Future collections

Àlbum d'Esmeralda Cervantes

Biblioteca de Catalunya

Àlbum de documentació de Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona, 1861-Santa Cruz de Tenerife, 1926) i d’altra relacionada amb aquesta arpista, pedagoga i escriptora. Filla de l’enginyer Ildefons Cerdà i la pintora Clotilde Bosch, esdevingué nena prodigi i concertista de fama internacional coneguda amb el nom artístic d’Esmeralda Cervantes, noms aportats per l’escriptor Víctor Hugo i Isabel II, reina d’Espanya, respectivament. L’àlbum, adquirit per la Biblioteca de Catalunya el 1999 a Alemanya i actualment repartit en sis contenidors, per a una millor preservació dels documents, comprèn al voltant d’unes quatre-centes unitats documentals, en la seva majoria datades entre els anys 1866 i 1924. Aquesta col·lecció presenta les diferents unitats documentals de forma individual i una versió dels diferents fulls de l’àlbum tal i com es conserva a la biblioteca. Inclou anotacions autògrafes a les pàgines, correspondència, dedicatòries, dibuixos originals, documentació (civil, mèdica, professional i religiosa), fotografies, poesies i d’altres escrits, programes de mà, publicacions periòdiques, retalls de premsa, a més de títols i diplomes honorífics, entre d’altres.


Àlbums de guerra

Universitat de Barcelona

La col·lecció reuneix fotografies que testimonien les experiències de guerra viscudes per tres personatges diferents: Herminio Monzo Hernàndez (1899-1987), José del Barrio Navarro (1909-1989) i Jaume Roig. No només proporciona una visió íntima i personal dels conflictes bèl·lics a través dels ulls d'aquests tres homes, sinó que també ofereix una valuosa perspectiva històrica sobre la vida quotidiana i les experiències de la població local i dels soldats durant aquests períodes de guerra.


Antoni Fabrés

Museu Nacional d'Art de Catalunya

Àlbums llegats per testament del pintor Antoni Fabrés a la Biblioteca dels Museus d’Art. Hi ha 3 àlbums de fotografies, 1 de retalls de premsa i revistes i 1 de diplomes, cartes i fotografíes.


Arxiu històric (1884- )

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú és una institució fundada l’any 1884 de nova planta per a esdevenir una biblioteca i un museu públics d’abast nacional. El seu arxiu històric, amb documentació generada a partir de l’any 1880, és testimoni de la fundació i el desenvolupament d’aquesta institució catalana del segle XIX. Conté documentació relativa a la seva administració interna (contractes, correspondència, comptabilitat...), als moviments patrimonials (plànols, actes notarials, donacions, inventaris...), a l’evolució en general de la institució (actes de les reunions de la Junta de Patrons, estadístiques, projectes, memòries, informes...) i a la seva activitat (catàlegs d’exposicions; notes, dossiers i retalls de premsa...). En aquest arxiu també s’hi conserva documentació relacionada amb el Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (gestió administrativa, correspondència, treballs acadèmics, activitats...) i amb el Castell de la Geltrú (gestió, activitats culturals, exposicions...).


Butlletins FC Barcelona

Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona

La col·lecció de butlletins del Futbol Club Barcelona comprèn totes aquelles publicacions que han constituït l'òrgan oficial del Club al llarg de la seva història, independentment de la seva capçalera i periodicitat. Publicats de forma discontínua a partir del febrer de 1921, ha dut el nom de: o Butlletí oficial del FC Barcelona (1921-1926) o Butlletí del FC Barcelona (1928-1935) o C . de F. Barcelona : boletín oficial (1954-1977) o Futbol Club Barcelona (1978-1980) o Blaugrana : Informatiu del FC Barcelona (1982) o Fem Barça : la revista del FC Barcelona (1988) o La Veu del Club (1998-2002) o Barça : revista oficial del FC Barcelona (2002- )


Dones de l'Espanya del segle XX

Universitat de Barcelona

La col·lecció aspira a reunir diferents perfils de dones que van formar part de la societat espanyola del segle XX, destacant-ne el seu paper social i polític. L'encapçala Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 1944 – Barcelona, 2021), una figura rellevant per la seva implicació en diverses organitzacions franquistes. Tanmateix, l’objectiu és donar visibilitat a moltes altres dones que, de diverses maneres, van influir en la història social i política de l'Espanya del segle XX i, a través de cada perfil, contribuir a construir una imatge més completa del passat recent del país.


Estatuts FC Barcelona

Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona

Els Estatuts són el conjunt de normes per les quals es regeix l'activitat del Futbol Club Barcelona. Els primers estatuts del Barça daten del 1902, i de les hores ençà han estat reformats i aprovats en assemblea general en 17 ocasions per tal d'adaptar-se a la legislació vigent i a les vicissituds de l'entitat.


Foment de Pietat Catalana

Biblioteca Balmes

Publicacions i col·leccions de Foment de Pietat Catalana. fundada l'any 1909 per Eudald Serra i Buixó dedicada a l'edició de llibres religiosos en català a preus assequibles que desenvolupà les seves activitats dins del moviment de renovació i recatalanització de l'església catòlica catalana de finals del segle XIX i principis del segle XX. Fou erigida canònicament el 1916. Es va dissoldre l’any 1940 i fou absorbida per la Fundació Balmesiana.


Fons iconogràfic de Sant Fèlix

VINSEUM - Centre de Documentació

La Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada Festa patrimonial d'interès nacional, és avui en dia una de les grans festes majors de Catalunya. Els orígens d'aquesta festa remunten al 1700, any en què les relíquies d'un sant que havia mort feliç arriben a Vilafranca, procedents de Roma. La primera festa en honor a Sant Fèlix celebrada a Vilafranca del Penedès va ser el 29, 30 i 31 d'agost de 1701. El 1776 sant Fèlix és nomenat copatró de la vila. El CDV conserva una col•lecció iconogràfica de Sant Fèlix força important. Entre d'altres, cal destacar les col•leccions d'estampes, oratoris, novenes, cartells i goigs, així com altres documents relacionats amb la Festa Major de Vilafranca.


Fotografies de l'escorxador de Manresa

Universitat Politècnica de Catalunya

La col·lecció aplega fotografies de l'edifici de l'escorxador de Manresa projectat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i actualment seu de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM). Les imatges abasten des de l'inici del projecte com a escorxador (1904-1908) fins l'actualitat. La col·lecció inclou també les obres de rehabilitació per al seu no ús.


Fotografies de Toni Vidal

Universitat de Barcelona

L’any 1968, el fotògraf Antoni Vidal Miquel (Es Castell, Menorca, 1934) es va establir a Barcelona i un dels seus projectes més destacats va ser fotografiar personalitats de la cultura: escriptors i assagistes, artistes, músics, editors, activistes i erudits, molts dels quals no van poder desenvolupar plenament el seu talent a causa de la dictadura. El resultat és una extraordinària col·lecció de fotografies en blanc i negre que testimonia la recuperació de la cultura catalana en els darrers anys del franquisme i que ret homenatge a tots els creadors que van lluitar pel desenvolupament de la nostra cultura en uns temps molt difícils.


Fotografies marina civil. Vaixells Pinillos

Museu Marítim de Barcelona

Naviliera fundada a mitjans del segle XIX, en el moment en que la transició de la vela al motor es farà efectiva en la seva flota. Els primers vaixells són velers, que aniran sent substituïts paulatinament per la propulsió a vapor a partir de la dècada dels 80. La col·lecció principal que conserva l'MMB la conforma l’època en que el vapor ja està arrelat i que correspon a les dues primeres dècades del segle XX.


Fotografies marina civil. Vaixells Trasmediterránea

Museu Marítim de Barcelona

L'any 1916 neix la Compañía Trasmediterránea SA a partir de la fusió de quatre navilieres del país. Els dos anys següents aquesta companyia incorpora noves navilieres, entre elles la Isleña Marítima Mallorquina de Vapores. Totes aquestes fusions i la construcció de nous bastiments van permetre proveir aquesta empresa d’un considerable nombre de vaixells de vapor que realitzarien rutes regulars. El conjunt de fotografies inclou retrats d’un gran nombre de vaixells que van pertànyer a aquesta naviliera, especialment durant la primera meitat del segle XX. Algunes imatges més rellevants provenen de postals propagandístiques i d’àlbums de les drassanes on s’hi construïren alguns vaixells de la flota.


Granja Experimental de Barcelona

Servei Meteorològic de Catalunya

La Granja Experimental de Barcelona fou una institució creada per la Diputació de Barcelona a mitjans del segle XIX, amb l’objectiu d’aprofundir en els coneixements agrícoles i ramaders. A finals de 1893, el director, Hermenegildo Gorría, hi instal·là un observatori meteorològic orientat a l’agricultura, i a partir de 1896 aquesta experiència s’amplià amb la creació de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears, que arribà a coordinar més de seixanta observatoris entre 1894 i 1908. A banda de realitzar observacions meteorològiques, els observatoris també prenien dades fenològiques, de l’estat sanitari general, dels vegetals i dels animals. Aquest fons recull els fulls d’observació, així com correspondència emesa entre els membres de la xarxa i la Granja.


Helios Gómez

Universitat de Barcelona

La col·lecció Helios Gómez prové de la donació feta per l'Associació Cultural Helios Gómez l'any 2023. Inclou una selecció del material gràfic produït per aquest artista i algunes entrevistes realitzades per Gabriel Gómez, fill d’Helios Gómez, a diversos personatges relacionats amb la seva vida i obra, com Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, Josep Tarradellas i Luís Romero, entre d'altres. Les gravacions estan fetes en condicions molt precàries i amb una infraestructura molt casolana, per tant són habituals els sorolls, els talls, etc. No obstant, l’interès històric del contingut justifica a bastament la creació d’aquesta fonoteca digital. Des del punt de vista històric, aquest material constitueix una font molt important per a conèixer més a fons la vida i l'obra d'aquest artista, sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l'avantguarda artística de principis del segle XX.


Homenatge a Joan Gamper 25/02/1923

Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona

El 25 de febrer de 1923 s'organitzà una jornada d'homenatge a en Joan Gamper en reconeixement a la seva obra com a introductor del futbol a Catalunya, impulsor de la Federació Catalana i fundador del FC Barcelona. La celebració aplegà una gran multitud al Camp de les Corts, així com les autoritats civils i els representants de l'esport català, espanyol i fins i tot del Comitè Olímpic. A banda del partit entre el Barça i la Selecció Catalana, la Banda Municipal de Música i l'Orfeó Gracienc van l'Himne del FC Barcelona. Es descobrí una placa i es va inaugurar un bust de marbre de Joan Gamper, obra de Josep Llimona, que de les hores ençà presidiria la llotja de les Corts. El president Gamper va ser obsequiat pels assistents amb quatre àlbums de gran factura que contenia les felicitacions i mostres d'afecte de les autoritats i de les societats esportives de Catalunya, d'Espanya i dels equips europeus que s'havien enfrontat al FC Barcelona al llarg dels seus gairebé 25 anys de vida. Aquests àlbums, són conservats al Centre de Documentació i exposats al Museu del FC Barcelona, i constitueixen un testimoni documental i patrimonial únic sobre la dimensió humana, cívica i esportiva de la figura d'en Joan Gamper Haessig.


Memòries FC Barcelona

Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona

Les memòries corporatives del Futbol Club Barcelona són un document cabdal quant a transparència i resum de la gestió, fent públic els resultats del Club al llarg d'una temporada. Dirigida als socis i sòcies, les memòries inclouen el resum de l'activitat del Barça en l'àrea esportiva, social, institucional i econòmica de l'exercici anterior, en data del 30 de juny. Aquest document té els seus orígens en els opuscles que a partir de la dècada dels anys 1950 publicava la Secretaria General del Club amb la finalitat de distribuir-les entre els compromissaris en les Assemblees Generals del FC Barcelona. A partir de l'any 1977 les memòries de Club s'editen de manera estable per ser presentades davant de l'assemblea de socis i sòcies.


Partitures manuscrites de sardanes de la Cobla Genisenca

Ajuntament de Taradell

Projecte de digitalització impulsat per l’Ajuntament de Taradell amb l’objectiu de conservar i difondre les partitures antigues, manuscrites, de la Cobla Genisenca de Taradell. La Genisenca és una cobla sardanística i de ball fundada l’any 1950. Inclou les partitures de dotze instruments, i de diferents gèneres musicals.


Pergamins

Institut d'Estudis Ilerdencs

A trets generals, la col·lecció de pergamins del Servei del patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs forma part del Dipòsit de l'Arxiu, un fons que prové d'un dipòsit d'emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l'Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional). En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell... Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic Hospital de Santa Maria, que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat, i una quarantena de pergamins dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que per fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol "Community as Opportunity. The Creative Archives' and Users' Network" (CO-OP).


Petits catàlegs de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Museu Nacional d'Art de Catalunya

La col·lecció inclou petits catàlegs de mà, fullets, díptics, tríptics i targetes d’invitació a les inauguracions de les exposicions. Reuneix informació de la ciutat de Barcelona, però també d’altres indrets de Catalunya, Espanya i Europa.


Postals de temàtica tèxtil

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

Recull de postals de temàtica tèxtil que mostren objectes conservats en museus tèxtils, d’art o etnològics de diferents països. Algunes de les postals són circulades, també trobem un parell d’esbossos de postal, i alguna postal nadalenca. Les primeres postals que van arribar al Museu Tèxtil daten de 1969. Actualment rebem postals publicitàries d’alguns museus o institucions tèxtils que també s’inclouen en aquesta col·lecció.


Programes de partit del FC Barcelona

Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona

El programa del partit és un fullet associat als esdeveniments esportiu en directe en el qual detallen aspectes claus del partit, com ara l'alineació inicial, la composició dels equips, els antecedents i d'altres detalls que envolten el matx i que el contextualitzen. Han esdevingut tan simbòlics que, a banda de constituir una bona font d'informació, s'han convertit en objecte de col·leccionista. D'aquesta tradició importada des del Regne Unit en tenim testimoni com a mínim a partir de la dècada de 1920. Bé com a llibret bé com a full volant o com a diari, els programes de partit s'estenen al Camp Nou fins a principis del segle XXI.


Topografies mèdiques

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Les topografies mèdiques són un tipus d’escrits científics sorgits en el segle XVIII que corresponen a una idea de la higiene i salut pública desenvolupada en el si d’institucions com l’acadèmia de medicina i que descriuen un espai geogràfic més o menys gran en relació a les condicions sanitàries, epidemiològiques dels seus habitants. Aquest escrits són fruit de l’observació de l’entorn climàtic i higiènic, i inspirats per l’ideari il·lustrat de recopilació científica i de millora de la salut pública. L’acadèmia havia de ser la receptora d’aquests escrits, juntament amb altres observacions, per tal de constituir un centre de documentació des d’on impulsar la millora del coneixement dels processos de les malalties i la promoció de la millora de les condicions de vida dels habitants de Catalunya. Per tal de promoure la redacció d’aquestes memòries l’acadèmia instituí un premi a finals del segle XVIII. De fet la redacció d’una història sanitària, epidemiològica del Principat de Catalunya forma part del projecte mateix de la RAMC tal com s’explica en els seus estatus i tal com va descriure el Dr. Jaume Bonells en la seva intervenció, l’any 1779, a l’ajuntament de Barcelona, “Discurso inaugural sobre la utilidad y necesidad de las acadèmies de medicina práctica“ (recollits in Memorias de la Real Academia Médico-práctica de la Ciudad de Barcelona. Madrid, 1798). En aquest sentit l’acadèmia es marcà l’any 1786 l’objectiu de redactar una primera topografia mèdica de la ciutat de Barcelona per la qual foren designats com a redactors els doctors Francesc Salvà i Campillo i Francesc Sanponts. El projecte establia les bases de la redacció de les topografies que més o menys es mantingueren inamovibles. El projecte però no acabar de materialitzar-se. De topografies mèdiques l’acadèmia en conserva 145 que són les que aquí es poden consultar; algunes d’elles disposen d’una edició impresa. Corresponen a l’espai geogràfic del principat de Catalunya, dels Països Catalans (Illes Balears, País Valencià, Andorra) i d’altres punts de la península, pel període comprès des de finals del segle XVIII fins a principis del segle XX. La primera de les topografies seria la redactada pel Dr. Francesc Salvà i Campillo dedicada a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, l’any 1787. La més moderna és la de Sant Just d’Esvern, de l’any 1977.


Tria d'arxiu

Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona

Aquesta col·lecció recull una tria selecta de documents rellevants –independentment del seu format o adscripció quant a col·lecció– dels fons conservats i custodiats a l'Arxiu Històric del FC Barcelona.