Col·leccions de la institució:
Àlbum d'Esmeralda Cervantes
Àlbum de documentació de Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona, 1861-Santa Cruz de Tenerife, 1926) i d’altra relacionada amb aquesta arpista, pedagoga i escriptora. Filla de l’enginyer Ildefons Cerdà i la pintora Clotilde Bosch, esdevingué nena prodigi i concertista de fama internacional coneguda amb el nom artístic d’Esmeralda Cervantes, noms aportats per l’escriptor Víctor Hugo i Isabel II, reina d’Espanya, respectivament. L’àlbum, adquirit per la Biblioteca de Catalunya el 1999 a Alemanya i actualment repartit en sis contenidors, per a una millor preservació dels documents, comprèn al voltant d’unes quatre-centes unitats documentals, en la seva majoria datades entre els anys 1866 i 1924. Aquesta col·lecció presenta les diferents unitats documentals de forma individual i una versió dels diferents fulls de l’àlbum tal i com es conserva a la biblioteca. Inclou anotacions autògrafes a les pàgines, correspondència, dedicatòries, dibuixos originals, documentació (civil, mèdica, professional i religiosa), fotografies, poesies i d’altres escrits, programes de mà, publicacions periòdiques, retalls de premsa, a més de títols i diplomes honorífics, entre d’altres.
Veure la col·lecció
Alexandre Galí. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya
Alexandre Galí (Camprodon, 1886-Barcelona, 1969), pedagog i historiador català. Va ocupar diversos càrrecs públics com el d’administrador general de l’Escola Industrial de Barcelona, director dels estudis normals de la Mancomunitat de Catalunya, i de l'Escola Montessori. L’any 1939 s’exilià a Tolosa i al seu retorn a Catalunya, l’any 1942, va començar a treballar en l’obra Història de les Institucions i del moviment cultural a Catalunya (1900-1936). La Biblioteca de Catalunya conserva els originals i material de treball d’aquesta obra, publicada per la Fundació Alexandre Galí entre els anys 1978-1986.
Veure la col·lecció
Cadastre d'Aparici
Col·lecció de documents que aplega les dades que Josep Aparici i Fins (1654-1731), geògraf reial i comerciant, va recopilar amb motiu de la implantació del cadastre, especialment a les províncies de Lleida i Tarragona, durant els anys 1714 i fins al 1718. Aquest subfons, que forma part del Fons del Baró de Castellet, està constituït per les declaracions jurades de diverses poblacions de Catalunya, les relacions de béns i habitatges de cada localitat i la forma de pagament de les imposicions. També es fa referència a altres taxes recaptades entre 1713 i 1715 −bagatges, quarter d’hivern, proveïment de l’exèrcit−. Hi ha memorials, correspondència oficial d’Aparici, informació sobre els treballs de neteja del Rec Comtal, peticions individuals de revisió del cadastre i els rebuts pagats per la pròpia família Aparici.
Veure la col·lecció
Calaix de sastre
La Biblioteca de Catalunya el desembre de 2023 va adquirir seixanta-un volums de l'obra coneguda amb el nom de Calaix de sastre, escrita per Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà. En aquesta col·lecció es presenten també vuit volums de la mateixa sèrie, adquirits amb anterioritat, i que es conservaven en el fons de la Biblioteca de Catalunya. La sèrie principal d'aquesta obra la constitueix el dietari del baró de Maldà, escrit entre 1769 i fins al 15 de febrer de 1819, que relata en un llenguatge popular i col·loquial el dia a dia de la ciutat de Barcelona, incloses notícies i comentaris sobre el conflicte napoleònic. El dietari va acompanyat d'un seguit de volums dedicats a la narració dels viatges i excursions que el baró feia a les seves possessions, molt sovint per assistir a les festes majors, d'algunes peces literàries breus i d'altres textos sobre diversos temes. El Calaix de sastre es considera un dels màxims exponents de la prosa memorialista i autobiogràfica dels segles XVIII i XIX a Catalunya. Una crònica que esdevé una font indiscutible per a la investigació de la Catalunya de l'època, especialment de la ciutat de Barcelona, en molts àmbits, des de la llengua i la literatura, l'art, la geografia, la història, les tradicions, la religió, i la biografia, entre altres temes.
Veure la col·lecció
Cartells
Col·lecció d'exemplars de la Guerra Civil Espanyola i d'altres temàtiques (comercials, d'espectacles, etc.) i èpoques. Els més espectaculars són fets amb cromolitografia, però n'hi ha d'interès bàsicament documental que són simplement tipogràfics. Destaca per la seva raresa una àmplia sèrie de cartells polítics i sindicals de l'Anglaterra de començaments del segle XX, donatiu del diplomàtic i erudit Eduard Toda.
Veure la col·lecció
Catàlegs discogràfics
Col·lecció de catàlegs comercials d'empreses que editaven o distribuïen enregistraments sonors, des de finals del segle XIX fins la meitat de la dècada dels anys cinquanta del segle XX. Són dignes de destacar, entre els catàlegs dels cilindres de cera, el Catálogo de la Sociedad Fonográfica Española Hugens y Acosta; entre els catàlegs de rotlles de pianola, els de la fàbrica de La Garriga Rollos Victoria i, entre els catàlegs de discos de 78 rpm, el segell discogràfic His master's voice i les seves altres formes (La Voix de son maître, La Voz de su amo, etc). Aquests eren tan coneguts que s'ha anat oblidant que pertanyien a la Gramophone Company, empresa britànica que tenia moltes filials, entre d'altres, la Compañía del Gramófono a Barcelona. Pel que fa als discos de 33 i 45 rpm, sovint els catàlegs eren generals: donaven referències de discos de diverses cases discogràfiques i variats segells, perquè s'organitzaven més aviat segons els estils musicals o els artistes.
Veure la col·lecció
Col·lecció Cervantina
La Col·lecció Cervantina de la Biblioteca de Catalunya és una de les millors col·leccions existents de les obres sobre Cervantes. Va ingressar a la Biblioteca l'any 1915 a través de la donació del bibliòfil Isidre Bonsoms (1849-1922). La col·lecció inicial, formada per 3.367 documents, s'ha continuat desenvolupant i actualment conté al voltant de 9.000 documents. S'hi poden trobar les obres de Cervantes en llengua original, traduccions, obres de caràcter biogràfic i critico-literari cervantí, obres inspirades o adaptades de les seves obres i iconografia.
Veure la col·lecció
Dibuixos d’Àngel Puigmiquel
Àngel Puigmiquel Lis (Barcelona, 1922-2009), autor de còmics, dibuixos animats i periodista gràfic. Va estudiar a l’Institut-Escola; participà en les revistes: Chicos, Ritmo y melodía i Cubilete. Amb Carles i Emili Freixes va crear una editorial dedicada a la historieta, que va tenir una vida molt breu. Va col·laborar en el setmanari El once. Del 1952 al 1962 s’instal·là a Veneçuela, on va treballar principalment en premsa esportiva, com Venezuela deportiva, El gallo pelón o El morrocoy azul, i a les tires còmiques del Suplemento hípico, del diari El Nacional. També va realitzar alguns curtmetratges publicitaris. Tornà a Catalunya el 1963, on va crear la seva pròpia productora: Estudios Comarán. El 1992 va realitzar El terror gris per a l’editorial Toutain, que va quedar inèdit en morir l’editor. Va col·laborar esporàdicament amb el setmanari El jueves. El 2006 Glénat edità un recopilatori de El ladrón de Pesadillas. El fons d’Àngel Puigmiquel aplega uns 500 dibuixos originals que realitzà durant la seva activitat professional a Catalunya i a Veneçuela. Inclou també llibretes escolars amb dibuixos i documents personals i un ampli arxiu iconogràfic.
Veure la col·lecció
Dibuixos d’Antoni Roca Maristany
Antoni Roca Maristany (Barcelona, 1895-1977). Dibuixant humorístic. Format a Llotja. S'integrà en el grup del saló Nou Ambient, on, amb Francesc Camps Ribera, promocionà l’exposició Nonell. Va ser fundador i vicepresident de l’Associació d’Humoristes de Barcelona (1932). S'orientà aviat cap a la caricatura, d’una expressivitat simple i directa i molt personal, especialment la centrada en el tema futbolístic. Col·laborà en revistes esportives: L’Esport Català, El Mundo Deportivo, Xut!, El Once, Dicen, etc. Exposà caricatures a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (1919) i després a Barcelona, Reus, Tarragona, Lió, Saragossa, Lleida, etc. Publicà els seus records a Tot fent memòria (1973). El fons d’Antoni Roca Maristany aplega uns 500 dibuixos representatius de la seva variada trajectòria professional: acudits polítics publicats a Papitu, L’Esquella de la Torratxa, Las Noticias, La Nau, La Vanguardia…; acudits esportius publicats a Vida Deportiva, Las Noticias, L’Esport Català, El Mundo Deportivo, Xut!, El Once, Dicen...; caricatures de futbolistes del Barça, l’Europa, etc.; personatges de teatre en aquarel·la; temàtica popular per decorar rajoles i publicitaris.
Veure la col·lecció
Dibuixos de Pablo Ramírez
Pablo Ramírez Díaz (Linares, 1926 - Jaén, 1966), il·lustrador especialitzat en cobertes de llibres, que també va escriure contes infantils. El 1949 va anar a viure a Madrid, on estudià a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas, del CSIC. Començà a dibuixar a la revista Chicas. El 1953 es traslladà a Barcelona, on va realitzar anuncis publicitaris i portades de novel·les per a diverses editorials. Des del 1954 treballà amb les editorials Juventud i Molino, on va il·lustrar contes clàssics i dissenyà moltes portades per a llibres juvenils i de gènere d’Enid Blyton, Malcolm Saville, Richmal Crompton, Emilio Salgari, Karl May, Zane Grey, Agatha Christie, John Dickson Carr i Erle Stanley Gardner; també va treballar per a altres editorials catalanes, com Cervantes, Hymsa, Roma, Cid i Timun Mas. El 1959 va escriure i il·lustrar Wa O'Ka; a partir d’aquí va compaginar escriptura i il·lustració. Cal destacar-ne El hijo del sheriff (1961); Manuelito, el niño navajo (1963); Robin Hood (1964) o El niño del tiempo (1964). Alguns, com El paje de los Reyes Magos (1964), van ser portats al cinema. Cal destacar les il·lustracions per a Color de fuego, de Carmen Kurtz, guardonat amb el Premio Lazarillo de 1964. El fons de Pablo Ramírez inclou més de 800 dibuixos originals, entre els quals destaquen les cobertes i il·lustracions per a llibres juvenils, editats majoritàriament a Barcelona.
Veure la col·lecció
Dibuixos originals de Cesc
La Biblioteca de Catalunya va comprar a la família del dibuixant Francesc Vila Rufas "Cesc" (Barcelona 1927 - 2006), l'arxiu d'originals, estampes, fotografies, diplomes i altres documents relacionats amb la seva activitat que conservà sempre amb ell. En aquest fons hi sobresurten des dels dibuixos que aquest dibuixant emblemàtic, cronista gràfic de la societat catalana del franquisme i de la transició a la democràcia, feia quan era nen fins als que va estar fent per a diaris, revistes, reculls monogràfics, etc. fins el final de la seva vida.
Veure la col·lecció
Enquadernacions artístiques
La col·lecció d'enquadernacions històriques i artístiques que es conserven a la Biblioteca de Catalunya és una de les més importants de l'estat espanyol. Des dels seus inicis, amb la compra de la Biblioteca Aguiló (1907), i la última, amb la compra del taller dels enquadernadors Brugalla (2008), les enquadernacions artístiques han estat presents en els fons de Reserva de la BC. Aquesta col·lecció d'enquadernacions que presentem dins la Memòria Digital de Catalunya, començada amb l'estudi de les enquadernacions dels Fons Miralles (1951) i Espona (1959), i que continuarà amb altres, conté tots els estils clàssics de les enquadernacions espanyoles i internacionals. La signatura dels enquadernadors més rellevants de Catalunya, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya, etc., des del segle XVIII, quan les enquadernacions es comencen a signar, hi seran presents: Miralles, Angel Aguiló, Emili i Santiago Brugalla, Capé, Chambolle-Duru, Belz-Niedrèe, Marius Michel, Bauzonnet i un llarg etc.
Veure la col·lecció
Etiquetes d’hotels
Aquesta col·lecció presenta un recull d'etiquetes destinades a ser encolades en l'equipatge dels clients com a element publicitari d'establiments hotelers. El conjunt de documents, aplegat per M. Lluïsa Ybern Cugat, està format per més de 8000 etiquetes impreses en el s. XX i s'estructura en dos blocs: 1) hotels de l'Estat espanyol i 2) hotels de països estrangers. És un recull molt exhaustiu i rellevant dins el seu gènere, que es va posar de moda durant la primera meitat del s. XX amb l'inici de la popularització dels viatges, gràcies a les línies aèries i el desenvolupament de les tècniques d'impressió.
Veure la col·lecció
Fem memòria
Fem memòria és una iniciativa de participació ciutadana (crowdsourcing) que vol recollir, conservar i donar a conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya. La memòria familiar és el conjunt de fotografies, cartes, documents, etc. que es troba a les cases i forma part de la seva història privada.
Veure la col·lecció
Fons de cilindres sonors
La presentació a Catalunya del fonògraf -reproductor de cilindres sonors- va tenir lloc a l'Ateneu Lliure de Barcelona el 12 de setembre de 1878, pocs mesos després que Edison el patentés. Aquells primers documents sonors catalans, enregistrats sobre un full d'estany, no s'han conservat. A la Biblioteca de Catalunya es conserven gairebé quatre-cents cilindres, els més antics en un suport comercialitzat entre 1889 i 1902 conegut com a "cilindre de cera marró". La digitalització d'aquests cilindres de cera marró ens permet aproximar-nos a un fet cultural i sociològic poc estudiat al nostre país, testimoni sonor del tombant del segle XIX. Entre recitats humorístics, flamenc, fragments vocals, corals i instrumentals, destaquen documents singulars, com els únics enregistraments coneguts d'Albéniz al piano, Els Segadors interpretat per l'Orfeó Català, documents supervivents de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya o el Conte de la Cabreta, enregistrat en català a Barcelona el 1899.
Veure la col·lecció
Fons de la Junta de Comerç de Barcelona
El fons de la Junta de Comerç abraça el període cronològic comprès entre 1268 i 1872 i consta de tres sèries, la de l’arxiu del Consolat de Mar de Barcelona (1268-1715), la de l’arxiu de la Junta de Comerç (1758-1847) i la de l’arxiu la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç que a partir de 1847 va substituir la Junta de Comerç. Es tracta d’un fons fonamental per conèixer l’activitat econòmica, el comerç, la indústria i la navegació de Catalunya des de l’edat mitjana fins al segle XIX. Els documents que es presenten en aquesta col·lecció es corresponen a les sèries del Consolat de Mar i de la Junta de Comerç.
Veure la col·lecció
Fons Enric Cervelló
Enric Cervelló Bach (Barcelona, 1894-1975), dibuixant i retratista; va estudiar a l’Escola de Llotja, amb Joan Llaverias, i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Durant els anys trenta va ser un autor habitual de les marques Smoking i El Pino. El 1941 va exposar al saló Lawn-Tennis Pompeya. Va practicar el cartellisme i el dibuix publicitari. El fons d’Enric Cervelló inclou dibuixos originals a llapis i impresos d’anuncis publicitaris de moda, cromos infantils per a Chocolates Juncosa en fulls sense guillotinar, col·leccions completes de cromos solts, petits impresos i pai-pais; que formen un conjunt representatiu de l’artista.
Veure la col·lecció
Fons Enric Morera
El fons del compositor, pedagog i director Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865-1942) ingressà com a dipòsit a la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya l'any 2005 provinent del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya (CDMGC), i el 2008 es formalitzà la seva donació. Conté majoritàriament partitures manuscrites i impreses tant pròpies com d'altres autors, escrits sobre música i les seves obres, crítiques, llibrets, tractats i mètodes, entre altres textos, així com documentació laboral, alguns dibuixos d'Emporium i una carta de Joaquim Serra. De la producció musical de Morera -unes 260 obres hològrafes de formes i gèneres diversos-, destaquen la música escènica, l'obra coral -cançons i sardanes-, la música per a cobla i les cançons per a veu i acompanyament, amb textos d'escriptors coetanis com Ignasi Iglesias, Víctor Balaguer, Adrià Gual, Àngel Guimerà, Emili Guanyabéns, Joan Llongueras, Joan Maragall, Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol, Josep M. de Sagarra o Frederic Soler
Veure la col·lecció
Fons Felip Pedrell
Col·lecció de documents relacionats amb el musicòleg, pedagog i crític musical Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841-Barcelona, 1922). Inclou bona part del seu fons personal, que llegà a l’Institut d’Estudis Catalans i esdevingué un dels nuclis fundacionals de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya. Comprèn una abundant correspondència rebuda i enviada; partitures manuscrites i impreses de l’obra de creació; treballs de música i musicologia tant manuscrits com impresos; materials gràfics i objectes, entre d’altres. La rellevància de Pedrell en tant que introductor del nacionalisme musical a l’estat espanyol i mestre de mestres −com Isaac Albéniz, Enric Granados, Enric Morera, Josep Barberà, Antoni Massana, Cristòfol Taltabull o Higini Anglès per citar-ne alguns− queda especialment documentada en aquest fons.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic Frederic Mompou
Als fons musicals que la Biblioteca de Catalunya ja tenia del compositor Frederic Mompou s'afegiren més endavant altres donacions fetes per la pianista Carmen Bravo, vídua del músic. Aquesta és de clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre. Les fotos són en general fetes cap al 1918-22, per Josep Mompou, el pintor, germà gran i protector de Frederic. A part de fotografies familiars, i d'altres centrades en el negoci que tenien de foneria de campanes, hi ha més clixés d'excursions per la Costa Brava, les Balears i Barcelona mateix, d'exposicions de les Galeries Dalmau de Barcelona, de vols pioners d'aviació i d'altres esdeveniments.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic Marcel·lí Gausachs
Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931) era membre del Centre Excursionista de Catalunya i prenia part activa en la secció de fotografia. El fons consta de 349 plaques de vidre estereoscòpiques, 119 positives i 230 negatives, de 4'5 x 10 cm. Són imatges de l'entorn paisatgístic, arquitectònic i humà de Catalunya i Espanya, i també d'algun indret de França i Bèlgica a principis del segle XX.
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic Salvany
El Fons fotogràfic Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges estereoscòpiques en plaques de vidre. Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) fou un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia. Les imatges que integren aquest fons, fetes entre 1911 i 1926, reflecteixen diversos aspectes de la Catalunya de principis del segle XX. Es poden trobar imatges de diferents poblacions de Catalunya, i també d'altres indrets els quals Salvany va conèixer (Illes Balears, Madrid, Egipte, etc.).
Veure la col·lecció
Fons fotogràfic sobre les Balears
La col·lecció fotogràfica sobre les Balears és un recull de fotografies que provenen de diferents fons de la Biblioteca de Catalunya i que té el seu origen en l'exposició "La mirada del viatger: les Balears a les col·leccions fotogràfiques de la Biblioteca de Catalunya (1900-1935)" inaugurada el gener de 2009. Oberta a futures incorporacions inicialment consta d'unes 700 fotografies amb imatges de Mallorca, Menorca i Eivissa de principis del segle XX. Els autors són Josep Salvany, Joan Nonell, Guillem Bestard, Juli Soler, Francesc Matheu, Leandre Cervera i Frederic Mompou.
Veure la col·lecció
Fons històric de l’Hospital de la Santa Creu
A la Biblioteca de Catalunya es guarda una part important de l'arxiu de l'antic Hospital de la Santa Creu. L'antic Hospital és una institució creada el 1401 per la ciutat i el bisbat de Barcelona, que ha perviscut com a principal centre d'assistència a Catalunya fins al començament del segle XX, cosa que el converteix en un dels hospitals generals més antics d'Europa. Els documents que es presenten en aquesta col·lecció es corresponen als Llibres d'entrades de malalts, una de les sèries més rellevants d'aquest fons per la seva extensió cronològica i la riquesa d'informació que conté per a la recerca. Altres sèries com els llibres d'expòsits, els llibres de dides o els de comptabilitat s'afegiran posteriorment per tal d'oferir a l'investigador aquest fons documental essencial per a la història de Catalunya.
Veure la col·lecció
Fons Isaac Albéniz
Col·lecció de documents relacionats amb Isaac Albéniz i Pascual (Camprodon 1860-Cambo-les-Bains, País Basc francès 1909), reconegut compositor i pianista català. Inclou part del Fons personal Isaac Albéniz donat per la seva vídua, Rosina Jordana Lagarriga, a la Biblioteca de Catalunya l'any 1927. També inclou un bloc de correspondència i partitures que havia restat en possessió de la seva filla, Laura Albéniz. Entre la correspondència, es poden trobar cartes de Paul Dukas, Manuel de Falla, Gabriel Fauré, Enrique Fernández Arbós, Enric Granados, Francis Money-Coutts, Eugeni d'Ors, Felip Pedrell, Maurice Ravel, Blanca Selva i Déodat de Séverac, entre d'altres.
Veure la col·lecció
Fons Joan J. Guillén
Joan Josep Guillén Zambrano (Fuente del Maestre, 1947), dibuixant satíric i escenògraf. Va iniciar la seva tasca periodística al diari Tele/eXpres l’any 1969 i des de llavors ha publicat dibuixos en diverses publicacions, com Triunfo, Por favor, Muchas gracias, Presència, Arreu, La Calle, El Periódico de Catalunya, El Món, Diari de Barcelona o La Vanguardia. Ha estat quaranta anys professor d’escenografia a l’Institut del Teatre, de Barcelona. Els seus muntatges escenogràfics són de gran importància, destaquem com a espectacles de carrer la desfilada de l’Ajuntament de Barcelona, Capgrossos de la Comparsa Visca Picasso (1981), o el Compte enrere per l’arribada d’un nou mil·lenni, a la façana de la Pedrera, que va fer amb el grup de teatre Comediants (1999). Quant a espectacles teatrals cal esmentar El Llibre de les bèsties, també amb Comediants, i Musical, amb La Trinca. Sobretot tenen un gran recorregut els seus muntatges operístics, que han estat presents en els principals teatres del món. El fons Guillén aplega originals d'escenografies i vestuari per a espectacles com La Flauta màgica, El Llibre de les bèsties o La Cenerentola, així com dibuixos satírics per a la premsa.
Veure la col·lecció
Fons Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 – 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor català identificat principalment amb la poesia avantguardista. Els documents inclosos a la col·lecció corresponen principalment a fotografies, cartes i postals de l’àmbit familiar. S’inclouen també algunes primeres edicions de la seva obra, i altra documentació.
Veure la col·lecció
Fons Josep Aparici
La documentació de Josep Aparici i Fins (1654-1731), geògraf reial i comerciant, forma part del Fons del Baró de Castellet, que havia entrat a l'Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu l'any 1831. El gruix de la col·lecció correspon a l’activitat professional de Josep Aparici, que va elaborar un conegut mapa que l'any 1720 va dedicar al rei Felip V: Nueva descripción geographica del principado de Cataluña. Destaquen els documents sobre el cadastre, i, especialment la Carta d’Aparici de 1721 sobre Sant Martí de Provençals, on explica el recorregut que va fer amb José Patiño amb motiu de la implantació d’aquest impost. Aquest conjunt inclou, també, la correspondència; els escrits de tipus econòmic, fabril i comercial i els documents privats que l’acompanyen informen sobre l’estament social, els nivells de formació i les relacions de parentiu d’una família de juristes i comerciants que van ocupar càrrecs rellevants a Catalunya durant el segle XVIII.
Veure la col·lecció
Fons Josep Martí i Cristià
El fons del compositor, pianista i poeta Josep Martí i Cristià (Llinars del Vallès, 1884 - Barcelona, 1918) ingressà a la Biblioteca de Catalunya el 1972, i el 2009 fou incrementat per la família amb nous lliuraments. Aquest conjunt documental comprèn uns dos-cents documents entre partitures, manuscrits, impresos, fotografies, retalls de premsa, programes i altres documents. Josep Martí i Cristià s'inicià ens els estudis de solfeig i piano amb Josep Vallcorba, i els perfeccionà posteriorment amb Enric Granados. També fou deixeble d'harmonia i composició de Felip Pedrell. El 1911 fundà una acadèmia de música on impartí classes fins el 1914. Escriví obres didàctiques, entre les quals s'hi troben diversos estudis de mecanisme, un tractat d'harmonia i un altre d'instrumentació. De les seves composicions, que corresponen a uns vuitanta títols majoritàriament de caire romàntic, en destaca l'obra per a piano.
Veure la col·lecció
Fons Josep Ribot
Josep Ribot Calpe (Barcelona, 1888-1974), dibuixant i pintor; va treballar en diferents àmbits (petit imprès, exlibris, goigs, cartells, etc.). On va poder exhibir el seu més alt nivell, és en la il·lustració naturalista, principalment en el dibuix dels bolets de Catalunya, motiu que l’apassionà i que conreà al llarg de la seva vida. Col·laborà amb Francesc Masclans en les guies de natura per conèixer arbres i arbustos i es dedicà al dibuix de la flora micològica de Catalunya. Publicà dibuixos de bolets a l’obra de Jacob E. Lange Guía de campo de los hongos de Europa (1969), un clàssic de la micologia europea publicat en diverses llengües. Després de la seva mort, el 2008, es van publicar part dels seus dibuixos en el llibre 100 bolets fàcilment identificables, i el 2017 la BC en va publicar la col·lecció completa a Àlbum naturalista de micologia. El fons micològic de Josep Ribot és format per 728 fitxes de bolets, que contenen 907 dibuixos acolorits amb aquarel·la i són encolats en fulls a manera de fitxa amb el nom del bolet escrit a llapis; alguns, van signats.
Veure la col·lecció
Fons Mini Print Internacional de Cadaqués
El Mini Print Internacional de Cadaqués és un concurs de gravat obert a totes les tendències i tècniques d'estampació, on participen artistes de tot el món. El concurs es convoca des de 1981. Es divulguen les bases a artistes, tallers de gravat, escoles, universitats i mitjans de comunicació especialitzats d’arreu del món. El resultat de la convocatòria acostuma a reunir uns 650 artistes de 50 països de tots els continents. La qualitat tècnica i formal de les obres participants és molt alta i cada any s’hi incorporen artistes nous. A cada convocatòria, un jurat qualificat selecciona sis obres (els primers vuit anys n'eren dotze). Els autors de les sis obres triades són invitats a realitzar una exposició individual a la Galeria Fort de Cadaqués l'estiu següent a la recepció del premi. La gran majoria dels artistes guardonats assisteixen a la inauguració de la seva exposició i, durant l’estada, actuen com a jurat de la convocatòria en curs. El Mini Print Internacional no es mostra únicament a Cadaqués; l'exposició ha viatjat per diversos països, entre els quals, els Estats Units, Japó, Corea, França, Anglaterra, Irlanda, Finlàndia, Andorra, Mèxic, Colòmbia i Espanya. Des del 1995, l'exposició es presenta anualment i de forma paral·lela a les galeries Fort, de Cadaqués; L'Etang d'Art, de Bages (França), i Wingfield Barns, de Suffolk (Anglaterra). La Biblioteca de Catalunya conserva una col·lecció dels gravats guanyadors de totes les edicions que s’incrementa anualment.
Veure la col·lecció
Fons Musical de la Catedral de Barcelona
El conjunt de partitures manuscrites que comprèn el fons musical de la Catedral de Barcelona reflecteix la riquesa de la seva capella de música. Inclou unes mil vuit-centes obres: misses, villancets, motets, cantates, oratoris, goigs, himnes, responsoris, antífones i lletanies, entre altres. La rellevància dels mestres de capella, compositors i organistes que en van formar part, com Joan Pau Pujol, Francesc Valls, Francesc Queralt, Carles Baguer, Ramon Vilanova o els Marraco, pare i fill, per citar-ne alguns, fan d'aquest fons un dels més representatius del barroc musical hispànic en general i català en particular.
Veure la col·lecció
Fons personal d'Àngel Guimerà
El fons d’Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català (1845-1924), ingressà a la Biblioteca de Catalunya l’any 1996, com a donatiu dels seus hereus. Conté correspondència rebuda i altra documentació personal, patrimonial, sobre la seva activitat empresarial a La Renaixensa, obra de creació pròpia i d'altri i recull de premsa. Aquesta col·lecció s’inicia amb la publicació de la seva obra literària i una mostra de la correspondència rebuda. Es poden trobar originals de les seves obres de poesia, en prosa i teatre més emblemàtiques, com són Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra Baixa (1897), entre d’altres.
Veure la col·lecció
Fons personal de Joan Maragall
Col·lecció que conté les cartes enviades i rebudes per Joan Maragall així com una àmplia mostra dels originals de la seva obra literària: poesies, himnes, elogis, etc. Inclou també documentació gràfica personal i familiar.
Veure la col·lecció
Fons personal de Marià Aguiló
La correspondència de Marià Aguiló forma part del fons del bibliòfil i erudit, que va ingressar a la Biblioteca de Catalunya el 1985. Es tracta d'una correspondència privada, de tipus personal, que recull cartes enviades i rebudes per Marià Aguiló i els seus familiars i amics; és particularment interessant per a l'estudi de l'obra de Marià Aguiló i de la seva biografia, de la historia de la literatura catalana i del folklore català, de la formació de les col·leccions bibliotecàries catalanes i de les relacions familiars del món mallorquí de finals del s. XIX.
Veure la col·lecció
Fotografies
Col·lecció de documents fotogràfics que daten des de mitjans segle XIX fins a l’actualitat i en la que hi són representats tots els gèneres fotogràfics —retrat, científic, paisatge i arquitectura, premsa, social i esport, editorial, publicitat i artístic— i, pràcticament, tots els procediments i tècniques fotogràfiques, des del daguerreotip i plaques de vidre fins a les tècniques més actuals. Destaquem els noms de Pau Audouard (Havana, 1856 - Barcelona, 1918), un dels fotògrafs professionals barcelonins més rellevants del segle XIX i començaments del XX pels seus retrats i reportatges fotogràfics, Joan Martí i Centellas (l’Alcorà, 1832 - Camprodon, 1902), Antoni Esplugas (Barcelona, 1852-1929), i la col·lecció de 79 albúmines japoneses majoritàriament atribuïdes al pintor retocador Kusakabe Kimbei, acolorides a mà amb retrats, paisatges i escenes quotidianes del Japó de la segona meitat del segle XIX.
Veure la col·lecció
Fullets Bonsoms
Important col·lecció de fullets, iniciada amb la donació d’Isidre Bonsoms i Sicart (Barcelona, 1849-Valldemossa, 1922) a la Biblioteca de Catalunya de més de 4.600 impresos breus de caire historicopolític. Actualment compta amb més de 20.000 exemplars històrico-polítics i literaris referents a esdeveniments de la història de Catalunya, des del segle XVI al XIX, impresos la major part a Catalunya. Conté relacions de successos, disposicions legals, pregons, bans, fulls volanders i pasquins. Recull també un gran nombre de processos i sentències judicials, discursos polítics, sermons, impresos d'interès local, romanços i altres opuscles de tema divers. Inclou també relacions, avisos i gasetes de notícies.
Veure la col·lecció
Goigs
Els goigs són cançons populars de caràcter poètic i narratiu que es canten col·lectivament i poden estar dedicats a enaltir les virtuts de la Mare de Déu, de Crist, o dels sants. En un principi, els goigs es publiquen en fulls solts de mida gran, amb una composició tipogràfica que no ha variat al llarg del temps, i que consta de: una orla que emmarca el títol; el text en vertical i en una sola cara; la imatge de l'advocació; i la música. Els goigs més antics que conservem, daten de mitjans del segle XVII, i en l’actualitat encara se segueixen fent i imprimint goigs. A la Biblioteca de Catalunya es conserven més de 30.000 d’aquestes composicions, de les quals, gairebé 22.000 formen part de la col·lecció que es va comprar a Salvador Roca i Ballvé el 1936. Al llarg dels anys, i gràcies a la generositat de donants com Jesús Vallina, o de la família Alós-Moner, entre d’altres, la col·lecció de goigs de la Biblioteca ha anat creixent i enriquint-se considerablement.
Veure la col·lecció
Incunables
Mostra del fons d'incunables de la Biblioteca de Catalunya constituït per uns 660 exemplars. Recull obres d'autoria, temàtica i origen tipogràfic divers; hi destaquen edicions notables per la seva raresa o singularitat que són determinants en l'àmbit cultural català.
Veure la col·lecció
Llibres impresos, Segles XIX-XX
Mostra de la producció editorial d'aquesta època al nostre país, marcada pels avenços tècnics, amb una forta incidència en la reedició d'obres clàssiques de la nostra tradició literària, especialment del període medieval, i en l'edició de creacions literàries coetànies.
Veure la col·lecció
Llibres impresos, Segles XVI-XVIII
Recull d'obres tipogràfiques de factura plural, de diferent tipologia i llengua, i de contingut molt divers: des de l'àmbit jurídic fins a l'àmbit religiós; des d'obres científiques i humanístiques fins a obres literàries. També inclou impresos de caire popular, relatius essencialment a episodis clau de la nostra història.
Veure la col·lecció
Manuscrits
La Biblioteca de Catalunya recull una important col·lecció de manuscrits que abasta des de manuscrits medievals a les cartes i els escrits de personalitats del segle XX. La col·lecció de manuscrits digitalitzats permet accedir a textos tant emblemàtics com les Homilies d'Organyà (segle XIII) o a un conjunt de diferents cròniques catalanes medievals i modernes.
Veure la col·lecció
Mapes
Mapes de tot el món, i especialment de Catalunya, dels segles XVII a la primera meitat del segle XX. L'integren exemplars adquirits per la mateixa Biblioteca i també procedents de la col·lecció de Mn. Ignasi M. Colomer i Preses, gran col·leccionista del mapa català. Majoritàriament són calcogràfics i xilogràfics, però el recull inclou també mapes manuscrits, entre els quals la famosa carta nàutica de Gabriel de Vallseca (any 1439).
Veure la col·lecció
Mapes i papers de Manuel Amat, virrei del Perú
Manuel d'Amat i de Junyent, fill del marquès de Castellbell i militar de formació, fou destinat el 1755 al virregnat del Perú com a com governador i president de l'Audiència de Xile; sis anys després fou nomenat virrei del Perú, càrrec que ocupà fins al 1776. Al capdavant de l’administració d’aquest territori, es va dedicar a modernitzar-ne les estructures de defensa i les explotacions mineres, alhora que endegava la reconstrucció de les ciutat de Lima i Callao, destruïdes per un terratrèmol. Promogué igualment l’exploració d’algunes illes del Pacífic, i fou l’encarregat de gestionar l’expulsió dels jesuïtes del virregnat el 1767. En retornar a la Península, feu edificar diferents residències a Madrid i Barcelona, entre elles el Palau de la Virreina. La seva activitat es reflecteix en un conjunt de més de 200 documents de diferents tipus (mapes, plànols, dibuixos d’enginyeria, informes, cartes ...) ingressats a la Biblioteca de Catalunya a principis del segle XX.
Veure la col·lecció
Materials gràfics
Aquesta col·lecció conté tota mena d'estampes molt miscel·lànies, tant de gravat noble (calcografia, xilografia) com de tècniques més populars (litografia, fotogravat). Destaca la col·lecció completa de proves d'estat dels "Caprichos" de Goya, anteriors doncs a la primera edició oficial del recull. Inclou també dibuixos originals de diferents artistes.
Veure la col·lecció
Música manuscrita de Ramon Serrat i Fajula
L’obra musical del compositor i director Ramon Serrat i Fajula (Sant Joan de las Abadesses, 1881 – Terrassa, 1944) forma part del seu fons personal, ingressat a la Biblioteca de Catalunya el 2008. El fons comprèn més de mil documents entre partitures i particel·les, correspondència, manuscrits, impresos, fotografies, publicacions periòdiques, retalls de premsa, programes i altres documents. Ramon Serrat va fundar, participar i dirigir cobles, cors, bandes i escoles de música per tot arreu on residí i treballà: Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Olot, Granollers, Cassà de la Selva, Ripoll i Terrassa. Amb tot, el reconeixement i la popularitat els aconseguí com autor de sardanes. Aquesta col·lecció de partitures i particel·les permet conèixer la diversitat de registres compositius conreats i mostra la seva destresa en àmbits tan heterogenis com el de la música escènica, orquestral, per a banda i de cambra, sense oblidar la música coral i vocal.
Veure la col·lecció
Partitures
Mostra del fons musical de la Biblioteca de Catalunya, un dels més rics i notables del patrimoni musical català i universal, que recull manuscrits del segle IX fins a composicions del segle XXI, i edicions musicals, del segle XV fins a l'actualitat.
Veure la col·lecció
Pergamins
La col·lecció de pergamins que es guarden a la Biblioteca de Catalunya constitueix un conjunt documental d'extraordinari valor. El ventall cronològic que abracen va des del segle IX al XVIII i presenten una gran varietat de tipologies. Entre ells es troben els primers documents coneguts fins avui, escrits en llengua catalana, donats per Joaquim Miret i Sans a principis del segle XX. Les procedències són diverses: els conjunts més importants pertanyen a l'arxiu de l'Hospital de la Santa Creu (més de 5.000 pergamins), a fons patrimonials catalans (prop de 8.000 pergamins dels fons Saudín, Moja i Solterra), a la canònica d'Organyà (775 pergamins) i al monestir de Santa Maria de Vilabertran (690 pergamins).
Veure la col·lecció
Publicacions de la Generalitat de Catalunya (1931-1939)
Col·lecció que recull documents publicats per la Generalitat de Catalunya durant el període 1931-1939 que es troben a la Biblioteca de Catalunya. Durant aquest període la Generalitat republicana va desenvolupar una importat activitat editorial amb la intenció de difondre la seva obra de Govern. Aquesta col·lecció forma part del projecte de digitalització, preservació i difusió de les publicacions de la Generalitat 1931-1939 impulsat per La Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP), amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Memorial Democràtic i Centre d’Història Contemporània de Catalunya, el resultat del qual es troba accessible a https://dogc.gencat.cat/ca/publicacions-de-la-generalitat-de-catalunya/Publicacions_1931-1939/
Veure la col·lecció