Future collections

Antoni Fabrés

Museu Nacional d'Art de Catalunya

Àlbums llegats per testament del pintor Antoni Fabrés a la Biblioteca dels Museus d’Art. Hi ha 3 àlbums de fotografies, 1 de retalls de premsa i revistes i 1 de diplomes, cartes i fotografíes.


Arxiu històric (1884- )

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú és una institució fundada l’any 1884 de nova planta per a esdevenir una biblioteca i un museu públics d’abast nacional. El seu arxiu històric, amb documentació generada a partir de l’any 1880, és testimoni de la fundació i el desenvolupament d’aquesta institució catalana del segle XIX. Conté documentació relativa a la seva administració interna (contractes, correspondència, comptabilitat...), als moviments patrimonials (plànols, actes notarials, donacions, inventaris...), a l’evolució en general de la institució (actes de les reunions de la Junta de Patrons, estadístiques, projectes, memòries, informes...) i a la seva activitat (catàlegs d’exposicions; notes, dossiers i retalls de premsa...). En aquest arxiu també s’hi conserva documentació relacionada amb el Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (gestió administrativa, correspondència, treballs acadèmics, activitats...) i amb el Castell de la Geltrú (gestió, activitats culturals, exposicions...).


Fons iconogràfic de Sant Fèlix

VINSEUM - Centre de Documentació

La Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada Festa patrimonial d'interès nacional, és avui en dia una de les grans festes majors de Catalunya. Els orígens d'aquesta festa remunten al 1700, any en què les relíquies d'un sant que havia mort feliç arriben a Vilafranca, procedents de Roma. La primera festa en honor a Sant Fèlix celebrada a Vilafranca del Penedès va ser el 29, 30 i 31 d'agost de 1701. El 1776 sant Fèlix és nomenat copatró de la vila. El CDV conserva una col•lecció iconogràfica de Sant Fèlix força important. Entre d'altres, cal destacar les col•leccions d'estampes, oratoris, novenes, cartells i goigs, així com altres documents relacionats amb la Festa Major de Vilafranca.


Fotografies de l'escorxador de Manresa

Universitat Politècnica de Catalunya

La col·lecció aplega fotografies de l'edifici de l'escorxador de Manresa projectat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i actualment seu de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM). Les imatges abasten des de l'inici del projecte com a escorxador (1904-1908) fins l'actualitat. La col·lecció inclou també les obres de rehabilitació per al seu no ús.


Fotografies marina civil. Vaixells Pinillos

Museu Marítim de Barcelona

Naviliera fundada a mitjans del segle XIX, en el moment en que la transició de la vela al motor es farà efectiva en la seva flota. Els primers vaixells són velers, que aniran sent substituïts paulatinament per la propulsió a vapor a partir de la dècada dels 80. La col·lecció principal que conserva l'MMB la conforma l’època en que el vapor ja està arrelat i que correspon a les dues primeres dècades del segle XX.


Fotografies marina civil. Vaixells Trasmediterránea

Museu Marítim de Barcelona

L'any 1916 neix la Compañía Trasmediterránea SA a partir de la fusió de quatre navilieres del país. Els dos anys següents aquesta companyia incorpora noves navilieres, entre elles la Isleña Marítima Mallorquina de Vapores. Totes aquestes fusions i la construcció de nous bastiments van permetre proveir aquesta empresa d’un considerable nombre de vaixells de vapor que realitzarien rutes regulars. El conjunt de fotografies inclou retrats d’un gran nombre de vaixells que van pertànyer a aquesta naviliera, especialment durant la primera meitat del segle XX. Algunes imatges més rellevants provenen de postals propagandístiques i d’àlbums de les drassanes on s’hi construïren alguns vaixells de la flota.


Fullets col·lecció Josep Fornas (s. XVIII-XX)

Biblioteca del Parlament de Catalunya

Col·lecció de fullets que tracten sobre aspectes de la vida política, cultural, institucional, religiosa, educativa, econòmica i social del territori català i espanyol. La col·lecció també inclou algunes publicacions seriades. El període cronològic abasta des de l’any 1740 al 1985. Aquests fullets provenen principalment de la donació que va fer Josep Fornas i Martínez l’any 1985 a la Biblioteca del Parlament de Catalunya. Josep Fornas, va ser diputat a la I legislatura (1980-1984), col·laborador del president Tarradellas a l’exili, i editor. Va fer un gran esforç de recuperació i preservació de documentació política de forma clandestina. La seva dona Clara Prats, bibliotecària, va tenir un paper important en la indexació i ordenació de tot el fons documental.


Fulls solts col·lecció Josep Fornas (s. XIX-XX)

Biblioteca del Parlament de Catalunya

Col·lecció de fulls solts, -també anomenats fulls volants-, d’organitzacions polítiques, sindicals, d’entitats socials i culturals, d’institucions i d’associacions d’àmbit català i espanyol, principalment del segle XX. Alguns d’ells no estan datats i es fa constar la data aproximada. Aquesta col·lecció de fulls solts forma part de la donació entregada per Josep Fornas i Martínez l’any 1985 a la Biblioteca del Parlament de Catalunya. Josep Fornas, va ser diputat a la I legislatura (1980-1984), col·laborador del president Tarradellas a l’exili, i editor. Va fer un gran esforç de recuperació i preservació de documentació política de forma clandestina. La seva esposa, Clara Prats, bibliotecària, va tenir un paper rellevant en la indexació i ordenació de tot el fons documental.


Granja Experimental de Barcelona

Servei Meteorològic de Catalunya

La Granja Experimental de Barcelona fou una institució creada per la Diputació de Barcelona a mitjans del segle XIX, amb l’objectiu d’aprofundir en els coneixements agrícoles i ramaders. A finals de 1893, el director, Hermenegildo Gorría, hi instal·là un observatori meteorològic orientat a l’agricultura, i a partir de 1896 aquesta experiència s’amplià amb la creació de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears, que arribà a coordinar més de seixanta observatoris entre 1894 i 1908. A banda de realitzar observacions meteorològiques, els observatoris també prenien dades fenològiques, de l’estat sanitari general, dels vegetals i dels animals. Aquest fons recull els fulls d’observació, així com correspondència emesa entre els membres de la xarxa i la Granja.


Llibres impresos (XIX-XX)

Biblioteca del Parlament de Catalunya

Monografies sobre dret i sobre parlamentarisme que formen part del fons històric de la Biblioteca del Parlament de Catalunya


Pergamins

Institut d'Estudis Ilerdencs

A trets generals, la col·lecció de pergamins del Servei del patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs forma part del Dipòsit de l'Arxiu, un fons que prové d'un dipòsit d'emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l'Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional). En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell... Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic Hospital de Santa Maria, que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat, i una quarantena de pergamins dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que per fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol "Community as Opportunity. The Creative Archives' and Users' Network" (CO-OP).


Petits catàlegs de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres

Museu Nacional d'Art de Catalunya

La col·lecció inclou petits catàlegs de mà, fullets, díptics, tríptics i targetes d’invitació a les inauguracions de les exposicions. Reuneix informació de la ciutat de Barcelona, però també d’altres indrets de Catalunya, Espanya i Europa.


Topografies mèdiques

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Les topografies mèdiques són un tipus d’escrits científics sorgits en el segle XVIII que corresponen a una idea de la higiene i salut pública desenvolupada en el si d’institucions com l’acadèmia de medicina i que descriuen un espai geogràfic més o menys gran en relació a les condicions sanitàries, epidemiològiques dels seus habitants. Aquest escrits són fruit de l’observació de l’entorn climàtic i higiènic, i inspirats per l’ideari il·lustrat de recopilació científica i de millora de la salut pública. L’acadèmia havia de ser la receptora d’aquests escrits, juntament amb altres observacions, per tal de constituir un centre de documentació des d’on impulsar la millora del coneixement dels processos de les malalties i la promoció de la millora de les condicions de vida dels habitants de Catalunya. Per tal de promoure la redacció d’aquestes memòries l’acadèmia instituí un premi a finals del segle XVIII. De fet la redacció d’una història sanitària, epidemiològica del Principat de Catalunya forma part del projecte mateix de la RAMC tal com s’explica en els seus estatus i tal com va descriure el Dr. Jaume Bonells en la seva intervenció, l’any 1779, a l’ajuntament de Barcelona, “Discurso inaugural sobre la utilidad y necesidad de las acadèmies de medicina práctica“ (recollits in Memorias de la Real Academia Médico-práctica de la Ciudad de Barcelona. Madrid, 1798). En aquest sentit l’acadèmia es marcà l’any 1786 l’objectiu de redactar una primera topografia mèdica de la ciutat de Barcelona per la qual foren designats com a redactors els doctors Francesc Salvà i Campillo i Francesc Sanponts. El projecte establia les bases de la redacció de les topografies que més o menys es mantingueren inamovibles. El projecte però no acabar de materialitzar-se. De topografies mèdiques l’acadèmia en conserva 145 que són les que aquí es poden consultar; algunes d’elles disposen d’una edició impresa. Corresponen a l’espai geogràfic del principat de Catalunya, dels Països Catalans (Illes Balears, País Valencià, Andorra) i d’altres punts de la península, pel període comprès des de finals del segle XVIII fins a principis del segle XX. La primera de les topografies seria la redactada pel Dr. Francesc Salvà i Campillo dedicada a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, l’any 1787. La més moderna és la de Sant Just d’Esvern, de l’any 1977.