popularitat els aconseguí com autor de sardanes. Aquesta col·lecció de partitures i particel·les permet conèixer la diversitat de registres compositius conreats i mostra la seva destresa en àmbits tan heterogenis com el de la música escènica, orquestral, per a banda i de cambra, sense oblidar la música coral i vocal.
Veure la col·lecció
Obres d'art d'autors catalans
Es tracta d'un conjunt de dibuixos, esbossos, retrats, caricatures... De temàtica musical i de grans compositors i personalitats relacionades amb l'Orfeó Català. Destaquem d'aquesta col·lecció un conjunt de rajoles policromes amb músics, el projecte del mosaic de cantaires per al fris de la façana del Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner; un nombre important de dibuixos de Joaquim Renart; retrats de grans compositors com: Lluís Millet, Antoni Nicolau, Enric Granados, Carles G.Vidiella...; i una col·lecció de dibuixos dels diferents espais del Palau fets per A.Sancho entre d'altres.
Veure la col·lecció
Paper moneda del Pavelló de la República
Col·lecció que dóna accés a gairebé 300 bitllets locals emesos majoritàriament durant el període de la Guerra Civil a Catalunya, tot i que també hi ha emissions estatals del període franquista, de la Dictadura de Primo de Rivera i de la II República, d'alguns municipis d'Aragó del període de la Guerra Civil, i del 1898 a Cuba.
Veure la col·lecció
Partitures
Mostra del fons musical de la Biblioteca de Catalunya, un dels més rics i notables del patrimoni musical català i universal, que recull manuscrits del segle IX fins a composicions del segle XXI, i edicions musicals, del segle XV fins a l'actualitat.
Veure la col·lecció
Peces de museu
Col·lecció de peces i aparells de cinema conservats a la Filmoteca de Catalunya procedents de diferents col·leccions particulars, essencialment de Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras. Consta d'objectes del pre-cinema (zoòtrops, teatrins, praxinoscopis, llanternes màgiques, etc) i la primera fotografia, així com càmeres, projectors, i altres enginys que serveixen per entendre la història del cinema a Catalunya i el món.
Veure la col·lecció
Pegaso - memòria obrera
Iniciem el projecte de Fonoteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la col·lecció Pegaso : memòria obrera (CRAI Universitat de Barcelona), un recull de 59 entrevistes realitzades als treballadors de la fàbrica Pegaso (ENASA). En paraules de Santiago Medina i Antonio Castán, antics treballadors de Pegaso i donants del fons a la Universitat de Barcelona: Una història que es construeix en el combat de sentiments de solidaritat, de risc, de repressió i entrega.
Veure la col·lecció
Pergamins
La col·lecció de pergamins del Centre de Lectura conté documents que van des del segle XIV al XVIII de tipologia força variada malgrat que predominen les vendes i la creació de censals. Entre aquests pergamins es troben molts documents de Reus i del Camp de Tarragona.
Veure la col·lecció
Pergamins
La col·lecció de pergamins que es guarden a la Biblioteca de Catalunya constitueix un conjunt documental d'extraordinari valor. El ventall cronològic que abracen va des del segle IX al XVIII i presenten una gran varietat de tipologies. Entre ells es troben els primers documents coneguts fins avui, escrits en llengua catalana, donats per Joaquim Miret i Sans a principis del segle XX. Les procedències són diverses: els conjunts més importants pertanyen a l'arxiu de l'Hospital de la Santa Creu (més de 5.000 pergamins), a fons patrimonials catalans (prop de 8.000 pergamins dels fons Saudín, Moja i Solterra), a la canònica d'Organyà (775 pergamins) i al monestir de Santa Maria de Vilabertran (690 pergamins).
Veure la col·lecció
Pergamins del Monestir de Sant Daniel
Fons monacal produït per la comunitat de Sant Daniel de Girona com a conseqüència de la seva activitat i de la dels monestirs que durant el segle XV s’hi annexionaren (Santa Margarida de la Garriga o dels Prats de Roses (1225-1461), Santa Maria del Mar de Calonge (c. 1241-1424) i Santa Maria de Valldemaria de Maçanet de la Selva (1158-1550)). Consta d’onze metres lineals de documentació en paper i 1409 pergamins.
Veure la col·lecció
Plaques de vidre de Ciències naturals
La col·lecció de "Plaques de vidre de Ciències naturals" és una recopilació d'unes 240 plaques de les primeres dècades del s.XX utilitzades com a material docent a la universitat, la majoria provenen de l'antic Laboratorio de Fotografía de la Facultat de Ciències però també es troben plaques comercialitzades per la firma francesa de Deyrolle de Paris i pel Laboratorio Biológico Marino de Baleares.
Veure la col·lecció
Plaques de vidre de l'Estació Enològica
L'Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès va començar a funcionar el 1903, fruit de l'interès de viticultors, comerciants i ajuntament. Gràcies a l'empenta i professionalitat del seu director, en Cristòfor Mestre, l'estació és va convertir en un model per a les altres estacions de l'Estat espanyol. La formació de viticultors, elaboradors i comerciants de vins era una de les prioritats de l'Enològica. Les plaques de vidre eren un dels materials didàctics que utilitzaven, gràcies a les quals mostraven els causants de les principals malalties de la vinya, els aparells dels cellers, les tècniques vitícoles, etc. La col·lecció que es presenta és una selecció de 80 plaques, d'un total de 650, datades de principis del segle XX.
Veure la col·lecció
Postals de biblioteques de Catalunya
La col·lecció reprodueix postals il·lustrades amb vistes de biblioteques de Catalunya. Les imatges reprodueixen vistes exteriors dels edificis o sales interiors. Cronològicament, trobem il·lustracions des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Estan molt representades les primeres biblioteques populars creades per la Mancomunitat, però també podem veure, entre d’altres, les sales de lectura d’hotels, casernes, convents, ateneus, etc. Els documents originals formen part de la col·lecció privada de Joan Gómez Escofet, dipositada a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB, col·lecció que el donant continua incrementant. Aquesta col·lecció ha estat enriquida amb la incorporació de les vistes actuals a través de Google Street View. Sempre que ha estat possible s’ha intentat captar la mateixa imatge que la postal. Generalment es mostra l’exterior de l'edifici, però en alguns casos disposem d'imatges interiors. En el cas d'edificis desapareguts, s'inclou la vista actual del lloc on havien estat ubicats. També existeix la possibilitat de veure la posició de cada biblioteca sobre un mapa gràcies a la tecnologia de Google Maps. Podeu accedir-hi utilitzant aquest enllaç o fent clic a la imatge de sota: http://appsmdc.csuc.cat/CercaGeograficaBiblio/
Veure la col·lecció
Postincunables de la BPEB
Col·lecció amb els postincunables de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, que inclou tots aquells exemplars impresos entre el 1501 i el 1540.
Veure la col·lecció
Premsa política clandestina
Aquesta col·lecció conté 977 revistes de premsa política clandestina catalana del fons documental del CEDOC, secció de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes publicacions són bàsicament de l'època franquista de la dècada dels anys 60-70. Alguns títols han estat completats amb fons de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).
Veure la col·lecció
Programes de concert de l'Orfeó Català
La col·lecció consta de programes de mà, fullets, llibrets... que esdevenen de consulta obligada per reconstruir la història d'una entitat musical centenària tan important com és l'Orfeó Català. La col·lecció abasta els programes dels primers concerts de l'Orfeó Català, l'any 1892, fins als nostres dies. De la mateixa manera que la col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana, és una sèrie oberta que s'anirà enriquint fruit de l'activitat de l'Orfeó. La singularitat i especificitat d'aquesta col·lecció permet conèixer el repertori musical català i també europeu al llarg de més d'un segle, l'estrena de grans obres musicals interpretades per una agrupació coral catalana, com és el cas de l'estrena de la Missa en Si menor de Bach o la Passió segons Sant Mateu, o altres obres de compositors catalans, com el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge, l'Emigrant d'Amadeu Vives o l'emblemàtic El cant de la Senyera de Lluís Millet.
Veure la col·lecció
Programes de concert del Palau de la Música Catalana
La col·lecció consta de programes de mà, fullets, llibrets... dels concerts al Palau de la Música des de la inauguració l'any 1908 fins a l'actualitat. Es tracta, doncs, d'una sèrie oberta que s'anirà enriquint fruit de l'activitat del Palau. Aquesta col·lecció inclou els programes dels cicles del Palau, juntament amb col·leccions de programes d'entitats o agrupacions musicals diverses: Associació de Música da Càmera, Orquestra Pau Casals, Orquestra Ciutat de Barcelona... Igualment, conté programes de promotors externs com: Euroconcert, Promoconcert, Ibercamera… Per tant, es tracta d'un recull de més de cent anys de la trajectòria del Palau de la Música Catalana, el qual ha vist passar pel seu escenari –en un rang comparable al de les sales de concerts més emblemàtiques de la cultura musical europea– pràcticament tota la història musical i concertística del darrer segle: cantants, instrumentistes, grups de cambra, orquestres, directors i compositors.
Veure la col·lecció
Programes del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Col·lecció formada per més de 600 programes dels concerts del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalan, des de la seva formació el 1990 fins l’any 2017. Aquest cor és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Jordi Casas i Bayer en fou el director durant els primers 21 anys. Del setembre del 2011 al juny del 2016 Josep Vila i Casañas va ser el director titular. Des del setembre del 2016 fins a l’actualitat ho és Simon Halsey. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Cristophe Rousset i Vladimir Jurowski, entre molts d’altres.
Veure la col·lecció
Projectes de mestres d'obres
Sèrie de dibuixos que formen part dels projectes que realitzaven els mestres d'obres i agrimensors per a obtenir el títol. Els projectes abarquen el període comprès entre 1859 i 1872, durant el qual existeix l'Escola de Mestres d'Obres. La línia d'ensenyament d'aquesta escola es caracteritzà per la concreció i el pragmatisme en els temes de projecte i en les solucions tecnològiques i això fa que els dibuixos tendeixin a la simplicitat i que estiguin mancats de les pretensions artístiques dels arquitectes acadèmics. Per als mestres d'obres, la missió fonamental del plànol és donar les indicacions precises per tal que el projecte sigui comprès per l'artesà que l'ha de construir. Així la majoria de projectes consten d'un croquis inicial, plànols de plantes, alçats, seccions i detalls constructius, i un pressupost.
Veure la col·lecció
Publicacions de la Generalitat de Catalunya (1931-1939)
Col·lecció que recull documents publicats per la Generalitat de Catalunya durant el període 1931-1939 que es troben a la Biblioteca de Catalunya. Durant aquest període la Generalitat republicana va desenvolupar una importat activitat editorial amb la intenció de difondre la seva obra de Govern. Aquesta col·lecció forma part del projecte de digitalització, preservació i difusió de les publicacions de la Generalitat 1931-1939 impulsat per La Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP), amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Memorial Democràtic i Centre d’Història Contemporània de Catalunya, el resultat del qual es troba accessible a https://dogc.gencat.cat/ca/publicacions-de-la-generalitat-de-catalunya/Publicacions_1931-1939/
Veure la col·lecció
Publicacions de la Generalitat Republicana
La col·lecció reuneix les publicacions de la Generalitat Republicana entre 1931 i 1939, conservades al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Hi trobem, entre d'altres, les disposicions generals sobre assistència social, consells sanitaris, programes per a la instrucció militar dels ciutadans, aspectes mèdics de la guerra química i mesures de protecció o enderroc d'edificis afectats pels bombardejos. Representa un important testimoni dels anys turbulents de la II República Espanyola i de la intensa activitat editorial del Govern de la Generalitat.
Veure la col·lecció
Quaderns d’apunts d’escoles tèxtils
Es presenta una part de la col·lecció de quaderns datats entre 1847 i 1930, són apunts presos per estudiants que van rebre classes en diferents escoles d’arts i oficis o d'enginyeria tèxtil de Catalunya com l'Escola de Teixits de Badalona, l'Escola de Perits Industrials i d'Enginyers d'Indústries Tèxtils de Terrassa o les Escoles Professionals de la Unió Industrial. També d'estudiants catalans que van rebre classes a l'estranger, a les escoles tèxtils de Mulhouse o de Roubaix. La major part d'aquests quaderns són manuscrits, escrits amb una cal·ligrafia molt acurada i tracten sobre tecnologia del teixit, anàlisi de fibres, teoria de lligaments, dibuix aplicat al teixit, maquinària tèxtil, etc. Molts d'ells inclouen mostres de fibres i de teixits, i dibuixos de lligaments per a teixit pintats a mà.
Veure la col·lecció
Segells del Pavelló de la República
La col·lecció de Segells i Vinyetes de la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, consta de 1.096 unitats documentals emeses durant la primera part del segle XX, i, des d'un punt de vista gràfic, constitueix una font d'anàlisi imprescindible per a l'estudi de la història política i social del país. Destaquen els segells realitzats per a l'Exposició Internacional de 1929, els dels períodes de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, de diverses poblacions i temàtiques, i la sèrie editada pels "Amigos de la Unión Soviética", amb fotografies de la vida quotidiana a l'URSS durant el règim estalinista.
Veure la col·lecció
Tasca pedagògica de l'Ajuntament de Barcelona (1900-1933)
Col·lecció formada per 51 llibres sobre la tasca pedagògica que va dur a terme l'Ajuntament de Barcelona durant el període de 1900 al 1933. Queda reflectit el compromís de l'Ajuntament en la relació a les escoles especials (cecs, sords i discapacitats), les escoles d'oficis, les escoles de la dona, les escoles a l'aire lliure i les colònies escolars, banys de mar i semicolònies. Així mateix hi ha llibres sobre el Patronat Escolar Municipal. Destaca el llibre Construccions Escolars de Barcelona amb el primer plànol d'escoles i serveis educatius de la ciutat.
Veure la col·lecció
Testimonis bibliotecaris
La Xarxa de Biblioteques Populars va ser creada per la Mancomunitat de Catalunya el 1918 dins d'un projecte més ampli que també contemplava la Biblioteca de Catalunya i l'Escola Superior de bibliotecàries. Formava part de tot una sèrie d'Institucions i de serveis públics que tenien com a objectiu convertir Catalunya en una "nació culta, europea, civilitzada". El sistema bibliotecari català des de la seva implantació ha constituït un pilar fonamental en la construcció cultural del segles XX i XXI. En el context actual de recuperació històrica recent en destaquen, per les seves característiques testimonials i subjectives, els dietaris que les directores de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Populars van escriure des del dia de la inauguració de la biblioteca. Els testimoniatges escrits de les bibliotecàries són observacions directes i ininterrompudes durant gairebé setanta anys i són una font inestimable per a l'estudi sociològic que ens permet fer una radiografia d'aquests anys d'història del nostre país. Els materials continguts en aquesta col·lecció obren unes possibilitats de recerca molt desconegudes pels historiadors. Es tracta d'un projecte impulsat des del Servei de biblioteques del Departament de Cultura, en el qual també hi participen i col·laboren les següents biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona: Ignasi Iglésias-Can Fabra, Pere Vila, Sant Pau-Santa Creu i Francesca Bonnemaison, a més de la Biblioteca Carles Cardó de Valls, la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell, la Biblioteca Popular d'Ulldecona i la Biblioteca Comarcal Josep Finestres de Cervera.
Veure la col·lecció
Treballadores Valmeline (1961-1980)
La col·lecció gràfica i documental “Una història de dones en lluita. Seidensticker-Valmeline (1961-1980)” comprèn un recull de cinquanta-dues fotografies, dos-cents seixanta-u documents i cinquanta-vuit retalls de premsa de l'època en format digital del fons de les treballadores de la Seidensticker-Valmeline. Aquest està basat en el llibre “Una història de dones en lluita” de la Ángeles de la Fuente Benito i retrata la lluita de les dones treballadores a l’empresa multinacional Seidensticker-Valmeline entre els anys 1961 i 1980.
Veure la col·lecció
Turó de l’Home
L'Observatori del Turó de l'Home, construït l'any 1932, és una mostra del patrimoni històric-tecnològic de la meteorologia catalana anterior a la Guerra Civil. Les observacions que allà es van realitzar, de la mà del primer Servei Meteorològic de Catalunya i en coordinació amb altres països involucrats en el desenvolupament de la ciència, van tenir repercussió a nivell internacional ja que van formar part de les investigacions que van tenir lloc durant el Segon Any Polar Internacional (1932-1933). L'Observatori del Turó de l'Home és un símbol de la meteorologia catalana i ha deixat una empremta sòlida en la memòria científica de Catalunya. El fons documental del Turó de l’Home forma part, doncs, de la documentació de l’antic SMC (1921-1939) i es troba dipositat i públicament accessible a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. L’any 2011 el darrer observador, Miquel Meseguer, va cedir la documentació de registres meteorològics que hi havia a l’observatori i que comprenia el període 1952-1994. Aquest nou fons va ingressar a l’SMC el juny de 2011. El mal estat de conservació va impulsar un conveni de col·laboració entre l’SMC i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, a través del qual estudiants en pràctiques van realitzar actuacions de conservació sobre la documentació més malmesa. El novembre de 2015 el nou fons va ser catalogat per l’ANC, com a pas previ al seu ingrés en aquesta entitat.
Veure la col·lecció
Vidres de llanterna màgica
Col·lecció de 482 plaques de vidre per a llanterna màgica, realitzades artesanalment a finals del segle XIX. La llanterna màgica és un invent de mitjans del segle XVII, precursor dels projectors de cinema o de diapositives. Un potent focus lluminós es concentra sobre un objecte transparent (plaques de vidre) mitjançant una lent anomenada condensador. Les imatges tenen un ampli àmbit temàtic, i en aquesta col·lecció trobem: imatges documentals que permetien conèixer ciutats i paisatges llunyans, escenes educatives i científiques utilitzades com a eina pedagògica, imatges còmiques, religioses, historietes infantils, etc.
Veure la col·lecció