Col·leccions de la institució:

Testimonis bibliotecaris

La Xarxa de Biblioteques Populars va ser creada per la Mancomunitat de Catalunya el 1918 dins d'un projecte més ampli que també contemplava la Biblioteca de Catalunya i l'Escola Superior de bibliotecàries. Formava part de tot una sèrie d'Institucions i de serveis públics que tenien com a objectiu convertir Catalunya en una "nació culta, europea, civilitzada". El sistema bibliotecari català des de la seva implantació ha constituït un pilar fonamental en la construcció cultural del segles XX i XXI. En el context actual de recuperació històrica recent en destaquen, per les seves característiques testimonials i subjectives, els dietaris que les directores de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Populars van escriure des del dia de la inauguració de la biblioteca. Els testimoniatges escrits de les bibliotecàries són observacions directes i ininterrompudes durant gairebé setanta anys i són una font inestimable per a l'estudi sociològic que ens permet fer una radiografia d'aquests anys d'història del nostre país. Els materials continguts en aquesta col·lecció obren unes possibilitats de recerca molt desconegudes pels historiadors. Es tracta d'un projecte impulsat des del Servei de biblioteques del Departament de Cultura, en el qual també hi participen i col·laboren les següents biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona: Ignasi Iglésias-Can Fabra, Pere Vila, Sant Pau-Santa Creu i Francesca Bonnemaison, a més de la Biblioteca Carles Cardó de Valls, la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell, la Biblioteca Popular d'Ulldecona i la Biblioteca Comarcal Josep Finestres de Cervera.