Properes incorporacions
Antoni Fabrés
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Àlbums llegats per testament del pintor Antoni Fabrés a la Biblioteca dels Museus d’Art. Hi ha 3 àlbums de fotografies, 1 de retalls de premsa i revistes i 1 de diplomes, cartes i fotografíes.
Arxiu històric (1884- )
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú és una institució fundada l’any 1884 de nova planta per a esdevenir una biblioteca i un museu públics d’abast nacional. El seu arxiu històric, amb documentació generada a partir de l’any 1880, és testimoni de la fundació i el desenvolupament d’aquesta institució catalana del segle XIX. Conté documentació relativa a la seva administració interna (contractes, correspondència, comptabilitat...), als moviments patrimonials (plànols, actes notarials, donacions, inventaris...), a l’evolució en general de la institució (actes de les reunions de la Junta de Patrons, estadístiques, projectes, memòries, informes...) i a la seva activitat (catàlegs d’exposicions; notes, dossiers i retalls de premsa...). En aquest arxiu també s’hi conserva documentació relacionada amb el Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (gestió administrativa, correspondència, treballs acadèmics, activitats...) i amb el Castell de la Geltrú (gestió, activitats culturals, exposicions...).
Butlletins FC Barcelona
Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona
La col·lecció de butlletins del Futbol Club Barcelona comprèn totes aquelles publicacions que han constituït l'òrgan oficial del Club al llarg de la seva història, independentment de la seva capçalera i periodicitat. Publicats de forma discontínua a partir del febrer de 1921, ha dut el nom de: o Butlletí oficial del FC Barcelona (1921-1926) o Butlletí del FC Barcelona (1928-1935) o C . de F. Barcelona : boletín oficial (1954-1977) o Futbol Club Barcelona (1978-1980) o Blaugrana : Informatiu del FC Barcelona (1982) o Fem Barça : la revista del FC Barcelona (1988) o La Veu del Club (1998-2002) o Barça : revista oficial del FC Barcelona (2002- )
Dibuixos de Toni Batllori
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya va adquirir a l’any 2023 la col·lecció de dibuixos d’Antoni Batllori i Obiols (1951-2023), dibuixant d’humor i caricaturista català. La col·lecció es composa aproximadament de vuit mil set-centes tires còmiques originals de la sèrie Ninots, sobre sàtira política, publicades a La Vanguardia entre els anys 1996 i 2022, més de 80 dibuixos originals de polítics, auques i una portada. Majoritàriament són dibuixos en b/n realitzats a tinta, que a partir de l’any 2007 són acolorits a l’aquarel·la.
Estatuts FC Barcelona
Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona
Els Estatuts són el conjunt de normes per les quals es regeix l'activitat del Futbol Club Barcelona. Els primers estatuts del Barça daten del 1902, i de les hores ençà han estat reformats i aprovats en assemblea general en 17 ocasions per tal d'adaptar-se a la legislació vigent i a les vicissituds de l'entitat.
Foment de Pietat Catalana
Biblioteca Balmes
Publicacions i col·leccions de Foment de Pietat Catalana. fundada l'any 1909 per Eudald Serra i Buixó dedicada a l'edició de llibres religiosos en català a preus assequibles que desenvolupà les seves activitats dins del moviment de renovació i recatalanització de l'església catòlica catalana de finals del segle XIX i principis del segle XX. Fou erigida canònicament el 1916. Es va dissoldre l’any 1940 i fou absorbida per la Fundació Balmesiana.
Fons iconogràfic de Sant Fèlix
VINSEUM - Centre de Documentació
La Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada Festa patrimonial d'interès nacional, és avui en dia una de les grans festes majors de Catalunya. Els orígens d'aquesta festa remunten al 1700, any en què les relíquies d'un sant que havia mort feliç arriben a Vilafranca, procedents de Roma. La primera festa en honor a Sant Fèlix celebrada a Vilafranca del Penedès va ser el 29, 30 i 31 d'agost de 1701. El 1776 sant Fèlix és nomenat copatró de la vila. El CDV conserva una col•lecció iconogràfica de Sant Fèlix força important. Entre d'altres, cal destacar les col•leccions d'estampes, oratoris, novenes, cartells i goigs, així com altres documents relacionats amb la Festa Major de Vilafranca.
Fotografies de l'escorxador de Manresa
Universitat Politècnica de Catalunya
La col·lecció aplega fotografies de l'edifici de l'escorxador de Manresa projectat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i actualment seu de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM). Les imatges abasten des de l'inici del projecte com a escorxador (1904-1908) fins l'actualitat. La col·lecció inclou també les obres de rehabilitació per al seu no ús.
Fotografies marina civil. Vaixells Pinillos
Museu Marítim de Barcelona
Naviliera fundada a mitjans del segle XIX, en el moment en que la transició de la vela al motor es farà efectiva en la seva flota. Els primers vaixells són velers, que aniran sent substituïts paulatinament per la propulsió a vapor a partir de la dècada dels 80. La col·lecció principal que conserva l'MMB la conforma l’època en que el vapor ja està arrelat i que correspon a les dues primeres dècades del segle XX.
Fotografies marina civil. Vaixells Trasmediterránea
Museu Marítim de Barcelona
L'any 1916 neix la Compañía Trasmediterránea SA a partir de la fusió de quatre navilieres del país. Els dos anys següents aquesta companyia incorpora noves navilieres, entre elles la Isleña Marítima Mallorquina de Vapores. Totes aquestes fusions i la construcció de nous bastiments van permetre proveir aquesta empresa d’un considerable nombre de vaixells de vapor que realitzarien rutes regulars. El conjunt de fotografies inclou retrats d’un gran nombre de vaixells que van pertànyer a aquesta naviliera, especialment durant la primera meitat del segle XX. Algunes imatges més rellevants provenen de postals propagandístiques i d’àlbums de les drassanes on s’hi construïren alguns vaixells de la flota.
Granja Experimental de Barcelona
Servei Meteorològic de Catalunya
La Granja Experimental de Barcelona fou una institució creada per la Diputació de Barcelona a mitjans del segle XIX, amb l’objectiu d’aprofundir en els coneixements agrícoles i ramaders. A finals de 1893, el director, Hermenegildo Gorría, hi instal·là un observatori meteorològic orientat a l’agricultura, i a partir de 1896 aquesta experiència s’amplià amb la creació de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears, que arribà a coordinar més de seixanta observatoris entre 1894 i 1908. A banda de realitzar observacions meteorològiques, els observatoris també prenien dades fenològiques, de l’estat sanitari general, dels vegetals i dels animals. Aquest fons recull els fulls d’observació, així com correspondència emesa entre els membres de la xarxa i la Granja.
Homenatge a Joan Gamper 25/02/1923
Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona
El 25 de febrer de 1923 s'organitzà una jornada d'homenatge a en Joan Gamper en reconeixement a la seva obra com a introductor del futbol a Catalunya, impulsor de la Federació Catalana i fundador del FC Barcelona. La celebració aplegà una gran multitud al Camp de les Corts, així com les autoritats civils i els representants de l'esport català, espanyol i fins i tot del Comitè Olímpic. A banda del partit entre el Barça i la Selecció Catalana, la Banda Municipal de Música i l'Orfeó Gracienc van l'Himne del FC Barcelona. Es descobrí una placa i es va inaugurar un bust de marbre de Joan Gamper, obra de Josep Llimona, que de les hores ençà presidiria la llotja de les Corts. El president Gamper va ser obsequiat pels assistents amb quatre àlbums de gran factura que contenia les felicitacions i mostres d'afecte de les autoritats i de les societats esportives de Catalunya, d'Espanya i dels equips europeus que s'havien enfrontat al FC Barcelona al llarg dels seus gairebé 25 anys de vida. Aquests àlbums, són conservats al Centre de Documentació i exposats al Museu del FC Barcelona, i constitueixen un testimoni documental i patrimonial únic sobre la dimensió humana, cívica i esportiva de la figura d'en Joan Gamper Haessig.
Manuscrits Mn. Salvador Bové
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
Fons personal de manuscrits i documentació d’arxius de Mn. Salvador Bové i Salvadó (1869-1915). Fou un dels principals lul·listes en la transició del XIX al XX. De fet, la seva obra és polèmica, tot i que es considera que fou cabdal en els estudis sobre Llull. Va fundar i dirigir La Revista lul·liana (Barcelona, 1901-1905). A la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona es conserva tot el seu fons personal de manuscrits i documents d’arxiu, ara digitalitzat i posat a disposició de tothom.
Memòries FC Barcelona
Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona
Les memòries corporatives del Futbol Club Barcelona són un document cabdal quant a transparència i resum de la gestió, fent públic els resultats del Club al llarg d'una temporada. Dirigida als socis i sòcies, les memòries inclouen el resum de l'activitat del Barça en l'àrea esportiva, social, institucional i econòmica de l'exercici anterior, en data del 30 de juny. Aquest document té els seus orígens en els opuscles que a partir de la dècada dels anys 1950 publicava la Secretaria General del Club amb la finalitat de distribuir-les entre els compromissaris en les Assemblees Generals del FC Barcelona. A partir de l'any 1977 les memòries de Club s'editen de manera estable per ser presentades davant de l'assemblea de socis i sòcies.
Partitures manuscrites de sardanes de la Cobla Genisenca
Ajuntament de Taradell
Projecte de digitalització impulsat per l’Ajuntament de Taradell amb l’objectiu de conservar i difondre les partitures antigues, manuscrites, de la Cobla Genisenca de Taradell. La Genisenca és una cobla sardanística i de ball fundada l’any 1950. Inclou les partitures de dotze instruments, i de diferents gèneres musicals.
Pergamins
Institut d'Estudis Ilerdencs
A trets generals, la col·lecció de pergamins del Servei del patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs forma part del Dipòsit de l'Arxiu, un fons que prové d'un dipòsit d'emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l'Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional). En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell... Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic Hospital de Santa Maria, que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat, i una quarantena de pergamins dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que per fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol "Community as Opportunity. The Creative Archives' and Users' Network" (CO-OP).
Petits catàlegs de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres
Museu Nacional d'Art de Catalunya
La col·lecció inclou petits catàlegs de mà, fullets, díptics, tríptics i targetes d’invitació a les inauguracions de les exposicions. Reuneix informació de la ciutat de Barcelona, però també d’altres indrets de Catalunya, Espanya i Europa.
Postals de temàtica tèxtil
Centre de Documentació i Museu Tèxtil
Recull de postals de temàtica tèxtil que mostren objectes conservats en museus tèxtils, d’art o etnològics de diferents països. Algunes de les postals són circulades, també trobem un parell d’esbossos de postal, i alguna postal nadalenca. Les primeres postals que van arribar al Museu Tèxtil daten de 1969. Actualment rebem postals publicitàries d’alguns museus o institucions tèxtils que també s’inclouen en aquesta col·lecció.
Programes de partit del FC Barcelona
Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona
El programa del partit és un fullet associat als esdeveniments esportiu en directe en el qual detallen aspectes claus del partit, com ara l'alineació inicial, la composició dels equips, els antecedents i d'altres detalls que envolten el matx i que el contextualitzen. Han esdevingut tan simbòlics que, a banda de constituir una bona font d'informació, s'han convertit en objecte de col·leccionista. D'aquesta tradició importada des del Regne Unit en tenim testimoni com a mínim a partir de la dècada de 1920. Bé com a llibret bé com a full volant o com a diari, els programes de partit s'estenen al Camp Nou fins a principis del segle XXI.
Topografies mèdiques
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Les topografies mèdiques són un tipus d’escrits científics sorgits en el segle XVIII que corresponen a una idea de la higiene i salut pública desenvolupada en el si d’institucions com l’acadèmia de medicina i que descriuen un espai geogràfic més o menys gran en relació a les condicions sanitàries, epidemiològiques dels seus habitants. Aquest escrits són fruit de l’observació de l’entorn climàtic i higiènic, i inspirats per l’ideari il·lustrat de recopilació científica i de millora de la salut pública. L’acadèmia havia de ser la receptora d’aquests escrits, juntament amb altres observacions, per tal de constituir un centre de documentació des d’on impulsar la millora del coneixement dels processos de les malalties i la promoció de la millora de les condicions de vida dels habitants de Catalunya. Per tal de promoure la redacció d’aquestes memòries l’acadèmia instituí un premi a finals del segle XVIII. De fet la redacció d’una història sanitària, epidemiològica del Principat de Catalunya forma part del projecte mateix de la RAMC tal com s’explica en els seus estatus i tal com va descriure el Dr. Jaume Bonells en la seva intervenció, l’any 1779, a l’ajuntament de Barcelona, “Discurso inaugural sobre la utilidad y necesidad de las acadèmies de medicina práctica“ (recollits in Memorias de la Real Academia Médico-práctica de la Ciudad de Barcelona. Madrid, 1798). En aquest sentit l’acadèmia es marcà l’any 1786 l’objectiu de redactar una primera topografia mèdica de la ciutat de Barcelona per la qual foren designats com a redactors els doctors Francesc Salvà i Campillo i Francesc Sanponts. El projecte establia les bases de la redacció de les topografies que més o menys es mantingueren inamovibles. El projecte però no acabar de materialitzar-se. De topografies mèdiques l’acadèmia en conserva 145 que són les que aquí es poden consultar; algunes d’elles disposen d’una edició impresa. Corresponen a l’espai geogràfic del principat de Catalunya, dels Països Catalans (Illes Balears, País Valencià, Andorra) i d’altres punts de la península, pel període comprès des de finals del segle XVIII fins a principis del segle XX. La primera de les topografies seria la redactada pel Dr. Francesc Salvà i Campillo dedicada a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, l’any 1787. La més moderna és la de Sant Just d’Esvern, de l’any 1977.
Tria d'arxiu
Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona
Aquesta col·lecció recull una tria selecta de documents rellevants –independentment del seu format o adscripció quant a col·lecció– dels fons conservats i custodiats a l'Arxiu Històric del FC Barcelona.